Educació per projectes: l'eix és l'alumne

L’exemple no pot ser més pràctic. Fa uns dies el temporal Gloria va arrasar diferents punts de la costa i l’interior de Catalunya, amb el delta de l’Ebre menjat pel mar, passejos marítims destrossats i desbordaments de rius i embassaments. Aquell dimarts 21 de gener, els alumnes de primer i segon d’ESO del nou Institut Ca n’Oriac de Sabadell, que aplica les metodologies actives i treballa per projectes des de fa dos cursos, havien d’estudiar el sol, i també estava previst que sortissin a l’hort. Però les professores de medi, Alba Castelltort i Esther González, van aprofitar el terrabastall climàtic perquè els alumnes coneguessin la regressió del Delta i la hidrosfera. Van iniciar la interpretació dels mapes i la geografia física amb els rius i ho van contextualitzar amb el que estava passant a fora. Els estudiants proposaven idees; les docents feien de guia i els acompanyaven, escoltant les diferents veus de la classe. Això també els va permetre fer art i, en equip, pintar les capes de l’atmosfera en una làmina amb una gradació de colors freds. Durant la classe van sorgir preguntes de debat sobre l’actualitat climàtica, com ara per què el mar s’havia desbocat així. Com més interrogants, més s’engrescaven els alumnes, que miren de trobar-hi respostes.

“Treballem amb metodologies actives, en les quals els aprenentatges estiguin basats en coses quotidianes perquè siguin més significatius. Amb aquest sistema tan vivencial s’afavoreix el pensament crític, l’art i el raonament. Perquè sigui efectiu hi incorporem la recerca, la tecnologia, la indagació, la creativitat, la participació i el pensament creatiu”, detallen els membres de l’equip directiu, Eulàlia Cervera, Roser Farriol i Sergi Torres. “L’eix de l’aprenentatge és l’alumne, els seus interessos i el seu lligam amb la realitat actual”, diu Cervera. El professorat “acompanya, guia i proposa als alumnes un repte real, un projecte transversal, que sol durar uns quinze dies”.

APRENENTATGE PARTICIPATIU I COL·LECTIU

Els alumnes de Ca n’Oriac han tractat el 75è aniversari d’El Petit Príncep amb un treball de deu dies per construir un cel, abordat des de diferents mirades: l’artística, amb la dramatització teatral, la literària -l’autor, l’estil, el llenguatge...-, la científica -el cel, la física, l’aviació...-, la històrica, la humanística... Un altre projecte transversal és Asimetries, en què l’alumnat participa en l’organització conjunta d’una exposició sobre gènere, diversitats i desigualtats. “El tema a treballar va ser decisió dels nens a través d’un procés participatiu, col·lectiu i assembleari. Ells van triar les preguntes investigables o els punts de partida”, expliquen els docents.

Que ningú es pensi que això de treballar per projectes és un descontrol o que els alumnes no assoliran les competències bàsiques que exigeix Educació. “Som un centre de la Generalitat i hem de complir el currículum escolar i les competències, però s’hi arriba d’una manera molt vivencial. L’objectiu és que investiguin, descobreixin, es facin preguntes, tinguin una mirada crítica i guanyin en autonomia, eines que els serviran en el seu dia a dia”, diuen els docents.

L’Institut Ca n’Oriac, que va arrencar el curs 2018-19, està format per 120 alumnes (dues línies de primer i segon d’ESO) que provenen d’onze escoles diferents de Sabadell i de fora de la ciutat i compta amb un equip de dotze professors. Estan en un edifici gran i antic, cosa que els ha permès disposar de diferents espais creatius, com laboratoris experimentals, zona de fusteria, de teatre, de circ, de lectura, l’hort o fins i tot un escape room. L’atenció als alumnes és molt personalitzada perquè apliquen una ràtio reduïda, de 20 nois i noies, cosa que facilita l’atenció a la diversitat.

SENSE LLIBRES DE TEXT

No tenen els tradicionals llibres de text ni s’organitzen amb les assignatures clàssiques. Treballen amb petits portàtils i un campus virtual. Els mòbils estan prohibits al centre, excepte quan es necessiten per fer vídeos o treballs concrets. “A primer d’ESO fusionem matemàtiques i tecnologia amb tecnomat, i ciències naturals i socials amb medi. Amb les matemàtiques també relacionem conceptes de música, per exemple. I l’educació física la fem en anglès. Les competències personal i social, la digital, la visual i plàstica i la comunicativa es treballen de manera transversal des de tots els àmbits i matèries”, detalla l’equip.

Sergi Torres és professor de matemàtiques i reconeix que està “molt motivat” amb aquest tipus d’ensenyament tan integral. “Fa que et replantegis molts aspectes del sistema tradicional, en el qual el docent tenia tot el coneixement i l’abocava en els estudiants. Ara, en canvi, pots transmetre l’aprenentatge de manera més col·laborativa i compartida, i això et permet aprendre a aprendre i escoltar més atentament les necessitats dels estudiants i companys”.

ALUMNES MÉS AUTÒNOMS

Així, l’objectiu dels docents amb aquesta manera de treballar és “aconseguir que els alumnes siguin persones autònomes amb coneixements i valors, capaces d’entendre el món i transformar-lo”.

La Nora estudia primer d’ESO i, mentre pinta la gradació de les capes de l’atmosfera, reconeix que l’aprenentatge “és divertit”. “M’agrada molt perquè formem part del procés. Ho entenc perquè ho puc viure i comprovar. I ens ajudem molt els uns als altres. Fem equip”, explica. Els companys de taula ho corroboren. “Jo vinc d’una escola del Marroc i és molt diferent. Aquesta manera que tenen els mestres d’explicar fa que tot se’m quedi més”, explica una companya. I és que amb aquest mètode se senten reconeguts individualment, escoltats activament i atesos. “Sortim al bosc i aprenem a orientar-nos”. “Fem bombes de llavors per a l’hort per conrear les nostres verdures”. “Som nosaltres els que expliquem a les famílies i a les escoles del barri com treballem. Som importants”, conclouen.

Un mètode que demana un canvi de mentalitat

CONVERSEM AMB LORENA AGUILERA, MESTRA I RESPONSABLE DEL CURS ONLINE D’EDUCACIÓ PER PROJECTES DE SOMDOCENTS.COM.

Quines són les estratègies bàsiques perquè aquest tipus d’ensenyament funcioni?

És el canvi de mentalitat en relació al tipus d’educació. S’ha d’abandonar el concepte d’escola tradicional i tenir en consideració que el docent és un acompanyant i un guia que ha de conèixer i ha de tenir una formació continuada per oferir un aprenentatge significatiu i un treball per projectes que tingui sentit. L’aprenent s’ha de considerar el protagonista principal de l’aprenentatge.

¿Els espais són determinants?

S’ha d’evitar la rigidesa pel que fa a la temporalització i els espais. El treball per projectes requereix flexibilitat, tenint en compte el tema treballat, la motivació dels alumnes... Ha de ser un aprenentatge vivencial i contextualitzat, que tingui relació amb les seves experiències, amb el que realment els interessa investigar i aprendre.

Quin paper fa l’educador?

S’allunya del que considerem una escola tradicional: adquireix un enfocament en què el docent no té el coneixement, sinó que cal que els alumnes investiguin i explorin. Les seves funcions són les d’acompanyar i guiar en el procés oferint propostes i materials, afavorint un ambient de participació, confiança i seguretat i adaptant-se a les característiques de cada persona.

Quines eines adquireix l’alumnat?

Podem establir tres nivells. 1) Social: comunicació interpersonal, presa de decisions, plantejament i resolució de problemes i desenvolupament de les habilitats socials. 2) Personal: es fomenta la capacitat d’aprendre a aprendre (aprendre a pensar, a buscar informació i a investigar i no a memoritzar sense sentit), l’esperit crític, l’autodirecció i l’autonomia. També s’afavoreix la confiança i l’autoestima dels infants (se senten orgullosos al veure que han superat un repte). 3) Nivell educatiu: es permet treballar les capacitats i competències determinades al currículum i, a més, s’afavoreix l’atenció a la diversitat (permet flexibilitat en el ritme de treball, les metodologies, els continguts).