Criatures 09/03/2013

Qui desacredita es desacredita

Eva Bach
2 min

La setmana passada deia que no em semblava apropiat desqualificar públicament les persones amb qui discrepem profundament o amb qui no tenim una bona sintonia. I que encara em semblava més inoportú fer-ho amb ànim de perjudicar-les. Penso així perquè quan tenim per costum desacreditar públicament els altres -especialment els que no ens cauen bé- no només podem ferir-los la dignitat o embrutar-los el nom injustament, sinó que, d'alguna manera, ens desacreditem també a nosaltres mateixos.

Hem de prevenir els joves que, quan sentin algú que malparla d'un altre sense cap mena de mirament, desconfiïn tant o més de la persona que critica com de la que és criticada. Una persona que no s'està de criticar sistemàticament els altres, a mi no em genera confiança. Si maldiu habitualment de qualsevol que no sigui sant de la seva devoció, què ens fa pensar que en algun moment o altre no maldirà també de nosaltres? Davant de crítiques obsessives o insistents, jo ja fa temps que no mossego l'ham. Em plantejo sempre la possibilitat que la persona criticada tingui alguna qualitat o hagi aconseguit alguna cosa que la persona criticadora anhela fervorosament o que la persona que critica es cregui superior a la resta o tingui problemes d'autoestima. També és possible que hi hagi algun conflicte no resolt o alguna ferida oberta entre ells.

Bons referents

"El que diu en Pere d'en Joan, diu més d'en Pere que d'en Joan", diu l'aforisme. O diu dels assumptes pendents entre en Pere i en Joan, de possibles pugnes o rivalitats que es tenen, però no necessàriament de com és i com es comporta en Joan i sí, en canvi, de com es comporta i de com s'ho pren en Pere. El benefici més gran de convertir-nos en persones que no es dediquen a difamar els altres i que posen en quarantena les crítiques a tercers és el bon referent que esdevindrem per als nostres fills. Però, a més, això evita que ens convertim fàcilment en agents propagadors de rumors infundats. Ens ajudarà a fidelitzar els amics, que veuran que es poden refiar de nosaltres, i a estalviar-nos possibles enemics .

stats