Mastitis: quan donar el pit fa mal

El nom mateix ja fa angúnia o, directament, por. Transmet mal rotllo. Espanta. Sona lleig, feixuc. L’hem sentit sempre: sabem que denomina la inflamació del pit i que interfereix amb l’alletament. Però ben poca cosa més: més enllà d’això, una nebulosa. Escampem tota aquesta boira amb l’ajuda de la doctora Laia Pratcorona i Alicart, ginecòloga i obstetra de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, i Neus Querol, consultora internacional certificada en lactància materna (IBCLC). Els demanem, principalment, perquès i solucions.

“La mastitis és una afecció inflamatòria del pit, pot acompanyar-se d’infecció o no -explica la doctora Pratcorona-. Habitualment, s’associa amb l’alletament i, quan és així, s’anomena mastitis de l’alletament o puerperal [del puerperi o postpart]”. Quan es pot donar, però, exactament? “És més freqüent la segona i tercera setmana, i la majoria (entre el 74% i el 95%) tenen lloc les primeres dotze setmanes -respon la ginecòloga-. Malgrat això, es pot produir en qualsevol moment de l’alletament, fins i tot durant el segon any”. I afegeix: “Hi ha mastitis no relacionades amb l’alletament”.

Es produeix “per retenció de llet o secrecions, o sobrecreixement bacterià”, apunta Neus Querol. “L’estasi [aturada o alentiment de la circulació de la llet] n’és habitualment la causa primària -comenta Pratcorona- i pot acompanyar-se o progressar cap a la infecció o no”. Quina n’és la causa? “Això passa quan els pits s’ingurgiten amb precocitat després del part o quan la criatura no extreu la llet que es produeix en una part o bé en tot el pit”. Les causes, diverses: “Mala presa del nadó al pit, succió ineficaç, restricció de la freqüència o durada de les preses, o obstrucció dels conductes làctics. Altres factors menys freqüents inclouen una sobreproducció de llet i l’alletament de més d’un nen”.

El que més hi predisposa és que el nadó no xucli bé. Per a la prevenció, doncs, és clau resoldre-ho: un drenatge eficient. “A més -agrega la facultativa- també provoca l’aparició de clivelles al mugró, que suposen una via d’entrada de gèrmens i, al mateix temps, una causa de dolor important per a la mare, cosa que dificulta la presa i, per tant, [provoca] un buidament deficitari de la llet”. El peix que es mossega la cua. Un fre de sota la llengua massa curt, l’ús del xumet o el del biberó, el que la doctora anomena “episodis previs” o l’ús d’antibiòtics durant el part també ho afavoreixen. La consultora de lactància menciona factors com l’estrès, la malnutrició, les clivelles o les perles de llet o la pressió al pit.

Com evitar-la, com tractar-la

Contra la mastitis, prevenció, prevenció i prevenció. La ginecòloga Laia Pratcorona recomana, sobretot, dues mesures: d’una banda, “assegurar un bon buidatge del pit i una bona presa del mugró” i, de l’altra, “tenir accés a personal format en alletament en cas de dificultats [dolor, buidament deficient, aparició de clivelles, etc.]”. La consultora de lactància Neus Querol dona quatre directrius fonamentals a les mares lactants per mantenir la mastitis ben lluny de casa: “drenatge eficient”, “descans”, “no portar roba que pressioni, sobretot pel que fa a sostenidors” i “vida tranquil·la”, és a dir, “evitar situacions estressants” (tant com es pugui, s’entén). Si, tot i això, les mames s’inflamen, el que cal fer és, com sempre que apareix un problema nou, posar-se en mans de professionals acreditats, fer-los confiança, deixar-los fer, escoltar-los. I, així, segur que tot anirà bé. Seguríssim.

Una de cada deu mares lactants pateix mastitis. Les més habituals són l’estasi de llet (el seu trànsit dificultós), la mastitis no infecciosa (inflamació i prou) i la infecciosa, amb o sense abscés (pus encapsulat), que pot provocar febre. Les afectades poden detectar la malaltia a temps: causa sensació d’enduriment -de mal buidat-, dolor, clivelles als mugrons i, quan és en una àrea concreta, escalfor, envermelliment i, fins i tot, nòduls. “Pot ser, però més rarament, bilateral [a tots dos pits]”, destaca Querol, que també en subratlla els “símptomes que recorden un quadre gripal: dolors articulars, calfreds, decaïment”.

DOLOR I FRUSTRACIÓ

Fins aquí, la part física (fisiològica) del problema, però ¿com se senten les dones amb mastitis, doctora Pratcorona? “La frustració és el sentiment més freqüent. Es presenta habitualment les primeres setmanes d’alletament, que és sovint la fase més dura, quan la dona se sent més insegura. Si, a més, els diem que probablement la causa és una mala presa del nadó, sovint tenen ganes de deixar-ho”. Pateixen pels efectes de la malaltia i del tractament en el nadó, i per si cal deixar d’alletar-lo. I la resposta és que no: “Està del tot desaconsellat, fins i tot en cas d’abscés mamari. En cas de mastitis recidivant [que reapareix] cal revisar el fre del nadó i procurar-se l’ajuda d’un bon assessor d’alletament”.

La metge adverteix: “Algunes vegades, sobretot quan s’encadena una mastitis rere l’altra, els familiars, en lloc de fer costat i ajudar a buscar solucions, més aviat pressionen la dona per aturar l’alletament”. Alerta, doncs: es pot i cal continuar alletant. “El drenatge efectiu és essencial en la mastitis, sigui directament amb el nadó (el més efectiu), amb extracció manual o amb tirallet”, informa Neus Querol. Pratcorona reconeix que l’ús del tirallet és “controvertit” i el restringeix a “situacions de separació de la mare i el nadó”, i recomana, en canvi, un buidament manual “suau i parcial, o, encara millor, sota la dutxa amb aigua calenta, sense estimular el mugró”.

El pànic es conjurarà amb l’ajuda de professionals ben formats (llevadores, assessores de lactància). Què fan? “Primer de tot, relaxar i oferir pautes clares i concretes”, comenta Querol. També hi ajuden els grups d’alletament, i és fonamental el paper de la parella, que pot fer-hi, de fet, “poca cosa, llevat de donar suport moral, que ja és prou”, apunta la ginecòloga, però que farà bé de fer-se càrrec de “tot el que no pot fer la mare a nivell pràctic”.

PREVENCIÓ I ACCIÓ

La mastitis es pot prevenir. Amb una “posició i enganxada adequades, eficients i efectives” del lactant, indica. “La clau de volta -insisteix-és un drenatge eficient (és a dir, que el nadó mami molt i bé), si hi ha ferides als mugrons rentar-los dues o tres vegades al dia, i molt descans”. També “saber examinar-se els pits”, evitar “un estat emocional desbordat” -que pot delmar les defenses- o un drenatge limfàtic de l’arèola a l’aixella, com prescriu l’Acadèmia de Medicina de la Lactància (ABM). “Compte amb els xumets i les distàncies entre preses”, alerta, i desaconsella “portar sostenidors que pressionin cap zona del pit”.

I ¿com es planta cara a la mastitis? Primer pas: adoptarem “mesures de posició i enganxada adequades”, amb un cop de mà professional si convé. Pratcorona recomana “aplicar escalfor a la zona per afavorir la sortida de la llet, col·locar el nadó amb la barbeta apuntant a la zona conflictiva i realitzar un massatge a la zona mentre es buida poden ajudar-hi”. Neus Querol aconsella “molt de descans, i potser posar calor abans de les preses per facilitar el drenatge i fred entre preses per alleujar el dolor i l’edema [inflor], però si a la mare li ve de gust”, aclareix.

Segon nivell. “Si els símptomes no són només d’obstrucció o acumulació de la llet, sinó d’infecció [envermelliment, calor local, febre]”, segons Pratcorona, “cal consultar un professional de la salut per valorar si cal realitzar tractament antibiòtic”. També es poden receptar antiinflamatoris o analgèsics. Si un abscés no respon al tractament, pot requerir cirurgia.

Més advertiments de la consultora: “La mastitis acostuma a ser sobtada -remarca-. No avisa”. I es pot confondre, pels símptomes, amb una grip. “Ara mateix, hi ha dificultats per definir la diferència entre mastitis i mastàlgies [dolor]”, assenyala Querol. Però sí que, arribats a aquest punt, ja no tenim cap motiu per témer-la.

Tenir cura dels pits si s'alleta

La doctora Laia Pratcorona i Alicart, ginecòloga i obstetra de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, assenyala quatre bones pràctiques per mantenir unes mames sanes quan la lactància les posa a prova:

• “Higiene correcta de la zona”
• “Evitar ungüents i cremes no específiques. El millor són unes gotetes de llet al final de la presa”
• “Evitar l’ús continuat de discos que no permetin transpirar la pell dels mugrons, i utilitzar, preferiblement, sostenidors de cotó”
• I les últimes recomanacions per a la salut dels pits de la doctora Pratcorona. Alerta: “Evitar la restricció de les preses, així com la retirada del bebè d’un pit per oferir-li l’altre sense que hagi buidat completament el primer”.

La consultora internacional certificada en lactància materna (IBCLC) Neus Querol remarca que, de fet, també són vàlids com a consells per cuidar els pits els que dona per prevenir la mastitis, però hi afegeix el que és, segurament -creiem-, el més important de tots: “Gaudir d’alletar el teu fill”.