Criatures 15/04/2021

Fomentar l’educació emocional entre els adolescents

Els experts apunten que els programes d’educació emocional per a adolescents, validats científicament, milloren la salut física i mental, les relacions socials i el rendiment acadèmic dels nois i les noies

3 min
Treballar l’educació emocional millora la salut física i mental i les relacions socials dels adolescents

Explica el professor Rafael Bisquerra, president de la Rieeb (Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, sigles en castellà) i director del postgrau en educació emocional i benestar de la UB, que “les competències emocionals afavoreixen les relacions amb altres persones i amb un mateix; faciliten la resolució positiva de conflictes, contribueixen a la salut física i mental i ajuden a l’aprenentatge”, entre d’altres. Afegeix també que “les persones amb competències emocionals estan en millors condicions per contribuir al benestar personal i social” i destaca la importància de desenvolupar una “educació emocional planificada, intencional i sistemàtica als centres educatius que impliqui tot el professorat i que estigui present en totes les àrees acadèmiques, com si es tractés d’un tema transversal”. Aquestes són algunes reflexions extretes de l’article "Importància i necessitat de l’educació emocional en la infància i l’adolescència", publicat el 2012 pel professor Bisquerra i Núria Pérez Escoda, directora del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica) de la UB.

Gairebé deu anys més tard, la tasca d’aquests investigadors i d’altres, com Pablo Fernández Berrocal, catedràtic de psicologia de la Universitat de Màlaga, continuen validant l’efectivitat de programes d’educació emocional, rigorosos i sostinguts en el temps, que permetin a l’alumnat desenvolupar una intel·ligència emocional (IE) per poder fer front, per exemple, a importants reptes de la nostra societat, com l’adaptació al canvi o la gestió de la incertesa. 

També durant l’adolescència

A casa nostra són molts els instituts que porten a terme programes d’educació emocional. La voluntat de fer-ho o no depèn del mateix centre perquè la “llei no especifica de manera literal l'obligatorietat d'incloure l’educació emocional entre el seu alumnat”, explica Arantxa Ribot, pedagoga, doctora en educació i responsable de la línia d’evidències en educació d’EduCaixa.

Segons Ribot, la implementació d’aquest tipus de programes durant una etapa de canvis físics i maduratius com l'adolescència és fonamental per a l’òptim desenvolupament individual de la persona en el camí cap a la vida adulta: “L’educació emocional ofereix eines per poder superar les adversitats que ens trobem a la vida. Ens trobem amb adolescents que no les han treballades durant la infància. Cal aprofitar aquesta etapa vital perquè quan s’arriba a l’adultesa hi ha menys espais per poder incidir en aquest tipus d’habilitats”, explica.

Evidència científica

Un tret comú que hi ha entre els diferents models de programes d’educació emocional validats científicament és que “tots ells comparteixen que el programa i les intervencions educatives es fonamenten sobre una teoria amb una didàctica a aplicar i un procés que permet avaluar l’aprenentatge de l’alumnat”, explica Arantxa Ribot. Segons Ribot, cal analitzar els programes segons les necessitats de l’institut: “N’hi ha que se centren en el clima d’aula; d’altres en la identificació de les emocions... No podem portar a terme el mateix programa en qualsevol context, ni el podrem avaluar de la mateixa manera. Cal, com a centre, preguntar-se quins objectius tenim i què volem millorar amb aquell programa”, afegeix.

Beneficis d’entrenar la IE segons el Programa INTEMO+
  • Salut i benestar Els adolescents emocionalment intel·ligents tenen menys símptomes psicosomàtics, ansietat i estrès social i menys símptomes depressius. La capacitat per comprendre, percebre i transitar adequadament les pròpies emocions i les dels altres suposa un factor protector en el consum de drogues i alcohol.
  • Funció social Els adolescents amb una adequada IE es mostren com a persones més pro-socials, amb relacions socials de més qualitat, més empàtics i menys conflictius. La percepció que tenen professors i iguals d’aquests alumnes és més positiva que la d’aquells que tenen una baixa IE. La baixa IE dels nois i noies es considera un factor de risc per a l’aparició de comportaments agressius tant directes com indirectes.
  • Rendiment intel·lectual i acadèmic Recursos cognitius com la capacitat d’atenció, l’autoregulació, la memòria o la velocitat de processament de la informació afavoreixen un major rendiment quan la IE és elevada. Les investigacions també demostren que les escoles que segueixen programes d’IE tenen un clima escolar més positiu, fet que repercuteix positivament en un menor absentisme escolar i un millor rendiment acadèmic.

Un altre tret important que requereixen aquest tipus d’intervencions és la formació del professorat, ja sigui en el desenvolupament de les pròpies habilitats emocionals o també en el coneixement amb detall del programa a desenvolupar. En aquest sentit, Roger Ballescà, coordinador del Comitè d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), afegeix una puntualització en relació amb la responsabilitat dels docents en aquest àmbit: “No podem demanar als professors que facin una tasca impossible. No podem confondre educar en les emocions amb ser els responsables que els adolescents gestionin bé les seves emocions. El treball emocional és el treball de la vida de les persones i no es fa a través dels coneixements, sinó a través de tots els aprenentatges i experiències que hem establert al llarg dels anys”, diu. Segons Ballescà, “els programes d’educació emocional funcionen i s’han de fer però tenen un rendiment limitat”.

Laboratori de les emocions

Pablo Fernández Berrocal és director i fundador del Laboratorio de Emociones de la Universitat de Màlaga i responsable d’INTEMO+, un programa dissenyat per millorar la intel·ligència emocional dels adolescents, que complementa el programa INTEMO publicat el 2013, basat en el concepte d’intel·ligència emocional introduït l’any 1990 per Salovey i Mayer en l’article científic "Emotional intelligence": “INTEMO incideix en buscar fórmules constructives de regular les emocions tant a nivell individual, amb un mateix, com social i en relació amb els altres”, explica. Actualment el programa s’ha portat a terme en més de 10.000 adolescents a Espanya i l’Amèrica Llatina. Segons Berrocal, el treball de les emocions a l’aula és un factor protector davant “la depressió, el consum de drogues, l’assetjament escolar o la baixa autoestima”, conclou.

Factors per a una implementació adequada d’un programa d’IE
  • 1. Suport actiu del major nombre possible d’actors de la comunitat educativa: equip directiu, professorat, pares, personal no docent...
  • 2. Formació d’un equip responsable de la coordinació i implementació del programa
  • 3. La formació adequada del professorat
  • 4. Elaboració d’un pla que s’ajusti a la programació i als recursos específics del centre educatiu
  • 5. Elaboració de protocols d’actuació per a l’aplicació de les diferents fases del programa, així com la seva avaluació i seguiment
  • 6. Planificació de la sostenibilitat del programa des de l’inici
stats