BarcelonaAmb 47 anys, la Núria Rello, arquitecta, ha començat una nova etapa professional com a professora en un institut. Explica que des de sempre la docència li havia cridat l'atenció. Però va començar a treballar, com a autònoma, des d'acabada de llicenciar i no trobava el moment de fer el curs per obtenir el certificat d'aptitud pedagògica (CAP). Quan es va transformar en màster ja ho va veure més complicat i pràcticament tenia la idea abandonada quan va notar que li baixava la feina. "O ho faig ara o ja no ho faré", va pensar. Rello no volia fer un canvi de rumb professional, sinó que volia "obrir-se portes". Així que es va apuntar al màster en línia per poder-lo combinar amb la feina al despatx d'arquitectura i amb la família i en va gaudir. "Crec que era la rara del màster, però m'ho vaig passar bé". A l'institut on va fer les pràctiques el curs passat, a Ripollet, també va sortir una plaça de difícil cobertura i, així, s'ha pogut estrenar de professora de matemàtiques i tecnologia, dues especialitats que costen de cobrir.
També fa de professor de matemàtiques, en el seu cas a la Seu d'Urgell, Carles Ponti. Ja té les oposicions perquè fa una mica més de temps que va fer el màster, el 2018, quan tenia 36 anys. Va ser una opció que es va plantejar després de treballar d'enginyer alguns anys i d'intentar impulsar dos projectes d'emprenedoria. "Semblava una sortida que em podia agradar -explica Ponti- i ja tenia una experiència en l'educació del lleure". Reconeix que a enginyeria industrial, la docència a secundària no és una opció que es plantegi pràcticament ningú quan acaba la carrera i que en aquell moment, a ell tampoc li havia passat pel cap. Amb el màster fet, va tenir sort i, tret del primer curs, que va treballar a jornada parcial, ha tingut feina sempre i de professor de matemàtiques que, com a enginyer, és el que li fa "il·lusió". Ara ja fa tres anys que exerceix a la Seu d'Urgell i pot fer una mica de balanç. "De moment m'ho passo bé i m'agrada, però no sé si m'hi dedicaré fins que em jubili", diu Ponti. "Sempre he anat canviant de feina", afegeix.
Amb 55 anys, Víctor Saura va deixar enrere, ara fa un any, el periodisme i la trajectòria del sector educatiu a El Diari de l'Educació. S'incorporava a un institut per fer de professor, en aquest cas d'anglès, tot i que pot fer classes de socials, català i castellà. Havia fet el màster el 2011 i des d'aleshores que era a la borsa, però aquells anys -per la crisi econòmica- no hi havia moviment a l'ensenyament públic ni tampoc es buscaven docents a la concertada, així que va continuar cobrint l'actualitat del sector que ara li dona feina. "Feia temps que tenia la idea al cap, però fins que no vaig veure l'oportunitat d'una substitució llarga no vaig fer el salt", explica Saura, que reconeix que la inestabilitat dels primers anys de substitucions li va retardar el moment de fer el canvi.
La difícil gestió de l'aula
El primer any que fa de professora, Rello és cotutora d'un grup de trenta adolescents amb diversos plans individualitzats i va de bòlit perquè tot li costa més hores que als més experimentats. Però creu que l'edat, en aquest sentit, compensa la manca d'experiència. "Ho miro tot amb ulleres menys angoixants", explica. "Els nanos són complicats, però entenc que algunes de les reaccions són contra la figura del professor, no contra mi", diu Rello. Per tant, treballa perquè els petits conflictes diaris no l'afectin. "No hi ha mala fe", creu.
Aquesta gestió de l'aula és, precisament, el que més ha sorprès Víctor Saura, malgrat ser un gran coneixedor de les reivindicacions del sector i parlar habitualment amb mestres i docents: "No soc amic de posar incidències, malgrat que he viscut moments que he sentit que l'alumne em desafiava o em responia amb impertinència, però també penso que de vegades no n'és conscient". També s'ha sorprès de l'actitud d'alguns alumnes que sembla que res els importi ni els faci reaccionar. "Em deixa parat", diu Saura.
Precisament, els sindicats alerten que quan els docents s'incorporen al sistema després de passar per l'empresa privada no estan acostumats a tractar els adolescents i els costa controlar-los. David Rabadà, portaveu del sindicat Professors de Secundària (ASPEPC-SPS), recorda que perquè el docent pugui guanyar-se l'autoritat a l'aula no només cal dominar l'especialitat i conèixer els alumnes, sinó que també cal que sàpiguen, precisament, reaccionar i "fer gestió dels alumnes". Però creu que això no depèn tant de l'edat com dels anys d'exercici.
Les condicions laborals, un punt a favor
Quan el 2011 va començar a gestar el canvi Saura ja estava cansat del periodisme, on notava un component edatista, és a dir, que a partir dels 40 et consideren "vell i caduc". I ara, explica, veu que en una sala de professors hi ha molta més diversitat d'edats. Per això i perquè viu "molt més bé" en tots els sentits, tot i que no es veu fent les oposicions. Saura continua sentint-se periodista i ara diu que està "en excedència". "El continuo tenint com a hobby i no sé si algun dia tornarà a ser el meu modus vivendi", confessa. Això sí, continua col·laborant amb la Fundació Periodisme Plural, però des d'un altre punt de vista. Tot i que en forma part, ara ja se sent menys connectat a l'actualitat educativa. "Soc al meu microcosmos i hi estic a gust". Però el seu bagatge encara li ha portat un altre repte: formar part del grup d'experts que ha creat el Govern per impulsar millores educatives a Catalunya. "Tothom hi ha entrat amb molta il·lusió", assegura.
Rello, en canvi, confia a poder continuar combinant l'acabada d'estrenar faceta de docent amb l'arquitectura perquè li agraden les dues feines. Com a autònoma, valora molt les condicions laborals que tenen, tot i que tampoc van ser el motiu per començar aquest nou camí i no la fa patir, tampoc, el volum de feina que comporta. "En qualsevol feina amb responsabilitat t'emportes tasques a casa", afirma Rello. "Les condicions són favorables, però si no t'agrada la feina no és aconsellable perquè ho pots passar molt malament", diu Ponti, que valora sobretot que és una feina que l'omple i on se sent útil.
El valor de l'experiència
La majoria de docents comencen la trajectòria al sistema poc després d'acabar la carrera i fer el màster, però el departament d'Educació ja ha detectat un augment de l'edat mitjana entre els aspirants a la borsa. Ja sigui pels anuncis d'ampliacions de plantilles de docents o per la manca de professionals, a la borsa s'ha passat dels 32,9 anys de mitjana als 34,48 en només dos cursos. Segons la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, que hi hagi persones que estiguin passant a la docència és "una bona notícia" perquè hi aporten "expertesa i valor afegit" i valora que l'educació sigui "atractiva" per a més gent. Creu que l'oferta i el creixement de llocs docents ha fet aparèixer la possibilitat "de reenfocar la vida professional". De fet, la falta de docents a l'institut és un problema i més de la meitat de substitucions no s'estan cobrint.
"L'alumnat ha crescut i això és un element crida per al canvi professional de moltes persones", recalca Collell. "De vegades les vocacions es desperten més tard i és positiu i un valor afegit". Collell també explica que estan treballant amb les universitats per incentivar determinats estudis, com els filològics, que han tingut pèrdua de matrícula, per "captar els millors talents a l'origen". "Volem que els millors professionals s'interessin també per la professió docent, que se’ls doni aquesta opció de conèixer la docència també quan s'acaba el grau universitari", diu.
Per a la directora, un professor que comença després d'anys exercint una altra feina aporta experiència al sector i troba, en l'educació, estabilitat professional. "Hi ha gent que busca aquesta estabilitat", destaca. Segons Collell, la docent és una professió amb una responsabilitat afegida perquè se li encomana l'educació d'infants i joves. Per això, veu la satisfacció personal que pot aportar, "perquè pots canviar la vida de les persones i fer que molts infants i joves, sobretot els més vulnerables, millorin les expectatives de futur i aquest plus no el tenen totes les professions". "Els mestres també salven vides, perquè hi ha joves que, gràcies a un docent, han canviat radicalment les seves expectatives de futur", destaca.
- Convocatòria 2023<p>Mitjana d'edat d'accés: 34,48 anys</p>
- Convocatòria 2022<p>Mitjana d'edat d'accés: 33,47 anys</p>
- Convocatòria 2021<p>Mitjana d'edat d'accés: 32,97 anys</p>