Una noia científica treballa davant l'ordinador. Fa cara de cansada. A fora és de nit i malgrat que a les parets del seu laboratori hi ha prestatges plens d'instruments ben arrenglerats, a terra hi ha un bon escampall de pots que regalimen alguna substància acolorida. A la paret hi ha la foto d'ella rebent un premi, una copa. Al darrere, un nen petit l'observa ben sorprès.

Aquesta és l'escena que retrata un dibuix de la Carlota Olmos, que té 13 anys. "Quan a classe ens van dir que havíem de fer un dibuix d'un científic ho vaig tenir clar, sempre me'ls he imaginat com a gent amb molta feina, que treballen les 24 hores del dia, i per això vaig fer una científica estressada, i amb tot de coses escampades a terra, perquè jo també sóc desendreçada i així em surten millor les idees", diu la Carlota, que afirma que de gran vol ser científica tot i tenir clar que haurà de treballar molt.

El seu dibuix és un dels guanyadors del concurs Dibuixa un científic o científica, que des del 2007 organitzen la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i la Universitat de Girona (UdG). Els premis es lliuren cada any a la Nit de la Recerca, una iniciativa que s'emmarca dins del VII Programa Marc de la Unió Europea. Durant aquests anys s'han recollit a Catalunya més de 3.000 dibuixos de nens i joves de 6 a 15 anys.

Es tracta d'un material del qual es poden treure moltes conclusions. Una àmplia mostra dels dibuixos ha estat analitzada per un equip liderat per David Segarra, de la FCRi, i Sílvia Simon, de la UdG. "Arreu del món es fan estudis per determinar quina imatge tenen els ciutadans de la ciència i dels seus protagonistes, els científics, perquè es considera que aquesta imatge és un indicador per valorar fins a quin punt les persones tenen, o no, una visió realista de la ciència, i per conèixer quins són els tòpics, els mites, les pors i les expectatives de la població en relació a la recerca", expliquen els autors de l'estudi.

Territori masculí

Un segon dibuix, el de la Clàudia Casadevall, que té 13 anys, trenca amb els estereotips. Dibuixa una nena -que reconeix que podria ser ella mateixa- fent experiments. "Vaig pensar que quan es parla de científics sempre s'identifica amb un home, i vaig voler trencar amb això", explica. El seu dibuix és dels pocs en què surt una dona al laboratori. Segons les dades recollides per Segarra i Simon, en un 63% de les obres presentades hi apareixen homes, en un 30% dones i en un 7% homes i dones.

Els dibuixos en què apareix més d'un científic també són excepció. Tot i que a la vida real la recerca es fa en equip, els personatges que retraten acostumen a ser personatges solitaris i tancats dins d'un laboratori: "Creiem que és important tenir-ho en compte perquè cal explicar que la ciència és una feina d'equip", diu Segarra.

Pocs dibuixos mostren científics fent treball de camp. De nou, una excepció és el retrat del Martí Castells, en què apareix un noi observant la Lluna i les estrelles amb un telescopi, en una casa enmig d'un bosc on no hi ha fanals i, per tant, es pot veure el cel sense contaminació lumínica. "També han de saber que el mètode científic no tan sols s'aplica dins del laboratori", afirma Segarra.

Segons els dibuixos, la imatge del científic es correspon més a la que els arriba per les pel·lícules que a la que transmet qualsevol familiar o veí que s'hi dediqui. "Els nens no dibuixen la realitat, sinó el que veuen més, i sovint s'adiu amb la ficció", explica Segarra. La majoria dels científics que surten als dibuixos es corresponen amb l'estereotip de científic excèntric, tot i que els organitzadors del concurs troben en la majoria de científics dibuixats una actitud positiva, perquè molts somriuen. "Un 15% dels dibuixos tenen un component de perill, i tan sols un 3% mostren clarament beneficis", especifica Segarra.

Despentinat i capgròs

Si continuem analitzant com veuen les criatures els científics a partir dels seus dibuixos, encara hi ha més elements tòpics dels quals podem parlar. Per exemple, més del 45% dels estudiants dibuixen el científic amb bata blanca. "I mira que jo no en porto mai!", afirma Sílvia Simon, que, a més d'estar implicada en aquest projecte, investiga a l'Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona. Més dades. Gairebé el 25% dels personatges porten ulleres, en només pocs casos per seguretat. ¿Podria ser perquè vinculen dur ulleres a persones més estudioses? I en una quarta part dels dibuixos el científic té un cap desproporcionadament gros i/o els cabells molt despentinats, com un Einstein. De nou, la influència del que poden haver vist per la tele.

Pel que fa a la disciplina que més apareix als dibuixos, en la gran majoria dels casos el científic utilitza eines pròpies de la química, com matrassos i tubs d'assaig. Després vénen els científics que es dediquen a la biologia i apareixen sovint observant una mostra sota un microscopi o fent treball de camp a la natura. En menys quantitat hi ha astrònoms i científics que treballen en el camp de la tecnologia, la majoria amb robots.