Criatures  /  Escola 21/12/2021

Apostar per l'educació menstrual

Un programa educatiu per viure una menstruació sostenible

4 min
El programa pilot va convertir-se en una oportunitat per explicar la menstruació des d’altres vessants

Cada vegada més centres educatius treballen perquè la menstruació deixi de ser un tema tabú entre la gent més jove. És el cas de Jesuïtes Gràcia - Col·legi Kostka, de Barcelona, que ha participat recentment en un programa pilot sobre educació menstrual dirigit als alumnes de quart d’ESO per donar a conèixer els impactes ambientals, econòmics, socials i en la salut dels productes menstruals d'un sol ús. El projecte s’emmarca en la campanya Nou període, que promou la Fundació Prevenció Residus i Consum (Rezero), membre de la xarxa Barcelona + Sostenible.

“La proposta de Rezero, més encaminada a donar a conèixer les alternatives existents per viure una menstruació sostenible, ens va anar molt bé, perquè a l’escola ja feia temps que havíem percebut que era una informació que els faltava, als alumnes en general i especialment a les noies”, assegura Laura Ceraldi, responsable dels projectes mediambientals de Jesuïtes Gràcia. De fet, el centre ja feia temps que havia començat a recórrer aquest camí per iniciativa pròpia, primer només dirigint-se a les estudiants, perquè poguessin resoldre dubtes relacionats amb la menstruació i, aquest curs, ja de forma mixta amb la proposta de Rezero.

Ceraldi reconeix que moltes vegades els centres dediquen classes i xerrades a parlar sobre la part fisiològica de la menstruació però no faciliten els recursos informatius per acompanyar i ajudar a entendre que la menstruació és un procés saludable i que es pot viure de manera més sostenible. Per això, el programa pilot es va convertir en una oportunitat per explicar la menstruació des d’altres vessants. L’assignatura de química va aplegar el projecte i va permetre als alumnes dur a terme un taller per analitzar i conèixer la composició química d’aquests productes fent ús de l’experimentació com a eina d’aprenentatge.

“Tenia molt sentit emmarcar-lo en l’assignatura de química perquè tots els productes d’un sol ús tenen una gran quantitat de productes químics: polímers sintètics, parabens, additius, hidrogels, lubricants, neutralitzants d’olors... Se n’han arribat a comptar fins a 3.000. Per això, vam pensar que era una bona opció treballar-ho al laboratori”, explica Laura Tutusaus, responsable de la matèria de química de quart d’ESO. Així, els alumnes van poder obrir i analitzar les capes de què estan formades les compreses i els tampons, van descobrir què hi tenen a dins i van fer proves amb aigua per comprovar-ne l’absorció. “Va ser una pràctica senzilla però molt visual i tots estaven molt impactats per la quantitat de plàstic que hi van trobar”. 

Nois i noies de 4t d'ESO han participat en aquest programa pilot sobre educació menstrual.
Es van treballar els impactes ambientals i econòmics dels productes menstruals d'un sol ús.

La pràctica al laboratori, segons apunta Ceraldi, també va servir per descobrir el poc accés que tenen els nois als productes d’higiene menstrual. “Les mares o les germanes tenen tendència a amagar-los. Són productes que veuen en publicitat però que mai havien tingut a les mans. Aquesta descoberta també els ha servit per empatitzar amb la persona que tenen al costat. És part de la naturalesa i no per tenir un sexe diferent no pots saber què passa amb la menstruació”, exposa Ceraldi.

Més enllà de conèixer la composició dels productes d’un sol ús, el programa pilot també volia mostrar les alternatives sostenibles existents al mercat. “Costa molt que els productes reutilitzables, com ara les copes o les compreses de tela, tinguin tanta publicitat com els altres i, a la vegada, també moltes mares els desconeixen. Les alumnes potser els coneixen arran de vídeos de TikTok, però cal aprofundir-hi una mica més. Des de l’escola, els hem de donar l’oportunitat de la descoberta, però també que coneguin millor el seu cos i vegin quin producte els pot anar millor”.

A través de la proposta de Rezero, els alumnes també van debatre els preus dels productes d’higiene menstrual. “Com que molts deien que una copa menstrual és molt cara, vam fer l’exercici de calcular el temps de vida fèrtil d’una dona, quants usos pot fer d’una copa i, a la vegada, quant costa un paquet de tampons o de compreses. La inversió inicial és més cara però no la podem comparar amb l’ús que se’n pot fer després”, assenyala Tutusaus.

Les activitats del programa es van complementar també amb un treball en grup que consistia en la realització d’un pòster i d’un vídeo en què explicaven la composició química dels productes d’un sol ús i, a la vegada, les alternatives sostenibles i reutilitzables que hi ha. Amb aquesta feina feta, els alumnes de quart d’ESO ara s’encarregaran de traslladar aquesta informació als alumnes d’altres cursos.

“La nostra intenció és que aquesta activitat no sigui només un bolet, sinó que entri al currículum. És fonamental, com també ho és que puguem introduir el tema en altres cursos, com ara a segon d’ESO. Com més aviat comencem, millor. A més, els alumnes ho han de conèixer també per poder tenir esperit crític”, assenyala Ceraldi. De fet, Jesuïtes Gràcia impulsa des de fa més de 16 anys iniciatives de conscienciació ecològica i mediambiental a través del projecte educatiu Kostka Verd, amb l’objectiu d’educar ciutadans compromesos per un món sostenible.

stats