També el món ha fet creure a la societat que la maternitat és un estadi absolutament reversible en el cos, al qual hi ha una sortida a base d'esforç i recuperació. "La maternitat és un huracà, una tempesta tropical", avisa la divulgadora Mónica De la Fuente, i els seus efectes van més enllà de l'embaràs. Per a la periodista, la maternitat, com a autèntic fenomen meteorològic que és, ho arrossega tot, i especialment amb el primer part "la supervivència pren el control de la situació". Per a la periodista, el postpart "és una època duríssima física i mentalment", i està lluny de com intenten fer-ho veure les dones famoses, de les quals la societat s'hauria de preocupar si es troben bé, si mengen, si els fan mal els punts del part o de la cesària o si ploren quan estan soles, considera. A més a més, lamenta que molts mitjans de comunicació expliquen els embarassos de famoses amb un llarg catàleg de "frases fetes, mites, prejudicis i molts cops amb estigmes", el que encara fa augmentar més les expectatives. Als antípodes d'aquestes interpretacions, dintre de l'expectativa del que és la maternitat no hi ha lloc per a la rehabilitació, després del part, del sol pelvià, "la màxima representació de com estem d'allunyades les dones del que som".
Les mentides de la maternitat
Quan ser mare no s'assembla a tot allò que ens havien venut: expectatives versus realitat
BarcelonaCom ha de ser una experiència de maternitat satisfactòria? Quines són les expectatives que una dona pot arribar a tenir? Què cal fer per deixar d’idealitzar aquesta etapa i acceptar-la tal com ve? Per sobre de tot, cal tenir present que la maternitat pot ser diversa i variada, segons defensa la periodista Laia Aguilar, que ha publicat Les altres mares (Columna/Destino). Hi ha “mares que no volen ser mares, mares que s’embarassen i pareixen soles, mares que han de separar-se de les criatures per anar a treballar a l’estranger, mares que pareixen fills per unes altres”, enumera. Mentre hi ha un ampli ventall de maternitats possibles, socialment només ens referim a un tipus de maternitat concreta, i no a les altres maternitats que viuen als marges i en les quals “no es vol mirar ningú, però hi són i resulten apassionants”, remarca. Aquesta és la base de la disjuntiva entre les expectatives de la maternitat i la realitat del que acaba sent.
Quan alguna cosa no va bé
Segons el seu punt de vista, les expectatives “es frustren quan alguna cosa no va bé”. Per exemple, a la seva novel·la aborda el cas d’una mare que perd la criatura als 8 mesos de l’embaràs. “És un fet tràgic. I el món no ens ha preparat per a això. Com ens enfrontem a la mort quan el que esperàvem era vida? Aquí tornem a les expectatives altíssimes. I a la nostra dificultat per entomar el dolor”, relata. Tanmateix, la periodista anima a pensar què passa quan la maternitat no és l’experiència que una s’esperava, quan, per exemple, apareixen les depressions postpart o les criatures neixen amb problemes mèdics. També cita els grans tabús que hi ha al voltant de les maternitats no normatives amb derivades com el dol perinatal, els ventres de lloguer o la maternitat no desitjada, “entre tants i tants d’altres”, i subratlla que no hi ha un nom que designi una mare que ha perdut un fill durant l’embaràs, de manera que “sense llenguatge no existeixen, doncs, aquestes dones”. En aquests casos, que només són uns pocs exemples de tot el que pot ser diferent a allò esperable, “la maternitat es desinfla, es qüestiona, es repensa. I està bé”, considera.
En aquesta gestió de les expectatives i en el cas de les parelles heterosexuals, els homes hi tenen un “paper clau” perquè ells també viuen, s’emocionen i pateixen igual per les criatures. “Un bon paper és el de no deixar la criança en mans únicament de la dona, el d’implicar-se més, a parts iguals. Al seu parer, els homes també haurien de revisar la seva idea idealitzada de paternitat i permetre’s ser imperfectes en tots els sentits”.
Un desajustament cultural
I d’on ve tanta expectativa? Per a Aguilar, sovint hi ha un desajustament entre l’expectativa que tenim de la maternitat i la maternitat en si, i això “té a veure amb la idea que sempre ens han venut de la maternitat” des d’àmbits com la publicitat i el cinema. Al seu parer, el que s’ha venut des fa molts anys és una idea de maternitat feliç, sense fissures ni contradiccions, “molt Disney”. En la mateixa línia, a l’assaig Adiós expectativas, hola realidad (Zenith), la periodista i fundadora de la comunitat Madresfera Mónica de la Fuente remarca que en la maternitat “res és com a la televisió o a les pel·lícules” i aborda aquesta distància entre expectativa i realitat ja des de l’embaràs, amb àmbits com els cursos de prepart, els embarassos de famoses i els babyshower, que són ben lluny de la realitat.
De la Fuente opina que la societat té, majoritàriament i generalitzant una mica, “gravat en el disc dur la versió hardcore de l’embaràs adolescent” amb l’amiga al costat fent-se la prova o, en altres variants, “l’escena idíl·lica de les dues ratlletes”, normalment de color rosa, amb la parella al costat, un home vestit amb colors pastissos que espera el resultat del test i mira la dona amb “una barreja idíl·lica de tendresa i passió”. “Després ve la realitat i et munta la teva pròpia pel·lícula”, alerta. En el seu cas, ella reconeix, per exemple, que “ni l’alimentació, ni el pit, ni el dormir” han estat com ella s’esperava. “No ets la mare que creus que series. I aquesta és la revelació més important, no la que pensaves que rebries en parir”, diu. I per anar més enllà, defensa que “ser mare és molt més fàcil abans de ser-ho i que cada dia és una nova oportunitat per forjar la pròpia maternitat”. Igualment, per tal de gestionar aquesta distància entre expectativa i realitat, De la Fuente remarca que “no hi ha una única manera de criar, ni de veure la vida”, i que convé no donar res per fet, tractar els infants com persones, respectar la seva intimitat i demanar-los perdó i per favor, així com “no oblidar-se d’una mateixa malgrat l’entrega” a les criatures.
L’instint maternal o no
Aguilar destaca que possiblement, durant segles, a les dones se’ls ha venut la maternitat com a idea d’autorealització personal, i agrega: “Crec que no és així. En primer lloc, moltes dones no tenen cap ganes ni cap necessitat de ser mares, cosa que em sembla perfecte”. En segon lloc, subratlla que en el cas de les dones que sí volen ser mares és “un perill” dipositar en la criatura la responsabilitat de buscar cap mena d’autorealització a través dels fills. “Hi ha altres temes que poden fer que una dona se senti realitzada: els amics, la feina, la parella... la maternitat en tot cas pot ser un desig, però en cap cas una finalitat”, agrega.
En aquest terreny, De la Fuente avisa que el conegut instint maternal pot ser “molt molest”, especialment quan aquest no casa amb el que s’espera de la dona en les primeres hores de la seva maternitat o fins i tot temps després. “Ningú pot tenir ni idea del que passa pel cap d’una mare en veure per primer cop la seva criatura”, defensa. L'autora adverteix que de vegades amb la insistència de l'instint es pressiona les mares amb comportaments que se suposa que haurien d’haver tingut.