Entorn creatiu. La meva mare és artista
Créixer en un entorn creatiu pot ser molt beneficiós per a la canalla. L’educació artística és una gran generadora d’aprenentatges, perquè l’art parla de la vida
Acasa de la Carla Baró, de 5 anys, pintar, experimentar amb textures, gravar o esgrafiar pot ser tan natural i inherent a la rutina diària de joc i relació com jugar a nines o mirar dibuixos a la tele. La seva mare, la Sandra Partera (www.sandrapartera.com), és pintora, artista plàstica i també il·lustradora. Des de ben petita la Carla té els seus materials: un cavallet, quaderns, pinzells… Un dia poden fer una casa de nines amb una caixa de vi i un altre estampar samarretes amb plastidecors o pintura. La Carla ha respirat l’art des que va néixer i la seva mare pensa que aprèn molt en el procés: quan mescla colors aprèn a discernir entre el que li agrada i el que no, i quan agafa el material i l’utilitza com vol adquireix autonomia i seguretat en si mateixa. I el més important: “Pintar juntes construeix vincle entre les dues i jo rebo més influència d’ella sobre la meva obra que al revés, perquè no jutja, cosa que els adults anem perdent”, explica la Sandra.
La Montse Alcoy, mestra d’infantil de l’Escola Fructuós Gelabert de Barcelona, ha tingut la Carla d’alumna i pensa que la nena “segurament, viurà l’art d’una manera natural, com una realitat normalitzada en la seva vida, fet que pot propiciar fàcilment que esdevingui una persona amb inquietuds culturals, amb ganes d’experimentar i arriscar-se, amb esperit crític i a la vegada tolerant amb la diversistat del seu entorn”. A casa de la Carla aquest entorn és la plàstica. En altres cases són la música o la dansa les disciplines que formen part de la rutina diària.
Reivindicar l’art
Si l’experiència amb l’art és tan positiva, per què té tan poc pes en el currículum escolar? La llei Wert en preveu una presència encara més baixa en les diverses etapes escolars, tot i que des del departament d’Ensenyament ja s’ha comunicat que a Catalunya les àrees artístiques seguiran tenint el mateix pes que tenien anteriorment. “Seria un error disminuir les hores dedicades a aquestes àrees, quan una de les competències bàsiques que es vol desenvolupar en els nens i nenes és, precisament, la competència artística i cultural”, assegura Dimas Fàbregas Gomis, director i mestre especialista de visual i plàstica de l’Escola La Immaculada de Vilassar de Dalt.
Fàbregas insisteix que hi ha una sèrie de llenguatges no verbals que també serveixen per expressar i comunicar. “Cal entendre l’educació artística com a generadora d’aprenentatges, perquè l’art ens parla de la vida i, per tant, els processos creatius poden afavorir un treball transversal que impliqui les diferents àrees: llengües, matemàtiques, medi, etc.”.
A l’aula de la Montse Alcoy totes les sessions comencen amb una estona de lectura d’imatge, durant la qual els nens observen imatges d’obres relacionades amb l’artista o la tècnica que es vol treballar i cadascú diu la seva sobre gustos i materials. Després els proposa l’experimentació relacionada amb les obres o les tècniques que han observat i a partir d’aquí cada nen i nena desenvolupa la seva creació artística. “Considero important mostrar als nens diversitat de representacions artístiques, de diferents àmbits, estils i èpoques”, explica la mestra. I insisteix que les sessions han d’estar vinculades als projectes d’aula: “No podem fer sessions bolet sense cap lligam amb el que els nens estan fent a l’aula. Podem trobar una connexió i un lligam per treballar l’art”.
Intel·ligència creativa
Ester Forné és mestra especialista de visual i plàstica a l’Escola Sant Martí de Barcelona i coordinadora de l’equip Amb Sense. Art i Escola, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB (http://artiescolaicedelauab.blogspot.com.es). “A hores d’ara és indiscutible la importància de la intel·ligència creativa en l’àmbit professional, però també és essencial en el personal”, apunta Forné, que subratlla que “l’aprenentatge d’una llengua t’ajuda a traspassar les fronteres, el pensament científic a cultivar la mirada investigadora de l’entorn i el de l’art a fer sorgir la humanitat”.
Malgrat tot, Forné afegeix, que “la lluita i insistència pel reconeixement de l’àrea no és nova, ja que la figura de l’especialista de visual i plàstica a primària encara no està reconeguda oficialment”. “La llei Wert ha sigut un cop molt fort per l’àrea, tot i que és cert que Catalunya s’està fent un esforç per a mantenir l’educació artística, per tant, seguim amb esperança”, conclou Forné.