El dia de la marmota

Imagineu-vos per un moment que poseu la telenovel·la a casa, frisant per saber què passarà amb el personatge aquell que està a punt de fer una cosa irreversible, i veieu amb incredulitat que el capítol que us passen és el mateix de fa dues setmanes. O pitjor encara, que us prepareu per veure el partit del Barça, amb la bufanda i les pipes, frisant per saber si Messi tornarà a fer de les seves, i us posen el mateix partit de la setmana passada o un partit contra el mateix rival, però de fa tres Lligues, quan encara no fèiem propaganda de règims racistes i sexistes. Imagineu-vos ara que poseu el Telenotícies per saber en quin punt està el procés i surt el Pellicer parlant-vos de la reforma de l’Estatut al Parlament espanyol o que voleu saber quin temps farà demà i el Tomàs Molina surt dient-vos la predicció del dilluns de fa tres setmanes. O que cada cop que poséssiu el 33 sortís el Jaume Figueres i us fes la ressenya de Pa negre, setmana rere setmana durant tres anys seguits.

Segurament us encendríeu com un escalfapanxes al bo de l’hivern, oi? Doncs això és el que pateixen dia sí i dia també els nostres fills cada cop que miren dibuixos a la tele. Sí, ja ho sé, vosaltres no us n’heu adonat i això us deixa ben retratats com a pares, perquè només caldria que us fixéssiu deu segons cada dia en què mira el nen per adonar-vos que estan vivint contínuament el dia de la marmota, com Bill Murray. De fet, si us acosteu una mica al nen podreu constatar com ell, ben fluixet per no delatar-se, no fos cas que canviéssim la cadena, repeteix el text de cada personatge com si fos un dels protagonistes, perquè se sap el diàleg de cada capítol com si fos la llista dels rius catalans. No és d’estranyar, hi ha capítols de Bola de drac i Doraemon que, de tan repetits, diries que surten descolorits i tot, com si faltés contrast a la tele. No ho sé, potser en el fons el que passa és que estem assistint a un projecte pilot secret i el que vol el govern és hipnotitzar els nostres fills com el gos de Pavlov, i acostumar-los a acceptar que cada dia sigui igual, no fos cas que ens sortissin de la CUP. Però potser ha arribat el dia en què entre tots els catalans fem un Verkami per finançar algun capítol nou de Tom i Jerry. Aprofitem que arriba La Marató de TV3 per fer un apèndix solidari i aconseguir una nova remesa de dibuixos animats. Penseu que és per la salut mental dels nostres fills.