"Però aquí hi ha assignatures o tot són projectes?": els dubtes de les famílies a les portes obertes

BarcelonaQuè preocupa als pares i les mares a l'hora de triar una escola o un institut per al fill o la filla? Quines són les preguntes que més es repeteixen entre les famílies? Les noves tecnologies han canviat les preocupacions a l'hora de triar centre? El Criatures assisteix a quatre jornades de portes obertes, dues d'escoles de Girona i dues d'instituts de Barcelona, per esbrinar-ho.

Portes obertes a les escoles

"Els vostres fills o filles estaran nou anys al centre"

"Podeu visitar les aules de primària perquè penseu que matriculeu els vostres fills o filles per estar nou anys aquí, no només per a I3". Molts pares es miren entre ells i xiuxiuegen quan senten les paraules del director d'una de les escoles públiques més antigues de Girona durant la jornada de portes obertes. És com si de cop els recordessin el pes de la decisió que han de prendre.

L'estructura de la jornada es repeteix a les dues escoles de Girona. Primer una rebuda de les famílies a l'aula més grossa, amb full informatiu inclòs. Tot seguit, vint minuts d'explicació amb PowerPoint i tot l'equip directiu, representació de l'AFA i menjador a escena per explicar les excel·lències de l'escola. "El nostre projecte està adaptat a la diversitat", "l'aprenentatge és vivencial" o "l'infant és al centre de l'aprenentatge" són algunes de les frases que es repeteixen als dos centres, un dels quals té un projecte educatiu més tradicional i l'altre més innovador. Per acabar de convèncer els indecisos es treu tota l'artilleria amb les activitats que els fan singulars: per una banda, teràpia canina, una granja, un hort o un hivernacle i, per una altra, natació a tercer, també un hort, que són escola verda o que participen amb La Marató.

En les dues jornades, que fan un tour exhaustiu per tots els racons dels centres, també tenen un paper protagonista un grup d'alumnes de 4t de primària, que en l'escola més tradicional fins i tot fan part del seu speech en anglès.

Pot venir amb bolquer?

Però si a les escoles bressol la preocupació de les famílies és que les criatures no es passin tot el dia plorant, aquí el tema estrella és el dels bolquers. "Poden venir amb bolquer?", es repeteix tres o quatre cops a les dues escoles. La primera resposta és semblant: "Aconsellem que feu un bona esprintada a l'estiu perquè els vostres fills o filles aconsegueixin controlar l'esfínter". Ara bé, un centre és més permissiu que l'altre respecte al fet que vinguin les primeres setmanes amb bolquers, sobretot els nascuts a finals d'any.

Període d'adaptació

L'altra gran preocupació de pares i mares és com es farà i quant durarà el període d'adaptació, bàsicament perquè això suposarà que moltes famílies hagin de demanar dies de festa a la feina fins que les criatures agafin la rutina de curs. Tot i que el departament d'Educació recomana que sigui de quatre dies, els dos centres en discrepen i coincideixen a dir que és un temps "insuficient" i que dependrà de cada criatura. "Els primers dies vindran la meitat de la jornada", ja avancen.

L'anglès

Alguns pares i mares mostren preocupació pel nivell d'anglès amb què sortiran els fills de l'escola i, fins i tot, un pregunta si fan l'examen per a l'obtenció d'algun títol homologat. Les dues escoles tornen a exhibir que, a banda de l'assignatura de la llengua estrangera, en fan d'altres en anglès com science, educació física i els més grans, fins i tot, una obra de teatre, però que no, que al centre no fan exàmens homologats. "Es fa l'anglès des d'I3 i se segueix el mateix procés d'aprenentatge que les altres llengües", concreten.

El salt a l'institut

Crida l'atenció que al centre més innovador, les famílies pregunten si quan els alumnes fan el salt a l'institut, on majoritàriament els aprenentatges encara segueixen un model tradicional, estan prou preparats per seguir les classes. "Combinem treball sistemàtic i el de projectes", s'afanya a dir la directora que, per una banda, recorda que l'escola té "trobades" amb els instituts que té assignats i, per una altra, que les directrius del departament d'Educació ja inclouen a partir d'aquest curs que els instituts han d'anar incorporant el treball per projectes.

Horaris del centre, de dinar, extraescolars, casals de Nadal, Setmana Santa, quantes sol·licituds de preinscripció es reben o si algú entra en segona opció són altres preocupacions més de logística que també surten. Però la visió final que donen alguns dels alumnes de quart recorda que, per molt temps que passi i per moltes tipologies d'escoles que hi hagi, els interessos dels infants no canvien: "Que què ens agrada més de l'escola? L'hora del pati i els dies que podem jugar amb els d'I3", sentencien.

Portes obertes als instituts

"Encara que ens faci pena, es fan grans i a l'ESO enceten el camí cap a l'autonomia".

"A l'inici de curs us reunireu amb el director i amb el tutor o tutora del vostre fill i aquests seran pràcticament els únics professors que coneixereu perquè s'ha acabat això de parlar amb el mestre a la sortida. Més que res perquè els vostres fills no voldran que trepitgeu l'institut". Ho diu una mare veterana, membre de l'AFA, als pares i mares de futurs alumnes de primer d'ESO durant la jornada de portes obertes d'un institut del barri de Gràcia de Barcelona. De cop, a tots els allà reunits els passen per davant els primers anys de vida de les seves (ja no tan) criatures.

El pas de l'escola a l'institut preocupa a moltes famílies que veuen els seus infants encara massa petits. Molts han vingut amb ells. És per això que a les jornades de portes obertes els docents dediquen temps i esforç a explicar com es farà la transició. "Aquest és un dels nostres punts forts, parlem amb l'escola i acompanyem els alumnes en aquest pas", diu la directora d'un institut de l'Eixample de Barcelona durant una jornada de portes obertes virtual. En altres paraules, la mateixa idea es repeteix a tots els centres: "Aquí cuidem els vostres fills", diu un altre docent. Els uns prometen tutories, mentories amb alumnes més grans o converses amb els mestres de sisè de primària i els altres expliquen que configuraran les classes de manera que tots els alumnes vagin amb algun company de l'escola o que el primer dia els alumnes més grans entraran més tard per no "impressionar" els més petits. El que calgui perquè la transició no sigui tan brusca. No obstant això, hi ha una professora que recorda: "Encara que ens faci pena, es fan grans i a l'ESO enceten el camí cap a l'autonomia".

En un dels instituts, el professor obre la xerrada amb una anècdota a classe per acabar dient: "Estic molt agraït per la feina que faig, jo gaudeixo educant". I el docent que parla tot seguit diu a l'audiència: "No sé si us adoneu de com són de rellevants aquestes paraules en un moment en què la nostra professió està tan desprestigiada". Les portes obertes també són un moment per a la reivindicació: "Les matèries artístiques tenen, malauradament, poca càrrega lectiva i no tenim temps per a molta cosa", reconeix la professora de música d'un centre. "Aquí ens donen un ordinador a 3r d'ESO, el Consorci porta anys dient que els alumnes el tindran a 1r, però de moment no arriben", admet un alumne d'últim curs que fa la visita guiada pel seu institut a un grup de famílies novelles.

Assignatures o projectes?

A totes les xerrades es destaca que l'objectiu és formar persones autònomes, responsables, crítiques, participatives, plurals i tolerants, entre altres aptituds. "La nostra funció és que els vostres fills aprenguin", destaquen en un altre centre. Els mals resultats de l'informe PISA planen en l'ambient. "Per què aquí hi ha assignatures com a tals o tot són projectes?", pregunta un pare. Les famílies no acaben de tenir clara la metodologia d'aprenentatge. I quan tocar parlar-ne, una professora reconeix que a ella li ha tocat explicar el tema que més polèmica aixeca últimament. "Ni tot es fa per projectes ni tot per exàmens. Aquí mirem de treballar amb metodologies diferents, però hi ha deures i exàmens, som un centre tradicional en aquest aspecte", diuen en un institut de l'Eixample. "Aquí estem organitzats per àmbits i fem treball competencial", expliquen al de Gràcia. "Però tenim matèries perquè vam veure que, si no, es feien un embolic", reconeixen. El que queda clar és que hauran d'inculcar hàbits d'estudi perquè segur que hi haurà més treballs, més presentacions orals i més proves que a primària, asseguren.

Mòbils i ordinadors

L'altre tema polèmic és l'ús dels mòbils. A l'entrada de la jornada de portes obertes d'un institut, una voluntària del moviment Adolescència Lliure de Mòbils reparteix fulls informatius. La pregunta es repeteix a totes les jornades: "Està prohibit l'ús del mòbil?" En un centre treuen pit que ells fa anys que tenen bagatge en l'ús de la tecnologia i no han hagut de tocar "ni una coma" del seu protocol després de les directrius de la Generalitat ni tampoc fer "gaires experiments": "Ja sabem què funciona i què no". Defensen l'ús de la tecnologia i les seves possibilitats. "Per a nosaltres són eines de futur i els volem capacitar per fer-ne un ús crític i responsable". "L'ordinador és una eina més, com ho és el llibre", diuen en un altre centre. Les famílies assenteixen. "Però poden portar mòbil, sí o no?", insisteixen. El poden portar, però està prohibit usar-lo a classe o al pati, responen a la majoria dels centres. I l'usen? "Sí, esclar, però llavors nosaltres hem de fer la nostra feina, que és fer pedagogia perquè no el treguin més", diu un professor. En un altre institut els requisen: "Aquí no es fa servir el mòbil".

En una de les jornades de portes obertes una mare agraeix la presentació perquè ha estat la "més filosòfica" de totes les que ha anat, si bé els dubtes i les preguntes que fan les famílies són més aviat prosaiques: quin horari fan? Hi ha menjador? Quines optatives feu? I extraescolars? Feu servir llibres? Com avalueu?

I un altre tema que no falla: quantes sol·licituds de preinscripció rebeu? Quanta gent es queda fora? I en segona opció entra algú? Quants germans hi ha aquest any? La loteria de cada any preocupa a les famílies, a costa d'un sorteig que decidirà el futur dels seus fills. Però la mare veterana de l'AFA, en un intent de tranquil·litzar les famílies, recorda: "Tots els instituts funcionen i aquest no és millor que un altre".