Per què les escoles aposten per jugar a escacs?
Cada cop són més els centres educatius que inclouen els escacs en la seva oferta formativa, si bé en classes i competicions continua havent-hi poca presència femenina
BarcelonaUn cop per setmana, setanta infants d’infantil i primària de l’escola Betània-Patmos, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, fan una sessió d’escacs al migdia. Es tracta d’una activitat que el centre ofereix com a extraescolar als alumnes des d’I4 des de l’any 2011. “Als pares els agrada molt perquè ajuda a endreçar el cap i a concentrar-se. Però als infants també els atreu”, comenta Uriel Jiménez, coordinador d’extraescolars de l’escola. I és així, afegeix, perquè els monitors encarregats de l’activitat ensenyen escacs amb una metodologia lúdica. Per això, segons diu, és de les extraescolars que té més altes que baixes al llarg del curs.
L’escola Betània-Patmos és un dels 150 centres educatius de l’àrea metropolitana on l’Escola Catalana d’Escacs (ECADE) ensenya escacs. A la majoria ho fan com a activitat extraescolar, tot i que també hi ha algun centre on fan classes regulars en horari lectiu i d’altres on imparteixen tallers puntuals. L’ECADE va néixer l’any 2022 de la fusió entre dues escoles d’escacs ja existents: l’Escola d’Escacs Barcelona i l’Escola d’Escacs Miguel Illescas. També funciona com a acadèmia, amb uns 80 infants que fan classes a les tardes al seu local, i com a club, amb 40 socis. A més, fan casals d’escacs, jocs de taula i estratègia per Nadal, Setmana Santa i estiu. En total, són 38 monitors en plantilla que ensenyen escacs a 4.000 alumnes cada curs.
Jordi Sardà, director d’ECADE, assegura que en els últims anys han notat un interès més elevat per part de les escoles per oferir escacs als seus alumnes. Segons diu, això no es tradueix en un augment desmesurat dels alumnes, però sí en un increment constant. La majoria de les escoles amb les quals treballen es troben a la part alta de Barcelona –moltes són concertades o privades– i tenen els escacs entre la seva oferta d’extraescolars. En canvi, els centres on fan l’activitat durant el curs sencer en horari lectiu són totes públiques.
Escacs contra les desigualtats
Un centre és l’institut escola Turó d’en Caritg, al barri de la Salut de Badalona. Es tracta d’un centre identificat pel departament d’Educació com de màxima complexitat, una etiqueta que posa l’administració basant-se en la situació socioeconòmica de gran part de l’alumnat, que s’entén que pot dificultar el seu procés d’aprenentatge. Els alumnes de sisè de primària i primer, segon i tercer d’ESO d’aquest centre fan una hora d’escacs amb monitors de l’ECADE. Ho fan així des de fa tres anys, tot i que abans havien fet algun intent de fer una cosa similar amb els mateixos professors de l’institut escola. Cada dijous al matí, els diferents grups van passant per l’aula on practiquen escacs. Primer fan uns 15 o 20 minuts de teoria i estratègia, i després, exercicis i partides.
Segons Ferran Roca, professor d’aquest institut escola i responsable del projecte dels escacs, el resultat és molt positiu. Roca explica que, per les condicions socioeconòmiques de les seves famílies, aquests alumnes no farien mai escacs com a extraescolar. Segons diu, és una activitat interessant per desenvolupar mecanismes de lògica, però en el cas d’aquest perfil d’alumnat el més important és que “els obliga a pensar, a innovar, a prendre decisions, a ser autònoms”. Roca afirma que els seus alumnes estan molt acostumats a fer feines mecàniques i a reproduir allò que veuen. Amb els escacs, en canvi, “s’han d’inventar què fer, han de pensar i valorar les conseqüències d’allò que faran”. Per això considera tan interessant l’activitat per al perfil d’alumnat del seu centre, que habitualment a casa no té suport a l’hora d’estudiar. Per part dels estudiants, diu, la resposta també és bona. “Cada curs hi ha alumnes que, malgrat que no ho diries, s’hi aficionen”, assegura.
Més capacitat de concentració
El director de l’ECADE considera que la pràctica dels escacs aporta als infants més capacitat de concentració i de càlcul, més organització mental, més mètode. I, segons diu, això acaba revertint en més capacitat lectora. Entre tots aquests beneficis, Uriel Jiménez, de l’escola Betània-Patmos, destaca la millora en la capacitat d’atenció i de concentració en un moment en què, segons diu, hi ha molts infants i adults desconcentrats i desendreçats.
“Els aporta certa pausa per fer les coses. Aprenen a no precipitar-se, a meditar i valorar cada situació abans de prendre una decisió”. És la visió del Josep Lluís, pare d’un nen de vuit anys que assisteix a classes d’escacs des de fa dos anys. En Bru va començar a jugar de tant en tant a casa amb el seu pare i el seu germà fins que als sis anys es va apuntar a un club de Sants, el seu barri. Més endavant, aquest mateix club va començar a oferir classes a la seva escola i va passar a fer-les allà com a extraescolars. A més d’això i com que està federat, segueix les classes i les competicions online que ofereix la Federació Catalana d’Escacs els caps de setmana. I també s’apunta a tres o quatre estades anuals que organitza la mateixa federació en albergs de la xarxa del Xanascat. “Nosaltres, fora d’això, no l’apuntem a més campionats perquè també fa altres activitats i ens agrada aquesta diversitat, mantenir un equilibri entre aficions més intel·lectuals, altres més de moviment i altres més artístiques”, comenta aquest pare.
Els joves deserten
Abans que el Bru, el seu germà Pau ja va fer escacs a l’escola i va estar federat. Però, segons el seu pare, a mesura que va avançar en l’educació secundària, ho va anar aparcant. Primer va deixar d’anar a competicions, tot i que va mantenir les classes fins a tercer d’ESO. A partir d’aquesta edat va decidir deixar també les classes i practicar escacs a casa com un joc de taula més.
No és un cas únic, segons escoles d’escacs i centres educatius que ofereixen l’activitat com a extraescolar. A secundària, les exigències acadèmiques són majors i són molts els alumnes que decideixen reduir les extraescolars. I els escacs és de les que solen caure.
Si una cosa es repeteix en classes i competicions d’escacs és la poca presència femenina. Ho constaten les escoles i clubs dedicades a aquest esport i també els centres educatius que l’ofereixen com a extraescolar. Segons expliquen des de l’escola Betània-Patmos, als grups d’infantil la presència de nens i nenes està més equilibrada, però a mesura que avancen els cursos cada cop hi ha menys nenes i es va notant més la diferència. El mateix diuen des de l’ECADE sobre les competicions. Alba Lomas, de 22 anys, és campiona absoluta de Catalunya d’escacs i campiona d’Espanya per parelles mixtes i està habituada a aquesta situació. Ella va començar a jugar a escacs per influència familiar –el seu pare sabia jugar i els seus dos germans competien– i ara és la que més s’hi dedica de la família. “Sempre ha estat així. S’han fet molts estudis i no hi ha massa conclusions clares”, comenta. Tot i això, ella està convençuda que les competicions no ajuden. “Normalment, vaig a un torneig i són 100 homes grans i jo”, diu Lomas, que creu que aquest ambient és poc atractiu per a les noies joves. Segons diu, unes trobades més femenines i que les dones se sentin en ambients segurs ajudaria a revertir la situació. Per això, el Club d’escacs Tres Peons organitza des de fa dos anys les trobades "Dones i escacs". Cada dissabte es troben entre 15 i 20 dones, sobretot de més de 30 anys, per jugar a escacs. Davant de l’èxit de la iniciativa, el desembre passat es van començar a fer també trobades entre nenes. “L’objectiu és que se sentin més còmodes, que facin amigues i que després puguin anar juntes a competicions”, afirma Lomas.