Deu consells per encarar amb èxit el segon trimestre escolar

BarcelonaBatxillerat és una de les opcions per accedir a la universitat, dos cursos en què sovint l’alumnat sent la pressió d’aconseguir la nota necessària per estudiar la carrera que vol. La nota d’accés la determina la mitjana de la nota de batxillerat, que representa el 60%, i la de la selectivitat, el 40% restant.

Per encarar batxillerat i la selectivitat el millor possible, Alberto Barroso, professor i tutor de batxillerat de la modalitat tecnològica, proposa no pensar només en l’objectiu final ni les notes de tall perquè genera molta angoixa: “S’ha de tenir en compte, però no han d’obsessionar-se”, aconsella. També aconsella "no patir donant per fet que segon de batxillerat serà encara pitjor que primer, perquè tot i acabar el curs abans per preparar-se per la selectivitat, i ser bastant frenètic, si s’ha fet un bon primer i es tenen bons hàbits d’estudi, segon anirà en la mateixa línia o fins i tot millor".

Barroso reconeix que primer de batxillerat és un any en el qual es pateix especialment: “És un canvi d’etapa que a molts els agafa amb el peu canviat i creuen que podran viure de rendes com a l’ESO”. Explica que sempre una part de l’alumnat de batxillerat viu els dos anys amb tensió i angoixa, especialment els que volen fer carrera amb una nota de tall alta. Així és com se sent la Carlota (17), que dona per fet que no aconseguirà la nota per estudiar el doble grau de periodisme i relacions internacionals. Intenta no pensar-hi gaire i centrar-se en aprovar segon. “Quan arribi el moment de triar veuré la nota que tinc i entre les opcions que pugui entrar, faré el que més m’agradi”, explica. Reconeix que el primer trimestre de primer la va agafar per sorpresa, i després de la patacada que es va donar, va ser conscient que hauria d’estudiar més i organitzar-se millor. A banda d'estudiar, sempre ha tingut clar que no volia renunciar a tenir temps per fer altres coses com patinatge: “Per mi ha estat essencial tenir temps de descans per poder afrontar el batxillerat”. Està satisfeta de com està anant segon, està estudiant molt més i va menys nerviosa als exàmens.

Barroso explica que hi ha joves que a primer deixen de banda les extraescolars, però uns mesos després s’adonen que se sentien millor quan tenien temps per practicar esport o fer activitats que els agradaven. “Qui fa moltes activitats potser s’hauria de plantejar deixar alguna disciplina, però tenir vida social els enriqueix, no tot ha de ser estudiar”, deixa clar el professor.

Gestionar el dia a dia

Quan els resultats acadèmics no són prou bons, Clàudia Molina, psicopedagoga, mestre d’educació especial i orientadora educativa, recomana que les famílies no penalitzin les activitats amb les quals gaudeixen els fills: “A l’etapa adolescent, els pactes són la clau per un bon funcionament, també perquè ells assumeixin la seva responsabilitat sobre el que s’han compromès a fer”, afegeix Molina, que també és coordinadora de cicles del Campus Docent Sant Joan de Déu i membre del Comitè tècnic de SOM360. Per garantir la salut mental és essencial trobar l’equilibri entre els drets i deures dels adolescents. "Perquè el cervell funcioni correctament i no es bloquegi necessita descans, mínim vuit hores, i una alimentació saludable”, insisteix la psicopedagoga.

A les famílies els correspon acompanyar els fills reforçant la idea que la constància i el treball sempre donen fruits, animant-los a seguir treballant i gestionant el temps d’estudi. Posant el focus en la feina feta i no en el resultat numèric. Si a l’inici de curs els resultats no han estat prou bons, ara que arrenca el segon trimestre és un bon moment per evidenciar que es va dedicar massa temps a l’oci, en detriment de l’estudi, i per això va baixar el rendiment. “Recordem que més hores no és igual a millor rendiment. Més val centrar-se i tenir una estona d’estudi productiva, que moltes hores i anar distraient-se”, diu Molina.

L'experta apunta idees senzilles perquè les famílies acompanyin els fills si hi ha alguna cosa que els neguiteja com la represa de curs, aconseguir els objectius acadèmics o altres temes. Per començar, és imprescindible no jutjar ni qüestionar el que viu l’infant o l’adolescent. Ha de sentir que es troba en un espai segur, on pot expressar-se lliurement i on el seu patiment no es minimitza ni es menysprea. Però també és important no sobredimensionar la situació, perquè donar-li una importància excessiva pot augmentar el neguit i resultar contraproduent. En aquest equilibri, cal valorar si és necessari demanar suport professional. Un missatge clar d'"estic aquí i ho solucionarem junts", sense judicis ni dramatitzacions, és de gran ajuda. A vegades hi ha missatges habituals que, tot i la bona intenció, poden no ajudar en moments d’angoixa intensa: “Quan el malestar és molt elevat i apareixen símptomes físics, és millor evitar frases com «sé pel que estàs passant» o «jo també ho he viscut». En aquell moment, poden sentir-se encara més incompresos”, conclou la psicopedagoga.

Apostar per l’excel·lència

La Carme Bartomeu, professora de matemàtiques de secundària, creadora d’Educalm en el qual fa formacions per al benestar emocional a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior, entén que gener és una oportunitat per revisar l’any anterior, reflexionar sobre els èxits i fracassos, viure’ls com a aprenentatges i encarar el 2026 amb ganes i il·lusió. Recomana apostar per l’excel·lència en lloc de l’exigència, donar al màxim en cada situació, però sense traspassar la línia del patiment, sent capaços de mantenir una tensió positiva. La professora convida l’alumnat a confiar en ells mateixos, tenir una mirada a llarg termini sabent que el ventall de possibilitats és divers, el context és canviant i que sempre poden dissenyar i modificar el seu itinerari formatiu com a protagonistes de les seves vides.

A l’Andrea (18), que està fent primer de medicina a la UAB, l'hauria ajudat ser més conscient que el batxillerat no és l’única via per accedir a la universitat. De fet, a medicina té companys que arriben d’altres carreres i cicles formatius. "Si pogués donar-li un consell a l’Andrea de primer de batxillerat li diria que es prioritzi i confiï més en ella mateixa, sense consumir-se per l’estrès", diu. Tot i això, considera que s’organitzava bé, estudiava amb prou marge i intentava trobar l’equilibri entre l’estudi, el descans i passar-s’ho bé. “Quedar amb l’àvia m’ajudava a desconnectar. Sempre l’havia anat a veure. Durant el batxillerat sortir de l’ambient i les converses on tot girava al voltant dels estudis em feia sentir bé”, recorda. També l'ajudava relativitzar els problemes, que el món no s’acabava si un examen no anava tan bé com esperava; valorar l’oportunitat que tenia d’estudiar i aprendre; centrar-se en el que feia, només estudiar quan es posava a estudiar, i intentar que l’estrès no interferís quan estava descansant o gaudint. "Si no, no gaudeixes el que fas”, assegura.