Escola 07/10/2017

10 anys de 'Joves i Ciència'

El programa de la Fundació Catalunya la Pedrera celebra el 10è aniversari i ho fa fidel als seus principis: acostar la ciència als més joves i donar visibilitat a la feina dels investigadors i els centres de recerca catalans

Ainhoa Boix
3 min
10 anys de Joves i Ciència  Només els millors
 Entren

Hi ha persones que, des que són petites, tenen clara quina és la seva vocació. Hi ha els que volen dedicar la seva vida a la cura dels animals, a la docència, a la defensa dels més desafavorits o, simplement, a seguir els passos dels seus pares. També els que se surten de la norma i opten per una professió que té molt poc d’habitual. Aquest és el cas de Jordi Vila, un figuerenc de 24 anys que va estudiar matemàtiques i enginyeria aeroespacial i que avui fa un doctorat en matemàtica aplicada al Laboratori de Càlcul Numèric de la UPC, concretament sobre mètodes numèrics per a la mecànica de fluids. Des que era un adolescent sabia que les ciències eren la seva passió. El que no tenia clar, això sí, és que acabaria dedicant la seva carrera professional a la recerca.

Això ho va saber més tard, després de participar en el programa 'Joves i Ciència', de la Fundació Catalunya la Pedrera, i de passar, gràcies a aquesta iniciativa i sense haver superat la majoria d’edat, un estiu a l’espai MónNatura Pirineus i dos en un centre de recerca del país i en un d’internacional. Allà va conèixer altres nois i noies que, com ell, destacaven pel seu expedient acadèmic i per la seva vocació per a les ciències i, molt important, també va poder conèixer alguns investigadors, dels quals aprendria i en els quals podia veure’s reflectit. Aquesta experiència, tal com explica, reforçaria la seva decisió d’estudiar matemàtiques i el portaria, a poc a poc, a anar perfilant la que actualment és la seva professió: la recerca i la investigació.

D’aquí uns mesos, el juny del 2018, el programa de què Vila parla amb tant d’afecte celebrarà els 10 anys de vida. I encara que complir una dècada és suficient motiu de celebració, la veritat és que 'Joves i Ciència' té més coses per celebrar i de les quals enorgullir-se. Des que va veure la llum, un total de 477 alumnes han participat en aquesta iniciativa que busca acostar les ciències als més joves i 30 d’ells han sigut premiats en diferents olimpíades científiques i han rebut guardons tan prestigiosos com l’INTEL-ISEF.

Tota una fita si tenim en compte que, malgrat que institucions com la Generalitat de Catalunya insisteixen en la necessitat d’impulsar les matemàtiques, la tecnologia i la ciència entre els més joves, aquest tipus de matèries segueixen sent minoritàries al nostre país. Són pocs els joves que es decideixen a estudiar carreres científiques, i encara menys els que saben que el nostre país té centres de recerca i investigació de referència a Europa.

VOCACIONS CIENTÍFIQUES

Justament per revertir aquesta situació va néixer 'Joves i Ciència': per fomentar les vocacions científiques dels joves, però també per donar a conèixer els centres de recerca de Catalunya. Perquè, com explica el representant de coneixement i recerca de la Fundació Catalunya la Pedrera, Lluís Farrés, perquè els nois i noies vegin la seva vocació com una professió és necessari que sàpiguen, a més, quines oportunitats acadèmiques i professionals tenen al seu abast.

“Una cosa és la vocació i una altra la sortida professional. El fet que trepitgin els centres de recerca i que puguin veure que hi ha oportunitats no només fora de Catalunya sinó també dins és clau”, explica Farrés, que des que el projecte va néixer no només ha vist com l’interès de participar-hi ha crescut, sinó també com el nombre de centres de recerca amb els quals col·labora 'Joves i Ciència' ha augmentat. Actualment són 72 les institucions que tenen conveni amb aquest programa, i un 47% són d’àmbit internacional.

Només els millors entren

Encara que a molts amants de la ciència els agradaria formar part de Joves i Ciència, no tots poden participar en un programa com aquest. Per fer-ho, a més de tenir-ne ganes, has de ser alumne de 4t d’ESO i tenir un bon expedient acadèmic, un bon domini de l’anglès i, esclar, la intenció de cursar un batxillerat científic i/o tecnològic. Unes característiques que et donen la possibilitat d’optar a una plaça però que no te l’asseguren. I és que dels centenars d’estudiants que busquen assistir a aquest programa, només 50 aconsegueixen fer-ho cada any.

stats