França revoluciona l'escola

ParísEl 5 de setembre, l'endemà de l'inici del curs escolar, un adolescent de 15 anys se suïcidava a Poissy, un municipi proper a París. Feia gairebé un any que uns companys de classe l'assetjaven contínuament sense que l'institut hagués pres mesures contra els autors dels fets. Els pares havien optat per canviar d'institut el jove, però el Nicolas va decidir posar fi a la seva vida davant la perspectiva d'un nou curs escolar. "Li deien que no era guapo, que ningú l'estimava, insultaven la seva mare i la seva germana", explicava el seu pare en una entrevista a France 5. L'adolescent tenia tanta por dels assetjadors que dormia amb un ganivet a sota del coixí.

El cas del Nicolas ha causat un fort impacte a França. Es produïa la primera setmana de la rentrée i pocs mesos després d'un altre cas similar a Vendin-le-Vieil, al nord del país, on una nena de 13 anys, la Lindsay, es va suïcidar al maig. L'adolescent havia suportat mesos d'insults a l'institut i a les xarxes socials. Els dos casos han situat en el centre del focus mediàtic i polític a França la problemàtica de l'assetjament escolar i la indefensió que sovint senten les famílies davant la passivitat d'alguns centres educatius.

Arran d’aquests casos de bullying, el govern francès ha reaccionat prometent “tolerància zero” amb l’assetjament escolar i impulsant un pla amb mesures inèdites. El nou ministre d’Educació, Gabriel Attal, delfí del president Emmanuel Macron i figura política en ascens, ha abordat en temps rècord –va ser nomenat a finals de juliol– qüestions tan urgents com l'assetjament escolar, però també altres temes espinosos com la prohibició als centres educatius d'una peça de roba que vesteixen dones musulmanes, l'abaia, i el rellançament del debat de l'uniforme a les escoles. Són temes que els anteriors ministres d'Educació havien decidit deixar de banda o passar-hi de puntetes. Attal ha decidit fer-hi front i ha revolucionat l’inici del curs escolar. 

Requisar el mòbil

Segons han denunciat en diferents ocasions les famílies, el govern francès no fa prou esforços per prevenir i actuar en els casos de bullying. S’ha posat en evidència amb els casos del Nicolas i la Lindsay, però també amb la voluntat del nou ministre de posar fi a la passivitat d’instituts i administracions. La primera mesura que va prendre va ser impulsar un protocol que preveu que siguin els assetjadors i no la víctima qui canviï de centre escolar, com ja es fa a Catalunya. Fins ara, a França eren els alumnes assetjats els que canviaven d’institut. 

La segona mesura és el pla contra l’assetjament presentat recentment, que preveu que tots els casos es judicialitzin –es vol acabar amb la inacció dels centres escolars– i planteja que en els casos més greus es prohibeixi l’accés a les xarxes socials a l’assetjador i se li requisi el mòbil durant uns mesos. Sovint el bullying comença a les aules però té continuïtat a les xarxes socials. També s’apostarà per la prevenció amb mesures com fer classes d’empatia a totes les escoles del país.

L'abaia i el qamis, prohibits

El nou ministre també ha optat per posar fil a l’agulla amb un dels temes més polèmics a les escoles: la vestimenta. La laïcitat és un dels pilars de la República i des del 2004 està prohibit anar a l’escola o a l’institut amb qualsevol símbol religiós ostentós, i això inclou des del vel que acostumen a portar les dones musulmanes fins a creus cristianes o la quipà jueva. Però fins ara hi havia certa permissivitat amb les túniques tradicionals llargues de països musulmans, anomenades abaies per a les dones i qamis per als homes. Attal va decidir just abans d’iniciar-se el curs que aquesta peça de roba també es considera religiosa i, per tant, prohibida. 

La decisió ha generat una gran polèmica, però el govern s’ha mantingut ferm amb la decisió. “L’escola és laica”, afirmava Attal per justificar la mesura. L’executiu francès ha aprofitat la polèmica de l’abaia per tornar a posar sobre la taula un altre dels eterns debats relacionats amb la vestimenta: l’uniforme escolar. A França no hi ha uniforme a les escoles públiques, però el govern creu que és el moment de tornar a estudiar la qüestió. I no només per a les escoles d’infantil i primària, sinó també per als collèges i lycées (els equivalents als instituts de secundària).

Davant l’estupefacció d’una part de la comunitat educativa davant la idea d’imposar uniforme als adolescents, el president Macron va treure ferro a la qüestió dient que més que uniforme podria ser simplement l’obligació de tots els alumnes de portar texans, samarreta blanca i una jaqueta.