TRINITAT GILBERT

Adéu, bolquer!

Adéu, bolquer! / GETTY IMAGES Zoom

La criatura acaba de fer 2 anys, bufa les espelmes i t’ho engalten de seguida: “Ja pots començar a treure-li el bolquer”. Sí, pots començar, però sobretot estigues segur que la rentadora et funciona a ple rendiment. Ho explica amb experiència la Núria, de Tarragona, que recorda perfectament el cap de setmana que va treure el bolquer al seu fill: “La rentadora es va espatllar de sobte, no funcionava, i la roba, pixada, se’ns va començar a amuntegar per piles per tots els racons de la casa”. No ho recomana a ningú.

Els pediatres són flexibles amb l’edat de retirada del bolquer: recomanen fer-ho entre els 2 i els 3 anys. No donen cap data exacta perquè depèn de la maduració del nen, si està preparat o no. Per copsar-ne la maduració ajuda la parla,que els mateixos nens diguin que tenen pipí o caca. I la manera de fer-ho és com un joc.“ Primer s’han de familiaritzar amb l’orinal, i després que vegin com fan el pipí i la caca altres nens, els germans o els mateixos pares”, comenta la pediatra Amalia Arce, de l’Hospital de Nens de Barcelona i autora del blog Diario de una mama pediatra.

Així, doncs, els dies previs a la retirada del bolquer està bé fer-lo seure a l’orinal, explicar-li que allà haurà de començar a fer pipí i caca, que el vegicomun objecte més del lavabo, i així, el dia que ja no porti bolquer, sabrà queal lavabo hi hael seu orinal.La puericultura ha sabut entendre el joc que suposa per a un nen de 2 anys asseure’s en una mena de tamboret baixet per fer pipí i caca, i per això al mercat se’n poden trobar amb fil musical. Mentre el nen està assegut, pot prémer un botó que fa sonar els top ten de les cançons infantils.

El trànsit de bolquer a sense bolquer ha de ser fàcil; si costa, si el nen es fa pipí a sobre constantment, és que no està preparat, i és millor tornar-li a posar el bolquer i esperar que realment estigui preparat”. La pediatra Amalia Arce també indica que es té tendència a retirar el bolquer a la primavera i a l’estiu, perquè els nens porten menys roba, i perquè fa calor, però si el nen està preparat enmig de l’hivern, “és una ximpleria esperar-se fins a l’estiu”. S’ha de fer quan al nen li toca, no segons l’estació de l’any.

Restrenyiment

Un capítol a part és la caca. “Hi  ha teories freudinianes que asseguren que, amb la caca, les criatures són conscients que s’estan desfent d’una cosa que és més seva, i per això els costa més deixar-la anar de manera senzilla”. Sigui com sigui, el cas és que l’estímul a l’hora de fer caca és diferent. “El pipí arriba un moment que s’escapa, que no es pot controlar més, però, en canvi, la caca sí que la poden aguantar”. I si se l’aguanten, es restrenyen,i si es restrenyen, els fa mal, i com que els fa mal, se l’aguanten encara més. És un peix que es mossega la cua, però és una situació habitual durant els primers mesos de retirada del bolquer. “És l’anomenat restrenyiment secundari, que apareix perquè ells mateixos s’han aguantat la caca”.

La pediatra de l’Hospital de Nens de Barcelona explica que hi ha nens que s’esperen per fer-la al bolquer de la nit, el que li posen per dormir. De totes maneres, afegeix: “Si durant el dia es veu que els nens s’ho estan passant malament, que fa aquella cara de restret i de dolor, no passa res perquè se li posi un moment el bolquer perquè en faci. Tampoc no trobo malament posar-li en un moment determinat un supositori de glicerina”. Segons la pediatra, a poc a poc el nen anirà entenent que l’ha de fer a l’orinal. “Caldrà paciència i tenir l’hàbit d’anar-lo posant durant estones a l’orinal mentre se li va explicant totes les vegades que calgui que ha de fer la caca a l’orinal”.El que és important és tenir en compte que amb la caca no ens trobem amb un problema d’esfínters, sinó de cervell. I per això és tan important explicar-l’hi,  fer-l’hi entendre amb molt bones paraules.

I mentrestant, a les nits, com per art de màgia, apareixerà de nou el bolquer. “Fins als 5 anys és fisiològic que els nens no s’aguantin el pipí durant la nit i que se’l facin a sobre. Fins que no ha passat aquesta edat no es pot parlar d’eneuresi (micció involuntària) nocturna”. Per aquest motiu, la pediatra considera: “És anar contranatura que les escoles, a l’hora d’organitzar les colònies d’infantil, diguin que els nens no es poden endur bolquers. No em sembla bé perquè és normal que molts nens en necessitin a les nits”.

Hi ha una altra dada important a l’hora de retirar els bolquers, que és no fer comparacions amb altres nens. “Cada nen és un món. Jo tinc dues filles, i la primera va demanar ella mateixa que li traguéssim el bolquer, i mai no es va fer pipí a sobre. Tenia dos anys i mig. El bolquer de la nit li vam continuar posant fins als 4 anys, quan, una altra vegada, ella ens va demanar que no li poséssim més. En canvi, a la petita li va costar més. Li vam treure un divendres d’estiu, quan tenia dos anys i tres mesos. Volíem estar el  cap de setmana junts per anar-hi insistint, però va tenir escapades. I la caca també li va costar, i va acabar anant restreta”.

Per últim, en un altre aspecte, hi ha dos tipus de nens.Uns són capaços d’aguantar durant moltes hores sense anar al lavabo: consideren una pèrdua de temps haver-hi d’anar perquè els suposa deixar de jugar, però no es fan pipí a sobre. “Tot depèn del líquid que ingereixin i de la capacitat de la seva bufeta, però això mateix, aguantar-se tant, també ho fan molts adults, de manera que no és motiu de preocupació”. I els altres són els que tenen ben après el control d’esfínters, però que se submergeixen tant en el joc que se n’obliden completament i s’ho fan a sobre. “Aquests últims casos poden semblar retrocessos, però seran momentanis, perquè una vegada ho han après i han agafat l’hàbit, el camí continua endavant”. Endavant i en direcció a la tassa del vàter. És la fita de convertir-se en nen.