Fa uns dies assenyalava que quan oblidem algun encàrrec que ens han fet i diem "Ho sento però no hi he pensat" sembla que ho sentim menys que quan diem "No hi he pensat i ho sento". La inversió de l'ordre i la introducció de la i equilibra les dues parts de la frase. Un nou exemple: als nostres fills els convida un dels seus amics o amigues a algun lloc atractiu i per algun motiu ineludible no hi poden anar. Què ens sonaria millor si fóssim qui els convida? ¿"M'hauria agradat molt, però no podré venir" o "No podré venir i m'hauria agradat molt"? Jo prefereixo la segona i la recomano. En la primera emfatitzem que no hi podrem anar i en la segona equilibrem les dues coses i subratllem que ens hauria agradat anar-hi.
La i té altres beneficis. Per exemple, si ens volem matricular a classes d'alguna cosa que ens interessa, posem per cas teatre, i no ens van bé els horaris, una opció és dir "Em vull apuntar a teatre, però no em van bé els horaris". Una altra opció és canviar el però per la i i dir "Em vull apuntar a teatre i no em van bé els horaris". Sovint al però li assignem un caràcter més determinant. El fem servir de justificació i la probabilitat de desistir és més gran. Si el canviem per la i sembla que deixem la porta oberta a continuar buscant possibilitats.
Una opció millor
Més exemples: imaginem que els nostres fills es proposen distreure's menys amb les tecnologies i les xarxes socials mentre estan estudiant. Si es diuen "Vull distreure'm menys però no ho aconsegueixo" sembla que tinguin menys a fer per aconseguir-ho. Si es diuen "Vull estar més concentrat i no ho aconsegueixo", sembla que hi hagi més a fer, que la voluntat d'aconseguir-ho sigui més forta i el següent pas sigui dir "Què puc fer per aconseguir-ho?" Òbviament, serà millor encara si es diuen "Vull estar més concentrat i vull trobar alguna manera d'aconseguir-ho".
Anar amb compte amb el llenguatge que fem servir amb els altres i amb nosaltres mateixos té una gran transcendència. Escollir unes paraules o unes altres pot tenir efectes molt diferents sobre el nostre estat d'ànim, decisions i realitzacions. Recordem-ho i transmetem-ho als nostres fills: normalment la i equilibra i obre més possibilitats que el però.
