"Si un dia haguessis de mostrar-li la selva al teu fill, com li ensenyaries? El deixaries entrar sol perquè al cap d'uns anys en sortís ple de ferides? Tancaries els ulls pensant que no és el teu problema? O entraries amb ell explicant-li quin és cada animal que us trobeu i els perills que comporten? Segurament optaries per la tercera, oi? Doncs amb la xarxa s'ha d'actuar amb el mateix sentit comú", afirma Ramon Arnó, advocat i creador juntament amb l'enginyer en telecomunicacions Jaume Guasch de www.lafamiliadigital.es , una web que vol donar eines pràctiques a pares i escoles per afrontar els reptes que planteja la realitat 2.0.
"No es tracta d'alliçonar ningú, ni tampoc d'explicar com convertir-se en autèntics controladors de l'ús que fan els nostres fills de la xarxa, sinó de compartir informació i obrir un debat obert en què tothom pugui participar", apunta Arnó. La Familia Digital vol omplir el buit d'informació que es genera quan els més petits d'una casa comencen a utilitzar internet i aposta perquè pares i fills parlin sense embuts de la qüestió perquè els límits siguin acceptats per les dues bandes. "La pitjor actitud que es pot tenir com a pares és pensar que la realitat 2.0 no ens afecta i prohibir l'ús d'ordinadors, mòbils, iPads, etcètera als nostres fills, ja que segurament, si no ho fan a casa es connectaran a l'escola, a casa d'un amic o des d'un cibercafè". En aquest sentit, alerta que cal acompanyar-los per protegir-los de les amenaces exteriors, que els poden generar greus conseqüències en un futur.
Dades personals
Un estudi elaborat per la Comissió Europea a 25.000 alumnes de 25 estats de la Unió Europea confirma que un de cada quatre menors d'entre 9 i 16 anys que són actius a les xarxes socials té obert l'accés al seu perfil a qualsevol persona que vulgui consultar-lo. I també que, d'aquests nois i noies, un de cada cinc ha introduït dades personals com el número de telèfon, l'adreça de casa o la localització del que està fent en aquell moment.
L'ús inadequat d'aquest tipus d'informació per part de persones desconegudes és una amenaça de present i de futur per als menors, i per evitar-ho cal que els pares adoptin les mesures necessàries. Cal, doncs conscienciar-los i acostumar-los a no donar cap dada personal i també que no responguin ni acceptin com a amics persones que no coneixen. "És important que s'expliqui i es faci entendre que la privacitat és un dret fonamental i que corren un greu perill si fan públiques dades, fotografies o informació rellevant tant d'ells com de les seves famílies", explica Maria Àngels Barbarà, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Davant l'evolució constant de les noves tecnologies, l'entitat ha intensificat la tasca de difusió i informació a centres escolars, associacions i famílies perquè els joves aprofitin els avantatges de la realitat 2.0 però coneixent els seus drets i els riscos que comporta aquest nou entorn. Per Barbarà, l'actitud d'alerta i sensibilització dels pares/tutors ha de ser constant perquè es tracta d'un entorn que canvia a la velocitat de la llum i que sovint fa que els menors perdin consciència del perill que representa explicar o donar certa informació. "Fa poc temps la majoria de nois i noies necessitaven un ordinador de taula per connectar-se a la xarxa. Avui poden penjar una fotografia, fer un comentari o explicar part de la seva vida a través del mòbil, de l'iPad o de l'aparell que tinguin més a mà. La immediatesa els fa reflexionar poc sobre el perill de revelar certes dades i sovint se n'obliden", explica.
La directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades alerta que un 70% de la informació que es dóna obertament a la xarxa s'acaba descontrolant i que, per tant, pot ser utilitzada de manera fraudulenta per persones desconegudes. "De la mateixa manera que eduquem els nostres fills en molts vessants de la seva vida, en aquest àmbit és important fer una tasca de convenciment de bones pràctiques si es volen evitar problemes més endavant", explica. En cita alguns exemples: "¿Cal que un adolescent tingui centenars d'amics al Facebook? ¿És necessari que pengem una fotografia d'un dissabte a la nit en què se'ns veu amb una actitud desenfrenada? Tota aquesta informació es pot trobar fàcilment a través de cercadors i se'ns pot girar en contra quan menys ens ho pensem", apunta.
Fractura tecnològica
Com han d'actuar els pares perquè internet no esdevingui una font de discussió diària amb els fills? Des de La Familia Digital, Ramon Arnó i Jaume Guasch han publicat en clau d'humor les 20 normes per convertir el seu fill en un cibercriminal , un document que vol fer reflexionar pares i mares sobre l'educació a la xarxa. "La millor combinació és un programa de control parental juntament amb un tallafocs", explica Jaume Guasch. I matisa: "Amb el programa podem filtrar determinats continguts per edat i configurar les accions que pot fer el menor a l'ordinador. Amb el tallafocs podem limitar l'accés a llocs coneguts que no volem que siguin accessibles per al menor o que puguin representar una amenaça. Addicionalment, alguns antivirus també incorporen sistemes de protecció a l'hora d'accedir a determinades pàgines web, ja que indiquen el grau de confiança que ofereixen i si poden representar algun tipus d'amenaça per als menors d'edat", explica.
Guasch també apunta: "Es poden crear usuaris diferents per a cada membre de la família perquè els menors no tinguin privilegis d'administrador i, per tant, no puguin accedir a determinats recursos de l'aparell". Amb aquest tipus d'estratègies, explica, es pot aconseguir una navegació segura del menor garantint la seva intimitat però supervisant que no accedeix a espais i continguts inadequats.
Però més enllà d'aquest control que puguin establir els pares, des de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades afegeixen la importància d'evitar la "fractura tecnològica" fent un seguiment acurat de les activitats que fan els menors en relació amb internet: "Hem d'establir un diàleg sincer i obert; interessar-nos per la seva vida online i arribar a un consens sobre el que és correcte i el que no ho és", apunta la directora. Saber què fan a la xarxa també és important i ha de ser quotidià.
