Cal fer deures el primer estiu postpandèmia?

Barcelona“No vull fer deures a l'estiu perquè vull tenir temps lliure per banyar-me a la piscina i estar amb els meus pares i la meva germana”, afirma l’Aina. “Seria injust perquè, si els alumnes tenim deures, els mestres també n'haurien de tenir”, afegeix l’Arlet. Les dues tenen nou anys i aquest curs han acabat tercer de primària. Parlen des del convenciment que durant les vacances escolars han de poder fer tot el que no poden fer la resta de l’any.

Tot i que fer deures a l’estiu, o no, és un debat que s'arrossega cada final de curs continua sense haver-hi un acord sobre quina és la millor opció. ¿Caldria que infants i joves en fessin per no oblidar allò que han après durant el curs o és preferible que puguin desconnectar de la rutina escolar de la resta de l’any?

“Crec que l’estiu realment és molt llarg i hi ha temps per poder fer de tot, també tasques que tinguin una connotació educativa. No cal que siguin estrictament deures però es poden buscar alternatives que moltes vegades ja formen part de les programacions dels casals i de les estades d’estiu. I en cas que estiguin a casa, poden aliar-se amb allò que els crida més l’atenció, que normalment són les pantalles, i buscar activitats acordades entre fills i pares", reflexiona Núria Mora, la mare de l’Aina i l’Arlet. Recorda que hi ha moltes aplicacions educatives que poden ajudar a consolidar aprenentatges però també reconeix que no és fàcil i que quan comencen les vacances escolars sempre hi ha molt bones intencions per muntar rutines, però a mesura que passen les setmanes es va diluint tot. "Crec que l'interessant és valorar què caldria reforçar en cada cas”, afegeix.

La necessitat de socialitzar-se després de les restriccions de la pandèmia

“No podem perdre de vista que aquest estiu serà el primer sense restriccions pel covid-19 i que, amb el desig de poder reprendre la vida que fèiem abans de la pandèmia, caldria, ara més que mai, plantejar-nos activitats d’esbarjo, de temps per descansar, per estar amb la família i els amics i poder socialitzar-se. Que cada infant i adolescent faci allò que necessiti", apunta Alicia Prats, psicopedagoga i membre de la Comissió de Pedagogia i Escola del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya. Per tant, més que de plantejar deures d’estiu per reforçar continguts acadèmics o aprenentatges escolars –afegeix– soc partidària de proposar activitats de joc i de descoberta per als més petits, i activitats creatives i artístiques dirigides a totes les franges d’edat. Segons Prats, infants i joves poden fer activitats interessants que també els aportin aprenentatges, com ara inventar cançons o jocs de taula, crear receptes de cuina o fer activitats relacionades amb la natura, com ara sortides amb la família i els amics.

Una posició similar defensa l’educadora, mediadora i assessora Alba Castellví, que deixa clar que a l’estiu s’ha d’aprendre més de les fulles de les plantes que dels fulls de paper. "Fora bo que els pares poguessin traslladar al món real els aprenentatges que els fills han adquirit a l’escola. Si han estudiat què és la fotosíntesi, ara és hora de sortir a la natura a comprovar-ho. Si marxen de vacances, poden escriure una postal a la família; o si s’ha de fer un pressupost per a una sortida, poden contribuir a fer els números i, així, comprovar els aprenentatges adquirits en matèria lingüística i en matèria matemàtica, per exemple. És a dir, que puguin veure que els aprenentatges adquirits a l’escola són útils i que els ajuden a entendre el món on viuen”.

El dilema del quadern de vacances

Els quaderns de vacances són una opció a la qual recorren les famílies i centres educatius perquè els seus fills no perdin l’hàbit escolar durant les vacances d’estiu, tot i que hi ha professionals que no els consideren la millor opció. “De vegades, amb bona voluntat, les editorials fan propostes molt atractives però sovint ens arriben famílies que consideren que el nivell del quadern no s’acaba d’ajustar a la programació de cadascuna de les matèries que ha treballat l’alumne perquè cada centre treballa des de la seva idiosincràsia i aquests quaderns són molt universals”, explica Prats. Tot i així, és una opció que cal valorar d’acord amb les necessitats de cada alumne. “Considero que no és la millor opció perquè, moltes vegades, fer deures durant les vacances d’estiu pot ser un error. És una època de desconnexió, han de trencar amb la rutina de l’hivern i deixar les tasques escolars. Tot i això, també depèn del progrés de cada alumne i de la valoració que en facin els mestres o les famílies, perquè potser hi haurà un infant que ho necessiti i un altre que no”, apunta Maite Vidal Gallego, mestra especialista d’anglès al CEIP Soriano Montagut d’Amposta.

Els docents no estan obligats a posar deures ni a corregir-los

Vidal Gallego concreta que la feina que caldria fer a l’estiu hauria de consistir en incidir en les àrees en què els alumnes van una mica més justos. “Els mestres poden fer recomanacions i a les llibreries hi ha molta oferta de quaderns però a internet també hi ha recursos que poden ajudar a repassar exclusivament allò que els costa una mica. Amb tot, penso que les vacances són per descansar i no cal estar-hi molt a sobre”. També recorda que els docents no estan obligats a posar deures a l’estiu i que si els alumnes en fan, tampoc tenen l’obligació de corregir-los al setembre. En aquest sentit, Prats revela que, realment, molt pocs alumnes fan deures per vacances. “Moltes vegades, com a professionals, sentim la pressió de la famílies, que ens demanen que els donem alguna cosa a fer perquè l’estiu és molt llarg, però, com a professorat, quin és el valor d’aquests deures d’estiu?” Prats també dubta de si hi ha alguna evidència clara que aquests tipus d’activitats consolidin aprenentatges i recomana decantar-se per propostes més informals. “I si els preguntem a ells què els ve de gust fer? Potser ens sorprendrien amb les respostes”.

De vegades, explica la mestra del CEIP Soriano Montagut d’Amposta, els docents suggereixen fer coses més divertides, com ara un diari de vacances perquè practiquin l’expressió escrita, recollir en un àlbum coses que han trobat en alguna excursió o dibuixar. "El tema de la lectura és molt important i s’ha d’incentivar, com ara anant a la biblioteca per descobrir llibres d’acord amb els seus interessos personals i perquè descansin del món digital. Enviar una postal a un amic també és una manera de fer una activitat que els pot motivar i, sense adonar-se’n, estan practicant l’expressió escrita”, recorda Vidal Gallego.

En aquest sentit, Castellví també apunta que cal incentivar certes pràctiques durant les vacances perquè els alumnes no desconnectin del tot de la dinàmica de la lectoescriptura. “Cal tenir en compte també que n’hi ha que ho necessiten més i altres menys. No tots els casos són iguals. Per això és absurd donar les mateixes feines a tots els estudiants. N’hi ha que en faran sense necessitat i això pot arribar a ser contraproduent”, assenyala.

En un aspecte en el qual coincideixen tots els professionals és que, a l’estiu, hi ha d’haver temps per a tot, també per avorrir-se. “Que s’avorreixin és molt important perquè si volem que siguin creatius i imaginatius, hem de deixar que tinguin unes circumstàncies que els hi facin tornar. Un només és imaginatiu i creatiu si té ganes de deixar d’estar avorrit i posa en marxa els seus propis recursos”, assegura Castellví.

El paper dels pares

Per a l'educadora Alba Castellví és molt important que les escoles assessorin les famílies sobre com acompanyar els fills en els aprenentatges sobre la realitat. “Els haurien d’ensenyar com poden fer que els seus fills aprofitin activitats com la visita a un aquari, un viatge o l’observació d’un bosc. Com que les escoles no ho fan, els posen a les mans un quadern d’estiu o un recull d’idees per fer feina que no deixen de ser de la mateixa naturalesa que les que fan durant el curs. Llavors, tot és el mateix i els alumnes associen aquest tipus d’aprenentatge amb l’entorn escolar i no hauria de ser així. L’estiu és temps per fer altres coses, però els pares no tenen per què saber fer-les fer”. Castellví va més enllà i afegeix que un mestre de suport clàssic, de repàs, només hauria de servir per consolidar certs aprenentatges acadèmics però, per a la resta, haurien de ser els pares els que tinguin certa visió de com poden “treure el suc a la realitat quotidiana”.