El dia que la meva filla va decidir que volia ser científica

BarcelonaLa filla gran ha arribat a casa preguntant-me què havia d’estudiar per ser científica. Mentre decidia per on començava l’explicació li he preguntat el perquè d’aquesta curiositat, i m’ha dit que ha canviat de vocació, i que ara el que li sembla que vol ser de gran, és científica. Hem tingut una conversa interessant, sobre algunes de les ciències que podia estudiar per convertir-se en científica.

El mèrit d’aquesta nova curiositat és per CatMart, un projecte de divulgació científica de l’Associació Hypatia Mars, en el qual han participat diverses escoles d'arreu de Catalunya. Han treballat amb els infants la pregunta “Hi ha vida a Mart?”.

Conèixer aquest projecte el fa encara més interessant, i fer-ho a través de les explicacions de la canalla, és meravellós. L’arrel de tot plegat són nou científiques catalanes, que han format part de la tripulació d’Hypatia. La Mariona, la Carla, l’Ariadna, la Laia, la Núria, la Neus, la Cesca, l’Anna i l’Helena. Venen de disciplines diverses: són astrofísiques, biòlogues, matemàtiques, físiques, enginyeres, informàtiques…

Elles van visitar la Mars Desert Research Station l'abril del 2023, per fer-hi una recerca. De fet, el 2025, una nova remesa de científiques els agafarà el relleu. Es tracta d’una estada a l’estació situada al desert de Utah, als Estats Units, en una localització amb unes característiques orogràfiques que la fan molt similar a la del planeta vermell. M’explicava la filla que és una estació on es fan simulacions per practicar, per si algun dia algú s’atreveix a fer el viatge fins al planeta vermell. Així que l’aventura inclou menjar deshidratat, vestits espacials, espais molt reduïts i projectes d’investigació.

Sorra marciana de Utah a classe

Així, gràcies al documental Dones a Mart, que explica la seva experiència, hem vist com una d’elles intenta cultivar plantes de soja amb bateries alimentades per l'orina de la tripulació, com busquen nous asteroides des del cel marcià, o com intenten fabricar un GPS de baix cost, que rastregi el planeta vermell i les ajudi a ubicar-se.

Però això no és tot. Les noies d’Hypatia es van endur sorra marciana de Utah, i ara l’han dut a les aules. La canalla ha fet experiments per esbrinar si hi havia vida en aquesta sorra, han descobert que sí, que alguna cosa s’hi cou i han conclòs l’aventura fent una videotrucada amb una de les protagonistes de la missió per resoldre les seves curiositats.

És un cas pràctic, real, aterrat, i meravellós de com despertar la vocació científica en les petites de la casa. Res de teories ni eslògans en cartells. La pràctica com a millor exemple per encoratjar i trencar estigmes. Perquè sí, encara cal. Segons un informe de la UNESCO, amb prou feines un de cada tres científics és dona. I és una xifra que ha variat molt poc els últims anys.

Així que m’agrada molt que la meva filla s’hagi enganxat d’una manera tan natural i curiosa a la vocació científica. Però ens enganyem, probablement d'aquí a unes setmanes, passarà a ser-ne una altra de diferent. Perquè en realitat el més important és que sigui el que vulgui, però que res ni ningú pugui amb la seva il·lusió o vocació.