Escola 02/01/2021

El desgast dels mestres

El balanç positiu del primer trimestre ha estat possible gràcies al sobreesforç de la comunitat educativa

Olga Vallejo
8 min
REPRENDRE EL CURS DE LA MILLOR MANERA POSSIBLE   EL DESGAST  DELS MESTRES

A pocs dies per la tornada a l’escola fem balanç de com ha estat fins ara per al professorat aquest curs tan atípic. Hem parlat amb mestres de centres públics i concertats d’infantil, primària i secundària de diferents punts de Catalunya perquè ens expliquin com han viscut el primer trimestre. Les paraules que més repeteixen quan pensen en l’inici de curs són: desbordant, angoixa, estrès, nervis, por, horrorós, incertesa o preocupació.

FENT MEMÒRIA

Tots coincideixen que el principi de curs va ser difícil. “Les directrius del departament d’Educació canviaven constantment, fins gairebé el dia que rebíem les criatures. Les seves recomanacions eren poc clares i els equips directius havíem de buscar solucions, establir nous protocols, reestructurar el curs i reorganitzar els espais del centre en poc temps, sense recursos materials ni personals”, explica Olga Foro, cap d’estudis de l’escola pública Duran i Bas de Barcelona. “Va ser molt angoixant, amb la por de si tindríem positius o els xiquets respondrien”, recorda Miríam Esquirol, professora d’anglès i secretària de l’equip directiu de l’Institut Terra Alta de Gandesa. Resulta que els alumnes ho han fet meravellosament bé, estan conscienciats, són prudents, han incorporat ràpidament els nous hàbits i rutines, porten la mascareta, es renten les mans i no es queixen. “Esclar que llavors això no ho sabíem. Més d’un cop vaig pensar que no aguantaríem, però vas aguantant i agafant rodatge. Van passant els dies i tot rutlla, ara necessitem descansar i desconnectar”, assegura Esquirol. Es queixen que al principi no hi havia coordinació entre els departaments de Salut i Educació, no sabien amb qui havien de parlar o qui els donaria respostes, encara que ara els protocols ja estan clars i hi ha més coordinació. Joan Cumeras, director de l’Institut Santiago Sobrequés de Girona, apunta que ajustar-se als requeriments i necessitats ha implicat que els equips directius passessin bona part de l’estiu preparant-se per a l’inici de curs i “tot el professorat ha hagut d’adaptar continguts a entorns virtuals per si teníem alumnes o grups confinats”.

Els equips directius van passar bona part de l’estiu preparant l’inici de curs

Albert Camps es va estrenar com a membre de l’equip directiu de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres el juliol passat: “Pots organitzar i controlar entrades i sortides, grups bombolla, gels hidroalcohòlics, posar dosificadors a totes les aules, reduir ràtios… però hi ha aspectes, com ara saber si tindrem positius i haurem de confinar grups, que són incontrolables i provoquen certa angoixa”. Reconeixen que tenien por d’obrir el centre perquè no sabien què passaria. “A infantil van sense mascareta i, per més que vulguis controlar 27 nens a l’aula, no pots”, comenta Yolanda Rivero, cap d’estudis de primària de l’Escola Labouré, un centre concertat de màxima complexitat al barri del Raval de Barcelona. Afegeix que també era una prioritat fer una bona acollida als alumnes que venien emocionalment tocats, a banda de qüestions acadèmiques. “Hem treballat moltes hores del nostre temps personal”, admet Isabel Trilla, directora de l’Escola Labouré.

FER DE MESTRE

Fa gairebé un any que estem vivint sota una situació d’estrès sostingut que genera desgast i posa a prova la nostra energia. Tothom està exposat al covid, per això desperta pors: del contagi, de contagiar, de morir... En aquesta crisi hi ha col·lectius com el dels mestres que juguen un paper actiu en la societat, tant si tenen por com si no. “Els mestres, com els sanitaris, són elements actius essencials en la gestió de la pandèmia, socialment els necessitem, i aquesta sensació de responsabilitat pot ser que també els pesi. Han de ser líders amb les criatures, fer prevenció de la pandèmia i fer de mestres, que és la seva feina”, argumenta Begoña Odriozola, psicòloga experta en trauma psicòlogic.

Prendre la temperatura als alumnes ha passat a ser una tasca rutinària

Fer de mestre són les hores que s’està al centre i les que es treballa a casa, preparant exàmens, corregint, adaptant continguts a entorns digitals o atenent els alumnes que estan confinats. Els equips directius han tingut la feina afegida de pensar en com organitzar els centres, fer les modificacions per adaptar-se a les necessitats que han sorgit i donar resposta a les famílies, que tenien més neguits i dubtes que altres anys. “Parlant amb professors i directors d’institut detecto que patim perquè l’alumnat arribi a la universitat sense mancances”, explica el director del Sobrequés.

EL QUE TROBEN A FALTAR

A l’institut, als mestres se’ls ha reduït el nombre d’hores al centre i tampoc poden estar a la sala de professors. “Enyoro l’ambient a l’institut i el caliu del contacte amb els companys. El dia a dia a la classe també ha canviat considerablement. Abans treballàvem molt en grups i ara tot és més fred, encara que ens anem adaptant, però tot i així la mascareta és limitadora”, reconeix Miríam Esquirol. Un dels problemes d’aquesta pandèmia és que s’allarga en el temps i el que normalment ens ajuda als éssers humans a sentir-nos millor -suport social, contacte físic o sentir-nos a prop de persones que estimem, amics i companys-, ara no ho podem fer. “Per això és més complicat. Tenir un moment per aturar-nos i parlar amb els companys de feina, recapitular el que ens ha passat, explicar com ho veiem i com ens sentim, és un espai privilegiat d’ajuda i és essencial per la salut laboral. Hi ha qüestions que només poden entendre els companys que saben com és el nostre dia a dia”, assegura la psicòloga.

Mestres i professors s'hi han anat adaptant però reconeixen que la mascareta és limitadora

“Ens encantaria poder tenir a disposició del centre una psicòloga, tenir un espai on poguéssim expressar emocions i compartir neguits, tots estem passant per una situació complicada però fem tot el possible perquè no afecti l’alumnat. A més, trobem a faltar els companys. Es nota molt a la sala de professors. Abans hi havia rialles, explicàvem anècdotes o ens donàvem consells. Però ara entres i sembla la vetlla d’un difunt, la gent està exhausta, estem físicament i mentalment esgotats, la comunicació no verbal és molt limitada amb la mascareta”, explica Isabel Padua, cap d’estudis de secundària de l’Escola Labouré.

Tothom té esperances que per fi descansarà de veritat aquestes festes, tot i que estan amoïnats per com serà la tornada. Fins ara les escoles han funcionat sense problemes amb els nous protocols i valoren positivament el primer trimestre: “Hem marxat de vacances amb tranquil·litat i ordre, constatant que fins ara ha estat un èxit, i que la capacitat de l’alumnat i el professorat per adaptar-se a la nova situació ha estat increïble”, conclou satisfeta Maria Teresa Badia, directora de l’Escola Duran i Bas de Barcelona.

Reprendre el curs de la millor manera possible

Comença el segon trimestre amb la incertesa de què passarà amb una possible tercera onada de la pandèmia. Com es pot encarar el que queda de curs? Begoña Odriozola, psicòloga experta en trauma psicòlogic, proposa:

Descansar el màxim possible. En situacions d’estrès sostingut s’ha de descansar més perquè l’organisme destil·li l’estrès i es recuperi millor del desgast energètic.

Fer àpats equilibrats i regulars. Amb energia podrem gestionar millor les situacions que haurem d’afrontar.

Hidratar-se. Ingerint líquids eliminem més fàcilment les substàncies bioquímiques associades a l’estrès.

Fer una mica d’activitat física, la que ens faci sentir millor.

Parar. L’estrès sostingut ens accelera i tenim la sensació que no donem l’abast. Aturar-nos, de tant en tant, ens ajuda a no perdre la perspectiva.

Parlar amb els companys. No cal una conversa profunda però pot ser emocionalment significativa i ens ajuda a compensar la distància física que tenim.

Mantenir-nos actius. A cadascú l’ajuda una cosa diferent: córrer, el contacte amb la natura, escriure, cuinar...

Alimentar les diferents àrees de la nostra personalitat. Qui només treballa acaba tenint problemes relacionats amb l’estat d’ànim o l’ansietat.

Gestionar la sobreinformació. La informació justa ajuda però la sobreinformació estressa.

Demanar ajuda psicològica si estem molt neguitosos. El departament de Salut ha obert un portal on es pot fer un test per avaluar l’estat d’ànim i el nivell d’ansietat. En funció del resultat ofereix una sèrie de recursos.

stats