L’apli ens dirà qui els recull avui a l’escola

Els pares de l’escola bressol Sant Nicolau, de Sabadell, reben un correu electrònic massiu encapçalat per un tema misteriós: “Sistema recollida”. Clic. “Benvolgudes famílies”, comença: “Us convoquem a la reunió que tindrà lloc [el dia tal, a tal hora, a l’escola dels grans]”, i l’adreça. Punt i a part. “Per parlar del nou sistema de recollida dels vostres fills”. Un altre punt i a part. “És imprescindible la vostra assistència”. A sota, el “Cordialment” que toca i la signatura de la directora, Anna Coma. La convocatòria aixeca expectació. El moment arriba i tothom ja és a lloc a l’auditori del centre matriu. Misteri resolt: l’escola sabadellenca -i, d’un mes ençà, la seva escola bressol- acullen la prova pilot d’una aplicació per a dispositius mòbils que posa ordre i concert a la recollida dels nens dels col·les, i que n’elimina qualsevol risc. L’apli en qüestió es diu Qualla, ha començat a quallar a P3 i P4 i ara ja es fa servir, també, als tres nivells de la llar d’infants: P0, P1 i P2.

Què és Qualla? L’últim crit en parentalitat electrònica: una aplicació de franc (amb registre, però) per a Google i Apple. Una apli més, sí. Però que fa el que cap altra feia fins ara: ajuda tant els pares com els professionals de les escoles a gestionar millor el fet d’anar-hi a buscar els nens al migdia o a la tarda. Tasca que recau, sovint, en familiars, amics o cangurs per circumstàncies de la vida laboral i a conseqüència dels nous models de família. Posa oli a l’engranatge per al bé de tothom: famílies i centres hi guanyen tranquil·litat i informació. L’empresa que hi ha al darrere, Qualla Systems, parla de “sistema innovador que està revolucionant la seguretat a la sortida de l’escola”. En destaca la flexibilitat de poder decidir qui recollirà el fill “fins a l’últim minut”; el control de qui i quan ho fa per part del tutor, que, per ara, ha de ser un sol progenitor; la facilitat d’ús per a qualsevol usuari “sense necessitat d’experiència”, i la seguretat: es manté “la integritat, confidencialitat i disponibilitat de les dades”.

Com funciona? Blinda cada recollida davant eventuals recollidors impostors o bé no autoritzats, i elimina, doncs, qualsevol perill o dubte, i eventuals malentesos entre els pares i l’escola. De manera automatitzada, respon a banda i banda preguntes freqüents: qui recull el nen, avui?; ja ho ha fet?; a quina hora? Només la persona responsable -sol ser la mare- i les que aquesta persona designi hi tenen dret, i únicament els dies en què els autoritzi, amb tants canvis de programació com calguin en temps real: la graella s’edita, es desa, i ja està. Preparada per a la pròxima vegada: “Hola! Vinc a buscar X”. I, tot seguit, el personal de l’escola seleccionarà, a la seva tauleta, la classe, l’alumne i el recollidor (amb foto, nom, vincle i DNI), i pam!: el tutor en rebrà un avís a l’acte al seu mòbil. Els recollidors addicionals ni tan sols cal que es descarreguin l’aplicació: la seva tasca no varia, si bé ara queda registrada, deixa rastre. Amb les aportacions dels usuaris, l’eina s’ha anat millorant i ja va per la versió 2.1.1.

Què en diuen els educadors?

Tant Anna Coma, directora de la llar d’infants Sant Nicolau, com Anna Argemí, que n’és educadora, són usuàries de l’apli doblement: com a mestres i, també, com a mares. Coma: “La veritat és que va molt bé. L’aplicació és fàcil; còmoda per a nosaltres, les professionals, i per als pares, que només s’han de preocupar d’introduir-hi els autoritzats i ja està”. Més d’un cop havia hagut de trucar als pares per confirmar que algú podia recollir el fill; el dubte apareix, sobretot, amb els cangurs. Ara, en canvi, Qualla la sap fer servir, fins i tot, la seva filla. Argemí: “Com a mare, ho visc com un sistema molt segur, tot i que, com que treballo aquí, sempre soc jo la que me n’emporto la Clàudia. Però, si això ho allarguen fins a primària, com que també tinc nens al Sant Nicolau, penso que és molt còmode. T’assegures que te l’han recollit. Que, de vegades, estàs amb l’ai al cor: «Hi deu haver anat? Hi deu haver arribat a temps?» Doncs ja ho reps directament de l’aplicació”. I llestos.

ENGINY I SEGURETAT

Qualla Systems són tres flamants màsters en enginyeria de telecomunicacions de la UPC: Sergi Porta, Xavier Ardanuy i Bernat Carbonés; i la veterania i la força de venda les posa l’empresari i fotògraf Carles Porta, pare del Sergi, amb 20 anys d’experiència comercial. “Tot va començar com un projecte de final de màster”, expliquen, lluny de la torre d’ivori acadèmica: “Vam pensar que això ens permetria millorar la seguretat i diferents aspectes tècnics i empresarials de la idea que la fessin viable; a la vegada, el Sergi podia treballar en una cosa real i amb projecció de futur”. D’on havia sorgit, però, la inspiració? “Després d’anar a la recollida d’una nena a Sant Nicolau, vam detectar la inseguretat que significava aquest moment per a les criatures, així com la dificultat de controlar-ho des de l’escola. Vam començar a pensar en un sistema senzill que permetés garantir que la persona que feia la recollida era la que realment havien designat els tutors legals”.

Subratllen que el treball en equip i en col·laboració amb el col·legi ha sigut clau per arribar on són. En aquesta fase diguem-ne embrionària, Qualla ha guanyat la 7a edició del concurs Emprèn UPC YUZZ; ha rebut 3.000 euros i un viatge a Silicon Valley, que es va acabar fa 15 dies. “Ara ens trobem en el procés de finalitzar tots els papers de la societat de cara a poder comercialitzar l’aplicació i deixar enrere les proves pilot”, apunten. N’estan fent a Sant Nicolau i, aviat, en faran al Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar: “Aquesta fase d’estabilització està previst que finalitzi al desembre, i, en aquest moment, sortirem al mercat amb un nombre controlat d’escoles per, així, assegurar l’escalabilitat”. Volen anar-se implantant al país “gradualment” i, diuen, “millorant la solució a mesura que anem agafant experiència”. En dos anys es proposen assolir una cartera de clients que faci viable la companyia: “El model de negoci es basa en una petita quota anual per a les escoles”.

De casos estranys n’hi ha dos. El primer, els pares separats: “Plantegem dues opcions: la primera, permetre al mestre veure totes les persones autoritzades (tant del pare com de la mare); la segona, que el sistema controli qui té la custòdia tot fent servir un calendari”. Ho estan valorant. El segon cas complex és el fet que una mateixa família dugui els fills a diverses escoles: “Això ho millorarem com més aviat millor -prometen- perquè gestionar més d’un centre des d’un sol usuari sigui transparent i fàcil”.

MILLORES A LA VISTA

De millores aplicades o en preparació arran de l’estrena, n’hi ha més d’una i de dues. La principal, la implementació de l’aula d’acollida: “D’una banda, el pare pot indicar que aquell dia el nen anirà a l’aula d’acollida, i, de l’altra, el mestre pot indicar que hi ha passat quan ningú l’ha vingut a recollir”, cosa que fa que el tutor en rebi, immediatament, la notificació. Pròximament, a més, desapareixerà l’obligació que cada infant depengui d’un sol tutor, cosa que no facilita la corresponsabilitat: “En som conscients -afirmen- i de cara a noves versions donarem la possibilitat que tant el pare com la mare puguin utilitzar l’aplicació alhora”.

D’anècdotes arran de l’ús de l’apli, també n’hi ha unes quantes. “Hi ha hagut algun pare que, en comptes de posar-hi fotografies del recollidor hi ha posat alguna imatge divertida (per exemple, dels Simpson)”, revelen. I admeten que tant de monitoratge facilita que els tutors lliguin curt els recollidors quant a la puntualitat. Pares, avis, oncles, cangurs, el Gran Germà us observa.

I què en diuen les famílies?

“Als centres on hem començat a desplegar el sistema, la resposta ha sigut molt positiva tant des de l’escola com de les famílies”, asseguren els responsables de l’aplicació, i remarquen: “Una de les coses que més agrada és el fet que, quan un nen és recollit, el tutor rep un push que ho notifica”. Mireia Garriga, tutora, mare del Martí, de P2, i del Jan, de P1, considera que la novetat ha aportat “molta seguretat” a la recollida; encara més, vaja: “Jo, de fet -diu-, ja tenia plena confiança i tota la tranquil·litat de saber la persona a la qual donarien el nen. És una cosa més i, avui dia, tal com van les coses i tot el que sents, doncs potser sí que cal”. Maria Àngela Español, recollidora, és l’àvia de l’Emma, de P1: “Vinc aquí, demano per l’Emma; ja em coneixen, també. Però el meu fill em va demanar el DNI i la foto; crec que ho han de fer perquè es pot presentar qualsevol que vingui aquí i dir: «M’emporto la nena»”. No passarà.