Sentit de la responsabilitat
Amb el bon temps, abans de jugar-se les notes, molts alumnes de quart d'ESO o de segon de batxillerat fan el viatge de final de curs. Organitzar-ne un no és fàcil. Cal coordinar molts detalls, i és una feina que normalment fan els professors. Per començar, des del centre han de saber escollir molt bé quins alumnes són prou responsables per poder marxar uns dies fora de casa. En la majoria d'ocasions es creuen fronteres, cosa que implica paperassa i documentació en regla. A alguns alumnes els suposa una oportunitat única per veure món. De maneres de finançar econòmicament el viatge n'hi ha tantes com possibles destinacions. Un viatge d'aquestes característiques, però, ha de sortir bé, i per això calen dues coses: que els adolescents tinguin sentit de la responsabilitat i que els professors es comprometin a protegir-los de qualsevol adversitat. Més enllà de viatjar, els docents que els capitanegen pateixen moltíssim fins que no tornen tots sans i estalvis. En són responsables, fins i tot de les festes nocturnes a les habitacions dels hotels. Aquesta responsabilitat no sempre és ben assumida pels nois, i cal deixar-los ben clar que no han d'esperar que sempre algú els salvi la cara quan se salten les normes.
Acceptar la culpa
En aquest sentit, en general falta un sentit profund de la responsabilitat, també en les accions més quotidianes. Potser per l'edat, o per l'educació que han rebut a casa, els meus alumnes no acostumen a acceptar la part de culpa que poden tenir davant dels problemes que han generat. La tendència és rentar-se'n les mans i culpar qualsevol altre de tots els mals del món. Alguns dies en què fer classe és una lluita titànica, ells, en lloc de reflexionar i comportar-se millor, acostumen a minar-te la moral menystenint la teva feina i dient que expliques fatal. He fet entrevistes incòmodes entre pares i fills. Els meus alumnes, quan se senten acorralats en un tercer grau, disparen culpes a tort i a dret. Quan es calmen i els preguntes per la seva part de responsabilitat, normalment acaben confessant que hi podrien haver fet alguna cosa més. El problema és que aquesta confessió traspassi l'inconscient i els quedi gravada per sempre. Almenys que passi abans que es decideixin a tenir fills, per allò d'evitar que també els culpin dels seus problemes.