Els exàmens no serveixen per aprendre

Tradicionalment, després de les vacances de Nadal, comença per als universitaris un dels moments crítics del curs: els exàmens finals del primer. Però amb el pla de Bolonya serveix d’alguna cosa pencar a última hora? És més, continuen tenint sentit els exàmens en aquest nou context?

Ja fa sis anys que es va implantar de manera oficial l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES), conegut com el pla de Bolonya, que ha implicat un canvi metodològic docent. Un dels objectius principals d’aquest canvi és desenvolupar competències més que no pas adquirir coneixements. I fer-ho amb noves metodologies com el treball per projectes o la resolució de casos pràctics. Davant d’aquest nou panorama, ¿ha canviat també la manera d’avaluar els estudiants o es continuen fent els exàmens finals tradicionals?

Nati Cabrera, doctora i investigadora en tecnologia i educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), pensa que «si ensenyem bé amb activitats més participatives i creatives, amb resolució de problemes, posant en joc la capacitat crítica dels estudiants, un examen final per vomitar contingut no té cap sentit».

L’examen, però, continua sent el sistema d’avaluació més utilitzat, tot i que els mateixos estudiants el consideren poc útil per al desenvolupament de competències, segons un estudi del ministeri d’Economia i Competitivitat sobre l’impacte dels diferents mètodes d’avaluació educativa en el desenvolupament de les competències a la universitat, en què ha participat Cabrera.

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que en general els estudiants no veuen l’avaluació com una oportunitat per aprendre, i està més vinculada amb la finalitat de posar una nota. Cabrera considera que els professors encara confien massa en els exàmens, tot i que la informació que aporten no serveix perquè els estudiants puguin millorar, ja que un cop tenen la nota el procés ja s’ha acabat.

Més temps i menys intensitat

Els estudiants reclamen una avaluació continuada real com proposa el pla de Bolonya, que no té res a veure amb fer més exàmens durant el semestre, és a dir, que en comptes d’un examen, se’n facin tres. Tal com explica la investigadora, «l’avaluació ha de ser una eina útil per millorar, un instrument que estableixi un diàleg entre el professor i l’estudiant, que al llarg del procés vagi veient què va aprenent i què ha de rectificar».

Modesta Pousada, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, assegura que absorbir tot el contingut, estudiar de valent per repetir o abocar, no és un aprenentatge significatiu, i precisament el canvi de Bolonya el que intenta és que l’aprenentatge sigui significatiu, que tingui sentit, que no hagis d’aprendre un contingut teòric de memòria, sinó que el coneixement serveixi per resoldre situacions reals.

Aquesta manera d’aprendre implica, segons Cabrera, un treball molt continuat i, per tant, «les maratons i els esprints d’última hora que es feien abans cada vegada tenen menys sentit». A més, considera que, d’aquesta manera, «es tenen moltes més garanties que el que s’aprèn realment s’assoleix». Cognitivament, no té res a veure entendre un text i després reproduir el que has llegit amb entendre el mateix contingut i ser capaç d’aplicar els coneixements per a la resolució d’un problema, és a dir, en diferents contextos.

Però el cert és que, com que encara predominen els exàmens tradicionals, hi continua havent estudiants motivats i constants que estudien de mica en mica i d'altres que s’hi posen a última hora i han de fer un esprint.

Pousada assegura que hi ha estudis que indiquen que «la pràctica distribuïda és molt més efectiva que la pràctica massiva», és a dir, que és millor estudiar durant dues setmanes dues hores diàries que no pas estudiar durant tres dies set o vuit hores al dia perquè el record millora. Fins i tot, si s’espaien més les hores d’estudi, es pot arribar a aprendre el mateix invertint-hi menys hores.

Per a Pousada, el que és evident és que quan queden 48 hores abans d’un examen «no és el moment de resoldre el que no s’ha fet durant el curs, però sí que pot servir per detectar el que s’ha de repassar».

El paper de les noves tecnologies

Ara els estudiants tenen moltíssimes més oportunitats d’aprenentatge que abans gràcies a les noves tecnologies, però Nati Cabrera alerta que s’ha d’anar amb compte i fer-ne un bon ús, perquè «encara que es trobi tot a internet, no aprens si no ets tu qui assoleix els coneixements» i, a més, tots aquests dispositius poden arribar a ser una font de distracció.

El que és indubtable, segons Modesta Pousada, és que les noves tecnologies han canviat la manera en què recordem les coses. Ho demostren estudis sobre els efectes de fer servir Google en la memòria, que conclouen, tal com afirma Pousada, que «en el futur, per als estudiants, no serà tan rellevant saber alguna cosa com recordar la manera d’arribar-hi». Tant Cabrera com Pousada recalquen la importància de tenir un bon criteri per saber discriminar les fonts.