Tinc pèls! Em depilo?

Diuen que on hi ha pèl hi ha alegria. Però els adolescents no estan gaire d'acord amb la sentència, perquè, a ells, els provoca més aviat el sentiment contrari. Per a Montse Balada va ser un trasbals com a mare: "De sobte t'adones que la filla s'ha fet gran, perquè observes clarament que és molt lluny aquella pell de nadó".

Quan la seva filla Marta li va dir que es volia depilar tenia 12 anys. La reacció de la mare va ser explicar-li com s'ho feia ella i també comentar-ho al pediatre. "El metge ens va recomanar que la Marta no comencés amb el làser perquè encara era massa petita, que s'havia d'esperar uns quants anys perquè era millor que fes el canvi hormonal típic de l'adolescència". Així ho van fer, i mentrestant la Marta va fer servir les cremes depilatòries i les ceres. Per a la mare, el pèl de la seva filla és tota una novetat perquè ella, que és rossa, mai no n'ha tingut gens: "A part d'adonar-me que la meva filla ja era gran, també vaig tenir la seguretat que érem ben bé diferents", reflexiona.

Ara la Marta ja té 19 anys, i en fa dos que va començar a treure's el pèl de cames, aixelles i engonals amb làser. "És un tractament costós, però durador i efectiu", diu la mare, que la va acompanyar a les primeres sessions. "Sobretot vaig voler anar-hi amb ella perquè volia assegurar-me que era una tècnica segura, cosa que ja m'havia dit el pediatre, però volia tornar-ho a sentir de la veu de l'especialista de la depilació".

El làser ha d'esperar

El dermatòleg Santiago Bassas, de l'Hospital de Nens de Barcelona, repeteix que la tècnica del làser, una de les més esteses per a la depilació, "no és recomanable per als joves que no hagin fet el canvi hormonal de l'adolescència malgrat que tinguin molt pèl a les cames, als braços o en altres parts del cos". L'explicació arriba, precisament, per les hormones que incrementen els pèls: per molt que s'hagin eliminat prèviament, quan es faci el canvi els pèls tornaran a sortir. "És absurd fer-ho, perquè és una pèrdua de temps i de diners", assegura el doctor Bassas.

Així que fins als 16 o 17 anys, quan l'adolescència està assentada, quan a les noies ja els ve la menstruació amb regularitat, "cal optar per altres tècniques, com ara aclarir-se els borrissols amb aigua oxigenada o amb productes semblants de venda en farmàcies", diu el dermatòleg de l'Hospital de Nens. També van bé les ceres, "i no tant la maquineta d'afaitar, perquè és un estri que rasura el pèl, no l'arrenca des de l'arrel". I si el pèl es rasura, torna a sortir immediatament, mentre que si s'arrenca (com fa la cera) el procés és més lent.

Trencant tòpics

El dermatòleg Santiago Bassas desmenteix també alguns mites relatius a la depilació, com ara que els pèls surten amb més força quan els joves comencen a depilar-se. "No és cert que sigui així", assegura. El que sí que és veritat, continua explicant, és que "la pell d'algunes persones es pot irritar després de la depilació". La problemàtica més habitual amb les ceres és que poden provocar fol·liculitis, és a dir, la infecció d'un porus, perquè el pèl no ha pogut sortir cap a fora i ha crescut per dins. Per això, "cadascú ha de provar quina tècnica és la més adequada per a la seva pell". Si s'opta pel làser, les normes són que no es pot practicar "ni un mes abans ni un mes després de prendre el sol" i, la segona, que "no es pot començar a aplicar quan comença l'adolescència, perquè és just quan comencen a estar activades les hormones". I si parlem dels contres, "l'inconvenient del làser és el preu, que és elevat".

La psicòloga Neus Calleja (www.centreassessorament.cat ) alerta de la pressió social a què estan sotmesos els adolescents, especialment les noies, per entrar en uns determinats cànons d'estètica. "Em trobo amb noies de 12 anys que ja es depilen, i trobo que han entrat massa aviat en el joc de l'estètica, perquè quan es comença no es para". Per tot plegat, la psicòloga recomana als pares que treballin amb l'autoestima dels fills, que no cedeixin a la primera demanda primerenca de "Em vull depilar" i que, abans de tot, se n'informin amb el pediatre de capçalera i amb els dermatòlegs.

"Esclar que les noies al·leguen que el borrissol les acomplexa, que totes les seves amigues també ho fan, que no poden anar a la piscina i altres arguments -diu la psicòloga-. En sóc conscient perquè hi pot haver adolescents molt cruels amb l'estètica dels altres, però precisament per aquest motiu cal educar-los amb respecte i des del respecte i, sobretot, tenir en compte la salut".

L'autoestima

La por més gran dels pares, segons insisteix la psicòloga Neus Calleja, és que "els fills s'acomplexaran", i no és així, perquè "les criatures són resistents". Només cal explicar-los-ho tot amb detall i convèncer-los que és millor retardar-ho. "Esclar que el consell es dóna si l'adolescent ha demanat depilar-se amb 12 o 13 anys o abans".

La situació pot ser difícil; l'aspecte físic és molt valorat pels adolescents, "però si resisteixen la pressió els joves tindran un caràcter més fort i estaran més segurs d'ells mateixos". El que no pot ser, conclou la psicòloga, és que "des dels 9 anys les noies estiguin amoïnades pel borrissol de les cames".

En canvi, el psicòleg Pau Gabarella no veu cap inconvenient en el fet que les preadolescents o les adolescents es preocupin per l'estètica i vulguin depilar-se. "No ho és sempre que aquesta preocupació per la depilació o per l'estètica en general no sigui exagerada", afirma. De fet, manté, "tots ens preocupem pel nostre aspecte físic, i això no és cap inconvenient". El que sí que és cert és que hi ha hagut un avançament de la preocupació per l'estètica dels adolescents. "Ara amb 10 o 12 anys ja es pinten les ungles, es depilen, es maquillen; abans ho feien més tard", comenta el psicòleg. És a dir, "la normalitat ha avançat uns quants anys". El psicòleg esmenta la paraula normalitat perquè si el fet d'amoïnar-se per la pròpia estètica està dins d'uns valors generals com a persona que vol sentir-se bé amb el seu aspecte físic, no ho veu preocupant. És més, si una noia de 10 anys és molt peluda, "per què no s'ha de poder depilar?", es pregunta Gabarella. Mèdicament i dermatològicament no hi ha cap inconvenient. L'important és que no hi hagi una exageració d'aquest aspecte.