Em vull quedar embarassada!

L’edat biològica més adequada per tenir fills és dels 20 als 30 anys, però a la nostra societat el percentatge de dones que són mares passats els 40 s’ha duplicat en els últims anys, i els experts anuncien que la xifra augmentarà la pròxima dècada. Són moltes les dones amb 30-35 anys que un cop han abandonat l’anticoncepció comencen a prendre’s la pastilla diària d’àcid fòlic, s’equipen amb un calendari per organitzar-se unes relacions sexuals més regulars amb la parella i esperen quedar-se embarassades el mateix mes. La crua realitat estadística diu que un any després només ho hauran aconseguit la meitat i una de cada cinc només aconseguirà el desitjat embaràs amb ajuda mèdica. La majoria viuran una odissea tant física, psíquica i econòmica com burocràtica en el moment que apostin per un tractament de reproducció assistida, una experiència emocionalment complexa.

En la mesura que es pugui, és bàsic comptar amb suport psicològic i professional per poder assimilar aquesta muntanya russa emocional que és la recerca de la gestació artificial, un procés en què, si tot va bé, hi pot haver embaràs en 15 dies i que, si hi ha dificultats, pot trigar anys. La doctora Marisa López-Teijón, presidenta de l’Institut Marquès de Barcelona, apunta que les principals causes d’infertilitat actualment són “l’increment de les dificultats per reproduir-se de manera natural per factors ambientals i a causa d’estils de vida poc saludables; i el fet que les dones han anat retardant el moment de la maternitat fins a edats més avançades”. Destaca, també, que almenys un 5% dels casos d’infertilitat podrien ser a causa d’un factor psicològic que sol anar de bracet de l’estrès.

Aquesta ginecòloga de quarta generació acaba de publicar el llibre '¡Quiero quedarme embarazada ya!' (Editorial Amat), on explica la història de tres dones que s’han decidit a tenir un fill i que s’enfronten a nombrosos dubtes, incògnites, pors i falsos mites. Amb un enfocament molt personal i basat en el rigor científic, López-Teijón l’ha escrit “per acompanyar-les en aquest procés i donar-los una informació clara i fiable sobre la seva fertilitat, tot combinat amb un relat novel·lat”.

Amb els centenars de casos tractats al llarg de la seva carrera, la doctora conclou: “El principal problema és el desconeixement general sobre la fertilitat de la dona. Estem en la societat de la informació, dels màsters i cursos online, amb la generació de joves més formada de la història. Joves que saben quina velocitat dóna la fibra ADSL, però que no tenen ni idea de la velocitat dels espermatozoides. Noies que es compren kits detectors de fertilitat perquè no reconeixen els seus dies fèrtils”. A la consulta sovint es troba amb “dones de 40 anys que arriben pensant que els seus òvuls seran tan fèrtils com quan eren més joves: i sí, elles són i se senten joves, però els seus òvuls ja no”.

Les relacions amb la parella

Per quedar-se embarassada, els experts consultats aconsellen mantenir relacions sexuals en els dies que la dona està ovulant. Per això és molt important que la dona conegui bé el seu cicle d’ovulació i controli quins són els seus dos o tres dies fèrtils del mes. És aconsellable practicar sexe cada 48 hores els dies en els quals la dona és més fèrtil. Però val la pena abstenir-se de mantenir relacions sexuals de 4 a 6 dies abans dels dies més fèrtils perquè l’esperma de l’home tingui més bona qualitat.

López-Teijón lamenta que, avui en dia, l’esterilitat femenina encara sigui tabú per a molts. “Amb el llibre m’encantaria ajudar a desmitificar aquest tema i contribuir a fer que cada vegada més es pugui parlar de la infertilitat com el que és, una malaltia, i no com un problema que cal amagar”.

El llibre proposa des de diferents formes d’afrontar la maternitat fins a detalls mèdics sobre la fertilitat i els diferents tractaments de reproducció assistida. També apunta com escollir una clínica, les proves mèdiques, el diagnòstic, la donació d’òvuls, les qüestions genètiques, els tractaments, la pressió social per tenir un fill en l’edat biològica adequada, la repercussió de la vida de parella... “El perfil de dona que ve als nostres centres per demanar ajuda s’acosta als 40 anys. Hi ha moltes parelles que vénen sense un diagnòstic clar. Aproximadament, en la meitat dels casos el problema el pot tenir l’home, per la mala qualitat del semen. En altres casos també pot haver-hi problemes d’infertilitat en tots dos. Però, en general, el que veiem és que l’edat reproductiva s’ha endarrerit en els últims anys, de manera que al nostre país la mitjana per tenir el primer fill supera els 31 anys”.

López-Teijón adverteix que només la meitat de les parelles estèrils busquen ajuda i, en molts casos, gairebé ho fan per a tractaments alternatius. “Únicament el 22% arriben a rebre el tractament perquè la resta han fet tard perquè, malauradament, no tenien la informació adequada. Qüestions morals o religioses els indueixen a acceptar la situació o a rebutjar els tractaments. També hi ha casos en què és per problemes econòmics o per no trobar el suport de l’entorn familiar o de la parella. Però si passat un any d’intentar quedar-se embarassada no s’ha aconseguit s’ha de fer una consulta al ginecòleg. No s’ha d’esperar més”.

LA FECUNDACIÓ ‘IN VITRO’

Segons la ginecòloga, les tècniques de reproducció assistida han avançat d’una manera importantíssima en els últims anys i “ofereixen molt bons resultats a les parelles que tinguin problemes de fertilitat o a les dones que desitgin tenir un fill sense parella”. La dona neix amb una dotació ja establerta d’ovòcits que aniran envellint al llarg de la seva vida. “Als 35 anys queden el 10% dels òvuls, aproximadament, i com menys en queden pitjor és la seva qualitat. L’índex de fertilitat mensual en dones de 40 anys és menor al 5% per cicle. Per això l’edat ideal per tenir un primer fill és abans dels 35”, puntualitza la doctora.

López-Teijón desmitifica el corrent que diu que hi ha postures sexuals més beneficioses per quedar-se embarassada. “El que els especialistes sí que recomanem és que quan una parella decideix tenir un fill ha de mantenir l’activitat sexual que tenia abans de decidir-ho o més. Està demostrat que com més nivell d’excitació, més bona és la qualitat del semen que s’ejacula i, per tant, més probabilitats d’èxit”, subratlla. Alerta que “de vegades, la tensió d’aconseguir un embaràs afecta la libido de la parella i no és bo ni per a la parella ni per al procés”.

Un testimoni implicat

La periodista i sociòloga valenciana Anna Gimeno va publicar el 2013 el llibre 'El desig de ser mare' (Editorial Pòrtic), després de viure en carn pròpia tres tractaments de reproducció assistida durant dos anys i mig i que acabés sent mare de bessons. “Vaig començar el procés als 37 anys i, després d’un llarg recorregut, molt estressant i amb daltabaixos emocionals, vaig estar molt a prop del no i de desistir. Per això cal comptar amb suport psicològic professional i emocional de la parella, si la tens, i de persones que han passat per la mateixa situació”, recomana. “De fet -subratlla-, el 75% de l’abandonament del tractament es produeix per estrès emocional. No hem d’oblidar que la dona rep un tractament hormonal que l’altera molt, pot estar irascible o posar-se a plorar per qualsevol cosa”, recorda. “Fins que no hi entres, no ets conscient de fins a quin punt la crida de la maternitat i la procreació és un sentiment íntim i i vital. En el cas d’un tractament de fertilitat, t’acabes trobant amb moments crucials i de molta angoixa com: em poso un embrió o dos?”, exposa l’escriptora.