Certeses i mites sobre la fertilitat
Com s’aconsegueix un embaràs? Es pot triar naturalment el sexe de la criatura? La ciència ho revela, mentre els mites sobre la concepció augmenten
L’imaginari social col·lecciona mites sobre la concepció. Des de les afirmacions més curioses, com ara que per aconseguir un embaràs cal elevar la pelvis femenina després de la relació sexual, fins a la que indica que els homes que mengen carn freqüentment conceben nens i no nenes. La ciència allunya llegendes i indica que la concepció té uns engranatges exactes, amb dies, temperatures i lligams coneguts. Com també els té la tria del sexe del nadó. Més controvertit, i en vies d’investigació, és conèixer per què ha augmentat la taxa de bessons, ja que els factors de confusió són nombrosos i tots apareixen alhora.
EMBARÀS
EMBARÀSÉs important conèixer l’ovulació femenina. La recomanació principal per a les parelles que busquen l’embaràs és “tenir relacions sexuals entre els dies 7 i 20 del cicle menstrual de la dona, format per 28”, assegura la ginecòloga Elisa Llurba, del departament de maternitat i medicina fetal de l’Hospital de la Vall d’Hebron.
Per saber-ho amb exactitud hi ha tres possibilitats: un test de farmàcia, que revela les dades a partir de l’orina; la temperatura vaginal, i el tipus de moc vaginal. “La recomanació és elaborar una taula per apuntar-hi diàriament la temperatura”, diu. Dins d’un cicle complet, els dies més fèrtils és quan la temperatura augmenta 0,2 graus o més per sobre de les temperatures de sis dies anteriors mesurats.
Pel que fa al moc vaginal, “el flux cervical protegeix el semen i l’ajuda a empènyer cap a l’úter i les trompes de Fal·lopi”. La ginecòloga explica que hi ha manera de saber quan el flux vaginal actuarà de manera altament efectiva perquè el semen avanci: “Quan es torna relliscós, elàstic o transparent com la clara d’ou”.
SEXE DE LA CRIATURA
SEXE DE LA CRIATURAQuan la concepció es practica dins de l’època més fèrtil femenina, la gestació de nens és més baixa i, per tant, és més alta la de nenes. “Les dades de sis estudis fets en parelles que practiquen la planificació natural ha ofert l’oportunitat d’avaluar la proporció de sexes en relació amb el moment de la concepció”, explica la ginecòloga Llurba.
Dit això, la certesa coneguda és que “el sexe del nadó depèn dels homes”, que aporta cromosomes X i Y (mentre que els de la dona són X i X), i també de la resistència i rapidesa dels espermatozoides. “Els espermatozoides X, que són els femenins, tenen una esperança de vida superior als Y, que són els masculins”, diu Llurba. Els primers, els X, “són més grans i resistents que els Y, que són petits, febles i delicats”.
Ara bé, a l’hora d’arribar cap a l’òvul, “els espermatozoides femenins són més lents que els Y, que són més ràpids”. Així, doncs, si l’embaràs que es busca és d’una nena, “cal donar avantatge als espermatozoides X, i la manera és mantenir relacions sexuals fins a tres o cinc dies abans del moment de l’ovulació, perquè com que són més resistents sobreviuran als Y i arribaran a l’òvul quan comenci l’ovulació”. En canvi, si l’embaràs que es desitja és d’un nen “convé no tenir cap relació sexual just abans de l’ovulació per donar avantatge als Y”.
EMBARÀS DE BESSONS
EMBARÀS DE BESSONSHi ha aliments que poden augmentar les probabilitats de concebre bessons. “Un estudi ha suggerit que les dones que consumeixen productes lactis durant el temps en què estan intentant concebre augmenten les probabilitats de tenir bessons fins a cinc vegades més que les dones que eviten aquests aliments”, indica la ginecòloga de la Vall d’Hebron.
La raó és el factor de creixement insulínic (IGF), que es produeix al fetge de les vaques, que és un instigador químic del fenomen. Tot i això, i amb la referència de l’estudi a la mà (Mechanisms of twinning: VII. Effect of diet and heredity on the human twinning rate, de Steinman G. J.), Elisa Llurba afegeix que “la informació no s’ha contrastat amb estudis prospectius ni s’ha demostrat en animals”.
Un altre factor a l’hora d’entendre “l’augment de la taxa de bessons” també podria ser que es consumeix més àcid fòlic. Podrien ser dos processos paral·lels, malgrat la controvèrsia que hi ha amb l’associació dels embarassos de bessons i els suplements d’àcid fòlic periconceptual.
El cas és que es recomana prendre àcid fòlic per reduir la incidència de defectes del tub neural del fetus, una qüestió que està confirmada. Per la seva banda, amb l’increment de la taxa de bessons hi ha “factors de confusió que fan que l’associació no funcioni sempre exactament”. Els factors de confusió, com indica la ginecòloga, són els tractaments de fertilitat i l’edat de la mare.
