Els eixos amb què treballa la DGAIA amb els CRAE són les quatre P

Prevenció. S’intenta donar eines als pares i treballar conjuntament amb ells per evitar que perdin la tutela dels seus fills.

Protecció. Protecció de l’infant i l’adolescent.

Promoció. Es treballa perquè els menors coneguin els seus drets i deures.

Participació. Els joves participen en les polítiques públiques que se’ls han d’aplicar.

L’acollida temporal és una de les sortides que tenen els menors que estan als CRAE. Els poden acollir persones alienes o el que s’entén com a família extensa (tiets, avis...). Quan algú acull un infant o adolescent rep només un ajut econòmic simbòlic (346 euros de manutenció per família aliena). A Catalunya hi ha 3.808 infants en acollida (dades a 31 de desembre del 2014) i el 60% dels nens els acull la família extensa.

La Sònia, per exemple, va decidir fer un acolliment d’urgència o de curta durada després de plantejar-se fer un voluntariat. Explica que havia pensat dedicar unes hores a una ludoteca, a casals o a la Creu Roja, però no trobava res que quadrés amb els seus horaris laborals. Per casualitat va veure anuncis sobre acolliments i se’n va informar: “Vaig pensar que si concentrava les hores que volia dedicar al voluntariat, en lloc d’espaiar-les en el temps, potser aniria millor”. Va valorar molt la vinculació emocional que li suposaria, amb la creació d’uns lligams que es diluirien quan marxés, però tenia clar que era una mena de voluntariat i que intentaria fer tot el que pogués mentre fes l’acolliment: “Almenys durant aquell temps el nen tindria estabilitat, una casa, aniria a una escola, algú que el recolliria cada dia... Creia que seria més beneficiós que si estigués en una llar d’infants”.

Des que va anar per primera vegada a l’Associació AD Iniciatives Socials de Girona i fins que el Manel va arribar a casa van passar poc més de nou mesos. Dos anys i mig més tard, el Manel ha tornat amb la seva mare, que s’ha rehabilitat, i viuen en un pis tutelat. Segueixen en contacte. Tant ella com la seva família li truquen de tant en tant i des de llavors (ha passat gairebé un any) s’han vist un parell de cops. La mare del Manel li està molt agraïda. “Ella estava convençuda que l’acolliment seria bo per al seu fill”, explica la Sònia. Després del primer acolliment, la Sònia i la seva parella se’n plantegen un de llarga durada, “perquè l’experiència amb el Manel ha sigut molt satisfactòria”.