Viure els animals a l’escola

Ser de Barcelona i viure amb un hort a prop no és estrany. Però fer-ho podent agafar cada matí els ous de les gallines ja és més difícil, igual que tenir cura dels ànecs de la bassa. Però és possible gràcies a l’aposta que algunes escoles fan per projectes educatius on la presència d’animals és una peça clau. És el cas de l’Institut Escola Antaviana, al districte de Nou Barris. El centre fa uns quinze anys que va començar l’hort i la granja. Tenien una zona abandonada i una mica apartada de l’edifici i van decidir tirar endavant un projecte “que no s’acaba mai”. Així ho explica el director, Francesc I. Freixanet, quan descriu l’espai on cultiven hortalisses i arbres i cuiden ànecs, gallines i un gall. Freixanet veu molts avantatges a poder gaudir d’aquest espai a l’escola i ho qualifica de “paradís”. D’una banda, creu que aporta a l'alumnat sensibilitat i estima als animals i, a més, els ajuda a perdre’ls la por, en el cas dels que en tenen. Fins i tot reconeix que millora molt el treball amb infants amb necessitats educatives especials. 

Una situació semblant viuen a l’Escola Alexandre Galí, també a Barcelona. Han tirat endavant el Projecte Natura, al disposar d’un espai desocupat i amb la col·laboració de tot l’equip docent, les famílies i el programa Escoles Sostenibles. Van començar cap al 2014 amb dos corrals, de gallines i conills, però s’han acabat centrant en les gallines. La cap d’estudis, Míriam Massoni, explica que segueixen tota la normativa pel que fa al respecte als animals. Per això, per exemple, els nens només hi poden entrar de quatre en quatre i amb un to de veu baix.

Tret dels més petits, tots els alumnes de l’escola són responsables del corral en algun moment del curs. S’ocupen de l’alimentació, de l’aigua, de la neteja de l’espai i de comprovar que totes les gallines estan bé de salut. “Els nens n’estan molt pendents”, diu Massoni, que valora que els infants aprenen a tenir-hi respecte. Com a l’Institut Escola Antaviana, el projecte també inclou hort, bassa i espai de compostatge, però reconeix que les gallines donen molt joc. “Són molt agraïdes, les pots fer criar i es pot fer tot el seguiment de la seva evolució”, explica Massoni.

Però aquest tipus de projectes no són exclusius de les ciutats. A Gironella, a l’Escola Fedac també han tirat endavant un projecte de granja, al veure l’interès dels alumnes i la comunitat educativa. En una jornada de treball amb les famílies es van adequar els espais i dos pares fusters van ajudar a construir el galliner. Ho organitzen per cursos acadèmics i, així, comencen a tenir pollets al segon trimestre i els ous des de la primavera fins a l’estiu. “Els nens en gaudeixen moltíssim”, assegura Eli Serra, la directora del centre.

A banda de conèixer els animals, tenir-ne cura i ser responsables, Serra explica que els nens i nenes també aprenen que tenir animals és una “tasca compromesa que suposa esforç”. Les gallines, a més, també poden donar joc per a aprenentatges molt diversos. La directora assenyala que el projecte és “molt transversal” i que els permet treballar aspectes de matemàtiques a partir dels 21 dies d’incubació, unitats de mesures amb la quantitat de menjar que els han de posar, aspectes de llengua en els tres idiomes que es treballen, etcètera. 

L’observació directa, el principal avantatge

Totes les escoles coincideixen que l’observació directa és el principal avantatge de tenir animals a l’escola, i més si són de corral. L’experimentació és una pràctica molt habitual també a l’Escola Decroly de Barcelona perquè, com afirma la cap d’estudis, Berta Puente, l’observació directa de la natura és el pilar del mètode amb què treballen. En l’etapa d’Infantil, per exemple, els permet comparar el propi cos amb el dels animals, o amb la manera de caminar, entre altres. “Si ho veuen en directe parteixen de l’evidència; si ho hem d’explicar, no”.

Puente explica que a vegades es pot observar el mateix animal, com ara els conills que tenen al jardí, en diferents etapes i treballar-ho des de diferents àmbits. Així, a més dels trets característics que es veuen a simple vista, es treballa el càlcul comptant ungles, potes o altres parts, s’associen els números que surten amb la seva grafia, se n’extreu una frase per treballar la lectoescriptura i se’n fa un dibuix. Puente, doncs, creu que el treball que es pot fer amb els animals a l’aula és “molt ric” i ajuda a potenciar l’interès dels infants per tot allò que envolta l’animal.

Ous, incubació i pollets 

Un dels aspectes que més aprofiten les escoles amb galliner gira al voltant del cicle de la vida i, sobretot, la reproducció. A l’Escola Decroly, per exemple, han tingut alguns animals de granja durant pràcticament tota la seva història, ja que el contacte amb la natura i l’entorn és un dels pilars de la seva pedagogia. Ara, després d’uns canvis, estan pendents d’una reforma al pati per poder-los tornar a introduir. Malgrat això, no han volgut deixar de donar als alumnes l’oportunitat de seguir la reproducció dels ocells en viu i el curs passat van recuperar una incubadora feta pels mateixos alumnes anys enrere. Dels ous se’n van encarregar els alumnes de cinquè, però van instal·lar una webcam perquè tota l’escola pogués fer el seguiment del naixement dels pollets. Un cop nascuts, es van retornar a la granja d’on havien sortit els ous, però abans van ser observats per tots els nivells i es van poder aprofitar per a molts coneixements diferents. 

A l’Institut Escola Antaviana també utilitzen la incubadora per poder observar la reproducció artificial i fins i tot la poden comparar amb la natural, al corral. Poden veure com es fan els nius i com coven els ous perquè neixin els pollets. Comproven detalls com, per exemple, que introduir els pollets nascuts a la incubadora requereix més temps d’adaptació que amb els pollets nascuts de forma natural. 

Un dels inconvenients de tenir animals a l’escola és la seva cura els dies no lectius. No totes ho tenen resolt de la mateixa manera: mentre que a l’Escola Alexandre Galí fan torns entre l’equip docent per tenir-ne cura, a l’Escola Fedac de Gironella fan que el projecte duri només un curs i al juliol, després dels casals, reparteixen les gallines entre mestres o famílies que en vulguin o, fins i tot, alguna granja. A l’Antaviana, en canvi, ho tenen molt ben solucionat. Una parella de jubilats que viuen davant del centre s’ha implicat en el projecte de la granja i, quan no hi ha escola, són ells els que s’encarreguen de donar menjar a les bèsties, netejar-los els espais i assegurar-se que estan bé.