Teníem un mestre fa molts anys que ens deia que els rius es diferenciaven de les persones perquè no podien tornar enrere. El seu destí estava marcat des del mateix inici. Aquesta afirmació és ben certa. Els éssers humans podem tirar enrere i aprendre de l’experiència. Podem repensar-nos, refer i refer-nos en un procés dialèctic que no té fi... Som l’espècie del -re.
Els primers anys de la nostra vida, com a aprenents de mestre, estàvem convençuts que des de l’escola es podia canviar el món. Més endavant vam aterrar; vam aprendre allò de ja farem prou si el món no ens canvia a nosaltres. Ara, que comencem a tornar al Born, ens repensem. Ho fem fins al punt que estem disposats a defensar que cada centre educatiu té un paper fonamental en aquest entramat social de vol gallinaci.
Centres competents
No fa pas gaire, algú amb autoritat aconsellava que els mestres miréssim cap a una altra banda pel que fa a la crisi i les seves conseqüències, i que ens centréssim a fer bé les classes. Això fóra possible si la crisi no portés cua, si el desgavell econòmic no hagués derivat en una crisi política, social, cultural i, en darrera instància, en una profunda desconfiança pel que fa a la manera de conduir les societats democràtiques. D’això en sap molt el pensament sistèmic: quan cau una fitxa, les altres se’n ressenten. Inevitablement.
És per això que hem de redreçar-nos. Ens toca construir espais on els valors del treball conjunt estiguin per sobre de tot. I és aquí on els centres educatius juguen un paper fonamental. Hem parlat molt de competències, però hem oblidat que les institucions també han de ser competents, la qual cosa es pot traduir en tres orientacions clares: no deixar que les ofeguin sota prescripcions, promoure les habilitats de cada un dels seus components i apel·lar amb fermesa a la responsabilitat que tenen tots els professionals de millorar a partir de la reflexió sobre l’experiència.
Un bon repte per al nou curs: crear centres educatius competents. No s’hi valen excuses. Els alumnes tenen dret a créixer en àmbits on s’assagin formes intel·ligents de convivència. Com deia el mestre, som diferent dels rius que van directament al mar perquè tenim capacitat per repensar què som, què fem i com actuem.
