Un any més, que corri la llengua!

L’expressió a la babalà ve del temps en què Catalunya estava habitada pels musulmans, fa més de mil dos-cents anys. Era una frase que utilitzava molta gent quan els pidolaires els demanaven almoina. A la babalà, en àrab, significa a la porta d’Al·là i, suggerint-los que truquessin a aquesta porta, els habitants d’aquella època es treien de sobre el pidolaire sense parar gaire atenció a la seva demanda. D’aquí sorgeix el significat actual en referència a la irreflexió amb què sovint actuem.

Descobrir la història de les paraules que fem servir cada dia ens fa conscients del seu valor. Aquest és l’objectiu de la xerrada que ofereix el professor de català i escriptor Jordi Esteban en el marc de les activitats educatives que promou la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) amb motiu de la celebració del Correllengua. La sessió, que porta per títol Paraules viatgeres, posa en valor la rellevància que té l’obra de l’etimòleg Joan Coromines i, segons Esteban, mostra com els nostres mots “són portadors de l’experiència humana de les generacions que ens han precedit i com ens correspon mantenir i fer créixer aquest llegat per a les generacions del futur”.

L’Institut Font del Ferro de Palafolls va participar l’any passat en aquesta xerrada, adreçada a alumnes de primer i segon de batxillerat però oberta a tots els habitants del poble. La sessió els va servir també per aprendre que el nom del seu municipi prové de palatiolo perquè hi ha documents del segle IX que ho avalen i originàriament era un castell. Paral·lelament, els alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è d’aquest institut del Maresme van recopilar paraules i frases fetes en desús que van plasmar en una exposició al carrer que portava per títol Salvem els mots. La implicació de les escoles en el Correllengua -la mobilització per la llengua i la cultura catalanes més important del país i que va iniciar la vintena edició el 9 de juliol a Canet de Mar- s’inicia fa tres anys, tot i que en alguns indrets ja fa més temps que hi participen. “Aquest any hem anat un pas més enllà i hem dedicat més esforços en la preparació dels continguts didàctics, dividint-los per trams educatius i elaborant-los amb la col·laboració de persones vinculades amb el món de l’escola i de diverses entitats”, assenyala Marc Prohom, coordinador del Correllengua. Enguany la CAL ha facilitat als centres el dossier pedagògic amb més antelació, abans del tercer trimestre, perquè puguin utilitzar-lo fins a finals del primer trimestre del curs vinent, i l’entitat confia a passar de la trentena d’escoles de mitjana dels últims anys a una cinquantena, i arribar així a més de sis mil alumnes.

Els centres educatius de Sants, pioners

Les escoles del districte de Sants de Barcelona ja fa vuit anys que s’impliquen en el Correllengua i van ser les primeres que ho van fer de tot Catalunya. Actualment, tretze escoles de la Bordeta, Hostafrancs i Sants hi prenen part. Aquests centres participen en el concurs del cartell local del Correllengua, que es va posar en marxa fa tres anys i que s’adreça a infants menors de 12 anys. “A partir de la imatge guanyadora es fa un mural gegant que presideix la celebració de la festa, que aquest any es farà el 22 d’octubre altre cop a la plaça de Sants”, relata Neus Anglès, membre de la direcció del Secretariat d’Entitats de Sants i coordinadora del Correllengua a les escoles santsenques. Aquesta imatge es divideix en una quinzena de làmines que elaboren totes les escoles en diferents cursos, assignatures i tècniques.

Montserrat Roig

Cada any el Correllengua es dedica a una figura important de la nostra cultura, i enguany l’homenatjada, que agafa el relleu d’Ovidi Montllor, és l’escriptora Montserrat Roig, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. Amb la voluntat de potenciar les activitats adreçades als alumnes d’ESO i batxillerat, l’entitat ha fet un treball previ de recerca amb entitats com l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya o l’Amical de Ravensbrück, que formen part de la Comissió Montserrat Roig, per oferir activitats interessants relacionades amb el llegat de Roig, que despertin la curiositat per conèixer més en profunditat l’univers literari i la ideologia de l’autora, que va testimoniar la presència dels catalans als camps de concentració nazis: “Proposem treballs de recerca sobre la memòria històrica, debats al voltant de la llengua i el país o exercicis relacionats amb els diferents gèneres periodístics”, anota Prohom.

Que Roig sigui una autora tan polièdrica permet treballar aquests materials de manera transversal: “Així com l’autora no només va ser escriptora, sinó també periodista, i les seves inquietuds van anar des de la recuperació de la memòria històrica fins a la situació de les dones, els materials didàctics intenten reflectir tots aquests vessants, de manera que no només es poden fer activitats sobre ella a l’assignatura de literatura i llengua catalana, sinó també a ciències socials, història i fins i tot a tutoria”, remarca el màxim responsable del Correllengua.

Els alumnes d’infantil i primària poden fer un dibuix de l’autora, de la paraula que més els hagi agradat d’un text seu o d’un episodi rellevant de la seva vida, o fer un debat sobre la democràcia a partir d’un article que va escriure Roig a la revista Triunfo l’any 1976. Els alumnes més grans poden fer un treball biogràfic centrat en les vivències de persones que van passar pels camps de concentració per exposar-lo després a classe. Prohom considera que l’autora pot aportar als joves “la inquietud per conèixer, en el sentit més ampli de la paraula, i per arribar al fons de la qüestió. Roig va ser pionera en moltes coses gràcies a aquests valors, com la impressionant recerca que va fer perquè la tragèdia que van viure milers de catalans i catalanes que van acabar tancats en camps de la mort no quedés en l’oblit”.

La col·laboració d’entitats com l’Amical de Ravensbrück és clau per a l’èxit del programa. Per mitjà d’una exposició mòbil, de la projecció d’un documental sobre deportades catalanes i d’una xerrada sobre el llibre Els catalans als camps nazis, aquesta entitat descobreix la participació de les dones en la lluita pels valors democràtics i la llibertat i el patiment que aquesta lluita va representar per a elles. “A la CAL treballem en xarxa perquè la implicació de les entitats permet enriquir la nostra tasca i multiplicar l’impacte de la promoció del llegat de Roig, cadascuna des del seu àmbit”, subratlla el coordinador del Correllengua. Fins i tot amb els alumnes amb trastorns de l’aprenentatge o nouvinguts, gràcies a la participació de l’entitat Lectura Fàcil, que ha adaptat l’obra El temps de les cireres amb un llenguatge senzill i directe per afavorir la comprensió. “Qualsevol centre, sigui del tram educatiu que sigui i siguin quines siguin les seves especificitats, troba activitats que puguin adir-se amb la seva realitat”.

Més enllà de reivindicar alguna figura important de la cultura catalana, l’objectiu principal del programa escolar del Correllengua és la conscienciació lingüística: “Del que es tracta és de prendre consciència sobre la importància de conèixer el patrimoni lingüístic i cultural del país, que és ben ric i cal preservar-lo”, diu Prohom, que destaca que una de les activitats proposades és debatre sobre com mor una llengua. L’estima per la llengua es basteix cercant paraules en desús o descobrint d’on provenen expressions com a la babalà : “Estimem la llengua quan ens preocupem d’escriure bé, de parlar sense castellanismes ni barbarismes, de saber d’on provenen les paraules i les expressions que utilitzem”.

El trencaclosques gegant dels Països Catalans amb el mapa comarcal del domini lingüístic de la llengua catalana és un dels recursos més demanats i és una manera de reivindicar “tot el que ens uneix, siguem d’on siguem”, conclou Prohom.

Un Sant Jordi dedicat a Montserrat Roig

L’institut d’Almenar, que ha celebrat el Correllengua per primer cop aquest curs, va celebrar la diada de Sant Jordi donant a conèixer Montserrat Roig. Un alumne de segon d’ESO va llegir el poema Morir a Ravensbrück i després es va projectar un vídeo amb imatges del camp nazi amb la versió musicada del poema que en va fer Marina Rossell. Els alumnes de 2n de batxillerat també van llegir algunes de les columnes de caràcter feminista que escrivia Roig al diari Avui mentre es projectaven imatges de l’escriptora. “Els estudiants no sabien qui era perquè és una autora actual i no tens temps de treballar-los en el currículum. Però són escriptors que arriben a la canalla”, diu Rosa Roca, professora de llengua catalana. Afegeix que el projecte és “interessant perquè té material adaptat a tots els nivells”.