Veure-hi bé per estudiar millor

Si hi veus bé, estudies millor. És una màxima que el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) difon i comprova amb dades a la mà. El 2014, amb una enquesta a 6.402 alumnes de 6è de Primària que va mobilitzar 400 òptics optometristes voluntaris per 197 escoles de Catalunya, va demostrar que la meitat dels infants que havien examinat tenien una dificultat visual que condicionava el seu rendiment acadèmic. “A cada aula de 6è d’educació primària hi hauria almenys dos nens amb un problema visual que interfereix el seu aprenentatge”, indicava Alfons Bielsa, president del COOOC quan van obtenir aquestes dades.

Montse Augé, membre de la vocalia de prevenció visual, visió infantil i teràpia visual del COOOC, interpreta les dades de la primera edició de la campanya que van impulsar sota el nom Visió i aprenentatge : “Volem demostrar que les dificultats d’aprenentatge poden anar associades a problemes visuals”. Dit amb altres paraules, l’alumne que es distreu i que rendeix poc a classe pot tenir un defecte de refracció (miopia, hipermetropia o estigmatisme, per exemple) que un òptic optometrista pot detectar.

“Sovint els pares comproven que els seus fills tenen una bona vista perquè els fan fer exercicis per comprovar que hi veuen bé de lluny”, explica ara el president del COOOC, Alfons Bielsa. Ara bé, la criatura pot tenir una bona vista però no una bona visió, que és un concepte que fa referència a un procés neurològic complex i que afecta la visió del color, els moviments oculars, la coordinació dels ulls, l’enfocament, la visió en 3D, la sensibilitat al contrast i la percepció visual”.

“Vam fer una campanya als cinemes amb pel·lícules en 3D, perquè comprovàvem en un test ràpid qui hi veia bé i qui no”. Els adults i els infants que no es movien de la cadira no estaven veient les tres dimensions, perquè és un dels indicadors de problemes de convergència visual dels dos ulls, continua Bielsa. Percebre o no en 3D és el que pot indicar que no hi ha coordinació visual i, per tant, pot derivar que un nen sigui un mal lector o que es cansi de seguida d’estudiar. “Els qualifiquem de ganduls perquè se’n cansen de seguida, però al darrere hi pot haver una dificultat visual”.

SENYALS D'ALERTA

SENYALS D'ALERTAA l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’oftalmòloga de l’àrea infantil Noemí Roselló Silvestre explica quins són els senyals que poden alertar els pares que les criatures tenen o bé un problema de refracció (que es resol amb unes ulleres, que gradua un òptic optometrista) o bé una patologia visual (que comprova l’oftalmòleg). “Poden tenir mals de cap, els ulls plorosos, mussols constants a les parpelles, els pot fer mal la llum o poden fer moviments estranys amb els ulls”. O de vegades una alerta també pot ser la criatura que al carrer ensopega sovint i cau. “M’ho trobo amb pares que m’expliquen que ha sigut aquest fet el que els ha fet sospitar d’una mala visió”, indica l’oftalmòloga.

Els estigmatismes són els que provocarien les ganyotes amb els ulls i poden generar mussols repetitius (granets a les parpelles, irritades per l’esforç que fan per veure-hi). Els ulls plorosos i la molèstia de la llum podria ser un símptoma d’una suggestió de glaucoma infantil. “El cas és que una criatura rarament es queixa de mala vista, i d’aquí que siguin tan importants les revisions dels òptics optometristes i també dels oftalmòlegs”.

L’edat per anar tant a l’òptic optometrista com a l’oftalmòleg és molt important: abans dels 6, com a màxim 8 anys. “A partir dels 3 mesos i fins als 6 anys el sistema visual madura de manera completa. Si hi ha cap defecte de refracció o patologia visual no detectada durant aquesta edat, el sistema neurològic ja ha madurat i, per tant, no podrà aprendre a veure-hi d’una altra manera”. D’aquí la importància de fer la consulta, tant en el cas que se’n tingui sospites com quan no n’hi ha. “Cada cop hi ha més consciència d’aquesta importància, i els pediatres deriven als optometristes o oftalmòlegs els infants als 4 anys per assegurar que els ulls, cada un per separat, hi estan veient bé”.

D’altra banda, l’oftalmòloga de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona també assenyala que sovint els defectes de refracció poden tenir una predisposició genètica. Dit amb altres paraules, les criatures amb pares amb estigmatisme poden tenir-ne també. “L’estigmatisme fa referència a la forma del globus i la còrnia, que no és rodona com hauria de ser, sinó que adquireix forma ovalada”. És de naixement i es manté constant al llarg de la vida. Per la seva banda, la miopia també té tendència hereditària, apareix quan la criatura es fa gran i pot augmentar fins als 25 anys.

Per acabar, Roselló recomana jocs per fer a casa amb les criatures per comprovar la bona visió. “Jugar a pirates, amb un pegat en un ull i després en un altre, és un joc que els pot agradar i que pot aportar molta informació als pares sobre cada un dels ulls”. De fet, Roselló sosté que si aquest joc, senzill, es fa a casa, a la consulta després és més fàcil tot, perquè precisament aquesta prova és una de les que òptics optometristes i també oftalmòlegs sempre fan a les criatures.