Part viral a la platja: "Això no és un part respectat"

BarcelonaUna dona pareix un nadó al mar del Japó agafada a una roca. Es diu Keiko i està tenint el seu tercer fill mentre el pare de la criatura i els altres dos fills observen l'escena des de la platja. El vídeo s'ha fet viral en pocs dies a les xarxes i ha encès el debat al voltant del freebirth o part lliure en un entorn natural i sense assistència de professionals sanitaris. Tot i que és encara una opció minoritària i residual, les xarxes socials han servit de plataforma per difondre'l i popularitzar-lo. No s'ha de confondre amb el part a casa, on hi ha llevadores acreditades que en fan un seguiment, ni amb el part a l'aigua a casa o en un hospital. Els professionals sanitaris consultats alerten dels riscos de parir al mar, però també demanen preguntar-se per què hi ha dones que davant la percepció d'una excessiva medicalització de processos fisiològics normals, com l’embaràs o el part, opten per un part fora de l'entorn sanitari.

Per a Anna Ramos, supervisora de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de Sant Pau, els principals problemes que s'observen en un part al mar com el que apareix en el vídeo viralitzat és que la dona té el fill en aigües tèrboles i amb onatge. "La premissa número 1 en un part a l'aigua és que l'aigua estigui clara i puguis veure en tot moment els peus de la mare", diu Ramos, que defensa aquesta manera de parir en un entorn segur. De fet, l'Hospital de Sant Pau inclourà aviat banyeres per fer un part a l'aigua. Ramos afegeix que la dona ha d'estar coberta d'aigua "perquè quan el nadó surti de la vagina quedi cobert d'aigua i sigui la criatura qui faci la transició, que pot durar segons". Aquesta llevadora explica que els nadons que neixen a l'aigua ja ho fan una mica més hipotònics (amb un to muscular baix), com s'observa al vídeo, perquè fins que no surten de l'aigua "no arrenquen a respirar". "Quin és el problema? Que hi ha un onatge que va i ve i vol dir que en algun moment l'aigua desapareix de la cara del nadó i després torna i això pot comportar que no iniciï una respiració adequada i broncoespiri aigua (pas accidental de líquids a les vies respiratòries) i l'aigua salada és agressiva per al pulmó", indica Ramos.

Temperatura de l'aigua

A casa i a l'hospital ja és possible parir a l'aigua, però els professionals alerten que això és diferent de fer-ho al mar, on la temperatura i la qualitat de l'aigua pot no ser l'adequada. "Em preocupa també que pugui fer una sèpsia (resposta inflamatòria generalitzada del cos). L'aigua ha d'estar neta i tractada com si fos potable", diu Ramos. Concretament, la temperatura ha d'estar entre els 35 i els 37 graus. "No cal coure la mare però ha de tenir prou escalfor per no provocar un canvi brusc de temperatura quan la criatura surt", afegeix aquesta llevadora.

"El part no és estèril. El canal de part té molts microorganismes que fan la seva funció i, per tant, l'entorn no ha de ser estèril però l'aigua ha d'estar neta i la del mar està bruta i això també s'ha de tenir en compte", afegeix la pediatra Joana Herrero. Aquesta pediatra d'atenció primària considera que el moviment conegut com a freebirth no es pot qualificar de part respectat. "Un part respectat tant pot ser un vaginal no intervingut com una cesària si es té en compte la salut de la mare i la del nadó i si bé les dones estem capacitades per parir, hi poden haver complicacions i coses que no podem controlar i hi ha d'haver un professional format que sigui capaç d'atendre aquestes possibles complicacions", afegeix. "Per això crec que un part enmig de la natura no és un part respectat", conclou.

Aquests dies també s'han difós a les xarxes les imatges d'un altre part lliure, sense assistència mèdica, i també al mar. En aquest cas, el de l'alemanya Josey Peukert, que va parir en una platja de Nicaragua el febrer passat per demostrar el que el cos de la dona pot fer per si sol.

"Per què les dones no volen parir a l'hospital?"

Els professionals sanitaris també demanen fer autocrítica i preguntar-se per què hi ha dones que opten pel freebirth. "Hem de fer aquesta reflexió: per què està passant això? Per què les mares tenen por d'anar a parir a un hospital? Per què els hospitals es veuen com un entorn hostil per donar a llum? Si la mare té al cap la idea d'un part respectat i no sent que l'hospital li pugui oferir allò que vol, buscarà altres vies", explica la pediatra Joana Herrero.

Induccions i episiotomies innecessàries, cesàries poc respectuoses, tècniques obsoletes i desaconsellades com la maniobra de Kristeller, infantilització de la dona, tracte deshumanitzat o medicalització injustificada són algunes de les pràctiques constitutives de violència obstètrica. Però també ho és "que una dona no s'hagi sentit acompanyada i s'hagi sentit agredida en un moment de màxima vulnerabilitat", diu Herrero. O que no se la tingui en compte ni se l'informi dels procediments que se li faran. "Les dones han de tenir un part respectat, sigui un part vaginal o una cesària", reivindica la pediatra, que recorda que s'estan produint canvis entre els professionals així com en els entorns hospitalaris. Fa anys que les dones reclamen parir d’una altra manera i insten a desmedicalitzar processos fisiològics normals, com l’embaràs o el part, i empenyen a canviar el model assistencial.