Professors i alumnes dels diferents batxillerats artístics coincideixen a dir que les arts s’han de reivindicar i generalitzar més, especialment en els estudis reglats, i explicar que tenen sortides professionals com altres sectors. En aquest sentit, els passats dies 1 i 2 d’abril es va celebrar a Barcelona el primer Fòrum de les Arts a l’Educació, organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). D’aquestes jornades en van sortir diferents compromisos per part de Govern i administracions locals per incorporar les arts a l’educació obligatòria. De la mateixa manera, també va sorgir el compromís de constituir un grup de treball permanent per a la coordinació i la integració d'actuacions que abordin la presència de les arts i la cultura en l’educació, que servirà per treballar iniciatives com la concreció de programes de promoció de les arts en l’educació obligatòria; detectar, concentrar i difondre experiències d’èxit que promoguin les arts en centres educatius i estendre-les a la resta de centres; impulsar l’ordenació dels ensenyaments artístics superiors dins el sistema universitari, i posar en marxa un observatori de les arts a l'educació que permeti l'accés a una visió general i de sistema dels ensenyaments artístics en totes les etapes educatives, tant en l’àmbit formal com en el no formal.
CompARTir, una iniciativa que promou l’intercanvi artístic entre instituts
El projecte respon a la voluntat de conèixer les diferents disciplines artístiques que s’imparteixen en altres centres perquè els alumnes puguin tenir una visió més global dels estudis
Música, rialles, xerrameca, joves que ballen i altres que acaben de dinar. Eren quarts de tres de la tarda quan, fa unes setmanes, a la plaça Margarida Xirgu de Barcelona, just davant la seu de l’Institut del Teatre, una reunió esvalotada de joves estudiants de batxillerat artístic de diferents centres i modalitats es preparava per encarar la segona part de la jornada CompARTir, una trobada d’intercanvi que els permetia posar en comú diferents disciplines artístiques i treballar-les de forma conjunta. Era la segona edició després de la del curs 2018-2019, que no es va poder repetir abans arran de la pandèmia.
En la primera edició, sorgida en el marc de l’assignatura d’emprenedoria i a iniciativa dels alumnes de segon de batxillerat del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l'Institut del Teatre, el projecte responia a la voluntat de conèixer les diferents disciplines artístiques que s’imparteixen en altres centres perquè els alumnes poguessin tenir una visió més global dels estudis i experimentar facetes artístiques noves. En aquesta ocasió, en la sessió que es va dur a terme el passat 25 de març, el projecte va congregar més d’una seixantena d’alumnes de primer de batxillerat de l'Escola Massana, de l'Institut Oriol Martorell i del CPD, centre amfitrió, que van celebrar una trobada artística per compartir coneixements a partir de l'experimentació i la sensibilització al voltant de les arts plàstiques, la música i la dansa.
La jornada va començar a les nou del matí, quan es van formar els grups de treball amb estudiants dels diferents centres amb l’objectiu de crear un projecte interdisciplinari que s’havia de presentar a la tarda davant la resta de participants. L’espai exterior de l'Atri de l'Institut del Teatre, els jardins del Grec i la plaça Margarida Xirgu es van convertir en espais de creació. “No es fa mai, això de barrejar disciplines diferents encara que totes siguin artístiques, i, en aquest cas, ha suposat un aprenentatge molt interessant. A més, ens ha permès veure què tenen d’especial cadascuna d’elles, ja que no tothom ho sap valorar”, reflexiona Laia Solís, alumna del CPD de l’Institut del Teatre.
La mecànica per a la creació era molt senzilla. Cada grup format per alumnes dels diferents centres havia de triar una capsa que contenia elements diversos que els havien d’inspirar la creació d’una proposta artística, en la qual havien de confluir les arts plàstiques, la música i la dansa. “Les capses contenien diferents ítems que podien ser artístics o no, també contenien referents de cada especialitat artística, divinitats que s’havien de reflectir en les seves creacions i uns codis QR que havien d’escanejar i on podia sortir qualsevol cosa relacionada amb el fet artístic, com ara la moda o un plat de cuina, per exemple. A partir d’aquí, cada grup, amb cadascun d’aquests elements, havia de crear les propostes que més tard havien de presentar a la resta”, explica Blanca Ferré, professora de Fonaments de les Arts del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona.
Ferré relata que aquesta confluència artística que els permet el projecte CompARTir no s’acaba reduint només a aquella jornada: “Potser en el futur es trobaran, per això també és important establir canals. Hi ha joves que potser tenen inquietuds i arran d’aquesta jornada s’han donat el número de telèfon i quedaran per fer alguna performance o algun projecte compartit. Sé que, arran de l’altra edició, hi va haver alumnes de centres diferents que van mantenir el contacte. De fet, ells són els artistes del futur, són els que es trobaran als escenaris. Un farà l’escenografia, l’altre ballarà i un altre hi posarà la música”.
Compartir i reivindicar
“Ens hem ajuntat en grups a l’atzar i ha fluït tot bastant des del principi. Era com si ens coneguéssim, però no ens coneixíem de res”, explica Ainhoa Gutiérrez, estudiant de l’Escola Massana, que ha trobat interessant conèixer estudiants d’altres centres que treballen temes semblants des d’altres vessants. “Jo soc pianista, però, en aquest cas, no tocava. He hagut de pintar una pancarta i també m’ha tocat ballar una mica. Però ja és això, compartir les nostres habilitats amb els altres per poder crear un projecte entre tots compartint les tres disciplines. Així que no ens hem especialitzat cadascun de nosaltres només en una cosa, sinó que ho hem barrejat”, relata al seu torn Maria Boltaina, alumna de l’Institut Oriol Martorell. “Aquest projecte els ha suposat aprendre improvisació i sortir de la seva zona de confort i el resultat ha estat bonic i enriquidor”, assenyala Adriana Vives, professora de llengua catalana i literatura i tutora de primer de batxillerat de música de l’Institut Oriol Martorell.
Abans de presentar les cocreacions, els alumnes de cada centre van oferir a la resta una mostra de treballs per exemplificar l'especialitat del batxillerat que estudien. “Compartir l’àmbit artístic encara que sigui a partir de diferents branques és veure altres visions d’un mateix batxillerat, però enfocat a allò que li agrada a cadascú. Ha estat bé conèixer gent que també aposta per un batxillerat que és minoritari, perquè tothom creu que no té sortides”, exposa Solís. En aquest sentit, els alumnes també coincideixen en la idea que cal fer pedagogia perquè l’art arribi a tothom. “La societat l’entén d’una manera més superficial. No sap valorar que al darrere de cada moviment, de cada nota o de cada color hi pot haver un missatge més transcendental, que ens fa reflexionar sobre temes vitals. En aquest país, la societat no valora l’art com cal. No entén que es pugui parlar de temes més enllà de les paraules”, especifica Noa Pino, estudiant del CPD de l’Institut del Teatre.
“Moltes vegades sembla que l’art sigui un divertiment o que només serveixi per canalitzar les emocions i no és així. És una professió, és una feina, és molt vocacional i, per tant, fer aquestes jornades també té un punt de reivindicació, de dir que existim, que hi som, tot i ser minoritaris”, apunta Ferré, que també avança la intenció d’incloure la branca teatral i sumar tres o quatre instituts al projecte en pròximes edicions. Amb aquesta proposta, els alumnes aposten per sumar-hi estudiants d’altres batxillerats. “Nosaltres ens entenem molt bé perquè tenim visions similars de l’art, però ens hem d’assegurar que els altres vegin com nosaltres el missatge que es transmet. Aleshores, aquest projecte potser es podria fer amb altres instituts que no tinguin relació amb el vessant artístic. Seria molt interessant compartir-lo amb ells. Si la societat veu que l’art no és gaire necessari o que és superficial, cal fer que els joves s’adonin que no és així”, afirma Koldo Munné, de l’Institut Oriol Martorell.
“Amb la feinada que han fet queda clar que l’art no és només fer coses, també és pensament, reflexió i crítica tant cap a fora com cap endins. No puc més que coincidir amb el que diuen, són uns estudis importants no només per les feines que poden tenir posteriorment, sinó perquè si l’art és pensament, el pensament és imprescindible per a la societat”, observa Martí Bover, professor de l’Escola Massana.