Com hauria de ser el pati de les escoles?

BanyolesEns agrada molt el que s’està despertant al voltant dels patis escolars perquè ens dona l’oportunitat d'explicar amb més detall el que fa anys que defensem: el dret dels infants a jugar i a gaudir d’espais que responguin a les seves necessitats. No va de si han de jugar o no al futbol –i tant que han de poder fer-ho–. La qüestió és si estem donant espai a altres vivències essencials per al seu desenvolupament i si estem vetllant perquè el pati sigui veritablement inclusiu.

Què haurien de poder fer al pati?

Moure’s sobre terrenys amb desnivells naturals i altres reptes motrius que impliquin riscos controlats, posar a prova el seu equilibri corporal amb estructures, gronxar-se, grimpar, saltar, córrer, llançar i atrapar objectes, manipular i experimentar. Trobar materials que impliquin un repte per a la seva imaginació i creativitat, enfonsar els peus i les mans a la sorra, pastar fang, mirar sense ser vist, amagar-se darrere un arbust, mirar lluny, refrescar-se a l’ombra i prendre el sol. Reposar, xerrar, cantar, ballar, jugar a un joc de taula, llegir, olorar i reconèixer plantes, insectes i ocells.

També seria desitjable fomentar els jocs tradicionals i de foment de la cultura local i incorporar propostes que acullin diversos esports a més del futbol; com tenis de taula, una xarxa de vòlei o taules per jugar escacs.

I com es pot fer tot això en mitja hora de pati?

No es pot, i per això el temps que hi són també s’hauria de revisar sense perdre de vista que, si l’entorn exterior és prou ric, es converteix en un espai inclusiu, que acull interessos i necessitats diverses i on fins i tot es poden fer classes a l’exterior i les situacions d’aprenentatge poden ser més riques que a dins d’una aula. No oblideu que els infants i també els adults aprenem millor des de l’experiència i des del fer, des de l’acció i el moviment.

Conclusions

No deixa de ser paradoxal que les famílies esperem el cap de setmana a la recerca d’aire lliure i natura perquè sabem que ens carrega d’energia i que és beneficiós per a la salut física i mental. Això, indubtablement, ens predisposa per a l’aprenentatge i, sabent-ho, no podem evitar preguntar-nos: «¿Té sentit que tots els metres quadrats que ocupa el pati es limitin a acollir només una petita porció del temps de la vida escolar dels infants i que passin llargues hores asseguts en una cadira a l’aula havent-hi la possibilitat de transformar els patis?».