Cal una assignatura obligatòria d'educació emocional?

Des del 2015, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) investiga i comprova la necessitat de l'educació emocional en infants i joves, a més de promoure polítiques i guies per implantar-la als centres educatius. Segons un informe del 2020 de la Unesco, incloure habilitats socioemocionals als programes de formació docents ajuda a abordar l'estrès i impulsa les habilitats emocionals i socials a l'aula.

L'Institut d'Intel·ligència Emocional i Neurociència Aplicada (Idiena) ha realitzat el I Estudi d'Educació Emocional a les Escoles a Espanya. Segons les dades obtingudes, el 94% dels docents afirmen que millorarien la seva feina amb els alumnes si tinguessin formació en educació emocional. El 73% dels enquestats afegeixen que la importància de la formació en competències emocionals és molt més important que abans de la pandèmia. Així, a les enquestes els directors dels centres escolars apunten que aquesta formació seria molt beneficiosa per als alumnes. El 55% dels enquestats creuen que la intel·ligència emocional pot reduir molt l'assetjament escolar, i el 100% entre bastant i molt. Així mateix, el 100% dels directius asseguren que milloraria la motivació i el gust dels alumnes per aprendre i el rendiment escolar, i els prepararia per al món laboral; a més, el 68% creuen que millorarien com a persones, un 66% manifesten que milloraria la relació entre els alumnes i el 55% pensen que disminuiria l'assetjament escolar.

Segons els educadors, els alumnes suspenen en empatia, una competència emocional que és la base i el suport d'altres com la comunicació, l'escolta activa i el treball en equip. No obstant això, quan se'ls pregunta per les competències emocionals més importants per als alumnes el 36% diuen que és l'autoestima, el 32% es decanten per l'autocontrol i un altre 32% per la comunicació. Si se'ls pregunta per les seves pròpies competències, per als docents, el primer lloc l'ocupa la comunicació (88%), el segon lloc l'autoestima (73%) i el tercer lloc l'optimisme (71%); i els segueixen el treball en equip (69%), la flexibilitat (67%), l'autocontrol (66%) i la resiliència (64%).

L'estudi realitzat per Idiena és de la primera enquesta a escala estatal que es fa en aquest camp. "Les dades són molt significatives i ajuden a prendre futures decisions. Ara volem fer arribar l'estudi i les conclusions a tot el sector educatiu i a la societat, fent-los partícips de la importància d'incloure l'educació emocional en el sistema educatiu. Una necessitat que s'ha accentuat amb la pandèmia. Les principals barreres amb què topa el sistema són les diferències legislatives entre comunitats autònomes, una escassa sensibilitat pel concepte, la falta de formació del claustre, la dificultat d'implementació als programes educatius i l'absència d'un model de referència que sigui estable", afirma Michael José Belzunce, president d'Idiena.

Actualment no hi ha estadístiques oficials a Espanya sobre quants centres educatius imparteixen educació emocional. Segons les estimacions d'Idiena, només el 5% dels centres les inclouen a la programació. La comunitat de les Canàries és l'excepció en l'educació pública, amb un programa pilot en alguns centres de primària que es va engegar el 2014.

Assignatura obligatòria?

La mestra, psicopedagoga i doctora en ciències de l'educació Èlia López Cassà sosté que seria recomanable una assignatura “pròpia” d'educació emocional, “obligatòria” dins el currículum educatiu. Argumenta que, encara que els aspectes emocionals s'han de tractar de manera transversal en els diferents àmbits escolars, també cal treballar-los en un “espai reconegut”.

Durant la seva participació en les trobades Education Talks organitzades per la Universitat Abat Oliba CEU en forma de converses digitals, l'especialista va afirmar que una assignatura específica ajudaria a desenvolupar les eines per adquirir competències com “la consciència, la regulació o l'autonomia”: “A partir d'aquesta adquisició, la cosa interessant seria traslladar-les després a la cultura del centre, perquè la veritable educació emocional parteix d'un mateix i de la transferència a la vida real”.

López Cassà, que ha sostingut aquesta proposta en les conclusions d'un estudi sobre la influència de les emocions en els docents davant el covid realitzat per la Universitat de Barcelona, també considera que el nostre sistema educatiu registra un dèficit en l'atenció que presta a les emocions. Concretament, considera que, si bé a la primera infància sí que es dediquen esforços a l'acompanyament emocional, “a mesura que passem d'etapa es va perdent aquesta atenció més singular”. En aquest sentit, fa una crida a prendre consciència de com “la nostra història educativa ha reprimit aquest aspecte”.

L'àmbit educatiu ha de brindar “espais d'escolta, comunicació, empatia i comunicació”. Però la psicopedagoga estén aquesta disposició d'obertura a les emocions a tota la societat. “Les emocions han de tenir un lloc en la nostra societat, i ara mateix hi ha emocions que es reprimeixen”. Durant el diàleg amb la directora d'estudis dels graus d'educació de la UAO CEU, Marisa Vázquez, López Cassà va insisitir en els beneficis d'una educació que ajudi la persona a reconèixer les seves emocions per poder regular-les i gestionar-les. Així, va parlar de l'impacte positiu en la salut física i mental i la millora de l'autoestima i en “el nostre camp d'acció social i personal”. “Una emoció és una oportunitat per conèixer-se més” i, per tant, també de conèixer els altres. Conscienciació, espais de conversa, autoexploració dels sentiments i tècniques de respiració són algunes de les pràctiques que López Cassà va enumerar. En aquest sentit, també es va referir “a la pràctica de la gratitud”, un hàbit que afavorirà que l'experiència de l'emoció positiva “sigui molt més present”.