Com triem llar d’infants (amb les portes obertes anul·lades)?

La Clara i l’Oriol van ser pares per segona vegada el febrer passat. El fill gran, en Jan, acabava aquest any l’últim curs de llar d’infants i, per tant, al setembre comença el cicle inicial. “La nostra idea era anar a les portes obertes d’una nova llar d’infants per al petit de casa, el Pol, que està situada just al costat de l’escola on voldríem inscriure el seu germà gran”, explica la mare.

No han pogut anar a cap de les dues escoles adjacents. “La proximitat és un factor que també pesa a l’hora de triar aquestes escoles”, diu la mare. Però n’hi ha molts altres que els pares han pogut investigar gràcies a les pàgines web i a les xarxes socials dels dos centres escolars. “Ens agrada el projecte escolar, perquè aposten per la filosofia Montessori”, continua explicant la mare. A més, “també hem vist a les fotos que els jocs són de fusta, que el pati és gran, amb un hort i amb un galliner”. Totes aquestes característiques, juntament amb el fet que els pares han pogut parlar amb altres famílies que hi porten els fills, els han ajudat a fer-se’n una idea més clara.

El pedagog Xavier Ureta assenyala diversos aspectes per decidir-se per una o llar d’infants o una altra, tant en temps de confinament com no. “Un de primordial és que les famílies fugin de les llars d’infants que tenen com a rètol exterior guarderia”. I ho diu per la connotació desfasada del concepte, que pot fer preveure un projecte educatiu que no ha evolucionat amb les últimes orientacions educatives. Per continuar, el pedagog col·loca en una balança dos conceptes que les famílies han de sospesar: el projecte educatiu i les instal·lacions. “Cada centre té el seu propi projecte educatiu, i les famílies l’han de demanar i l’han de conèixer. De fet, la majoria d’escoles bressol ja el tenen publicat a la seva pàgina web”, diu. Entre els conceptes indispensables que hi ha d’haver en el projecte educatiu hi ha “l’estimulació neuromotriu, amb exercicis diaris de treball sobre aquesta qüestió”. De la resta, “les famílies tampoc no han d’exigir tots els aspectes que demana el departament, perquè són orientacions i, a més, tampoc no es tracta d’una etapa educativa obligatòria”, assenyala el pedagog.

A l’altre plat de la balança, les instal·lacions, comprovables a través de les pàgines web i xarxes socials. “Si és possible, que els patis siguin assolellats, amb zones de jocs i també sorrals”, indica. A més, els sorrals, quan s’acaba l’activitat, “s’han de tapar convenientment perquè no hi entrin animals”. “Les aules -afegeix-, han de complir els requisits normatius, però també han de tenir bona il·luminació i ventilació”. I en tots els espais “les famílies s’han d’assegurar que les mesures d’higiene són extremes”.

A més, és recomanable que les famílies busquin altres famílies que “hi portin els fills o que els hi hagin portat”, perquè d’aquesta manera se’n podran fer una idea més aproximada.

LA INFORMACIÓ, A LA XARXA

Per la seva banda, Núria Pedrós, doctora en pedagogia i membre de la Xarxa d’Experts del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, coincideix que la manera de buscar la informació en temps de confinament és a través de les webs de les llars d’infants i de les seves xarxes socials. Ara bé, opina Pedrós, “com que anar d’una web a una altra, o d’una xarxa a una altra, és d’una facilitat i rapidesa fascinant, cal aturar-se una estona a observar i buscar amb detall el que interessa i que de vegades està massa amagat per trobar-ho a la primera, i fins i tot pot arribar a passar desapercebut”. El mètode que recomana és registrar, escriure les informacions que s’obtenen de la recerca, per comparar-les “amb els criteris particulars”, diu. Per això recomana fer un quadre compartiu (a sota) en la primera columna del qual hi hagi “les preferències familiars, les necessitats i les possibilitats, quins aspectes es consideren més importants en l’educació dels fills i el perquè. I més tard omplir les altres columnes amb la informació obtinguda”, suggereix Pedrós.

Fet el quadre, la pedagoga explica alguns dels aspectes que cal valorar concretament en les caselles. En l’opció de localització, les famílies han de valorar que la llar d’infants quedi relativament a prop del domicili familiar o laboral. O també que sigui fàcil accedir-hi caminant perquè hi ha un bon camí escolar. O també que sigui accessible amb transport públic, vehicle i aparcament.

Pel que fa a les instal·lacions, els factors valorables són els que generin confiança. “Han d’estar ajustades al moment evolutiu dels infants de 0 a 3 i a les seves necessitats. Això vol dir que hi hagi facilitat de lliure circulació”, diu la pedagoga. Un altre factor per valorar les instal·lacions és que “els canviadors disposin d’una vidriera que quan s’està canviant els bolquers a una criatura permeti veure les altres”. A més, “la zona de descans ha de tenir espais i llits adequats, nets, ventilats i acollidors”.

En l’apartat de l’horari escolar i el servei d’acollida, la pedagoga assenyala que “les famílies han de poder establir el seu horari, d’acord amb la direcció, segons les seves necessitats i les dels infants”. Pel que fa a l’alimentació, “cal saber si l’escola bressol facilita la possibilitat de continuar l’alletament matern amb els infants, tant de manera que la mare pugui alletar l’infant a l’escola presencialment com mitjançant l’administració de la llet que s’hagi extret prèviament”, diu la pedagoga. I també “cal comprovar si l’ús del servei de menjador és voluntari i com s’articula amb les famílies que en facin un ús puntual”. I, encara més, “no és indispensable que la llar d’infants tingui cuina pròpia però sí que és un aspecte molt positiu”.

En la casella que fa referència a l’equip pedagògic, és recomanable que les famílies comprovin qui són els professionals, perquè en aquesta etapa, especialment, les criatures busquen referents i seguretat en els adults. En la casella del model pedagògic, cal saber quin és “el plantejament de l’estil i la filosofia educatius, que s’han de concretar en el tipus d’aprenentatge i en les activitats que es fan a les aules”. De fet, en aquest model pedagògic cal estudiar si està prevista l’atenció a la diversitat, “si l’estil d’aprenentatge fa servir diverses metodologies per atendre les criatures de forma personalitzada”.

Per acabar, la doctora en pedagogia Núria Pedrós indica que “la llar d’infants ideal per a les criatures no existeix”, i és així perquè “és una escola, no una família, i no té els mateixos objectius ni responsabilitats. S’hi ha de tenir confiança plena”.

Com fer la visita virtual a les llars d’infants amb exhaustivitat?

El pedagog Xavier Ureta recomana llegir el decret 282/2006, especialment els articles que van de l’11 al 14, “que fan referència a la titulació personal, al nombre d’alumnes per aula i a les instal·lacions requerides, per comprovar que l’escola bressol reuneix els criteris desitjats”. Un altre criteri exhaustiu és estudiar si la llar d’infants que es vol treballa les orientacions del departament d’Educació, que es troben al decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil. Ureta reconeix que “per a les famílies aquesta pot ser una tasca feixuga, però han de tenir present que els hi va la bona atenció dels seus fills en plena etapa de criança”.