Educar la interioritat

No cal anar a Finlàndia per constatar que l’educació està canviant. Aquí, al nostre país, hi ha molts centres que s’han adonat que educar no consisteix a bolcar un cúmul d’informació en els infants i esperar que ells, independentment del seu estat d’ànim, de la seva predisposició o del seu context personal i social, l’assimilin i la reprodueixin com si es tractés d’una gravadora. Per educar cal anar més enllà. És necessari desenvolupar les capacitats cognitives del menor, però també les emocionals, les socials, les artístiques, les físiques o les espirituals. Unes habilitats que, malgrat que sembli que tenen ben poc a veure amb l’aprenentatge, estan íntimament relacionades amb un procés que busca convertir els infants d’avui en els adults pensants i compromesos de demà.

D’això ja en va donar compte la neurociència quan va evidenciar que aprenentatge, emocions i cos estaven íntimament relacionats. Avui, després d’anys preguntant-se què estava fallant en l’educació i investigant les vies per donar solució a una falta d’atenció, de motivació i d’espiritualitat creixent en l’alumnat, col·legis com l’Escola Pia de Catalunya han decidit passar a l’acció. Ho han fet amb una línia pedagògica que, sota el nom d’ educació de la interioritat, pretén oferir una educació integral als seus alumnes. Es tracta, com explica el responsable de l’àrea de projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya, Pere Vilaseca, de desenvolupar les capacitats cognitives de nens i joves, però també les emocionals i espirituals, oferint-los les eines necessàries per convertir-se en éssers plens i profunds, capaços de connectar amb el seu jo interior i, en definitiva, de ser més feliços. I, encara que la metodologia pot variar d’un col·legi a un altre, els àmbits que treballa l’educació de la interioritat són bàsicament tres: la dimensió emocional, la social i la dimensió interior del nen.

Tres dimensions

Amb la primera se’ls ajuda a identificar, expressar i gestionar les seves emocions i sentiments; amb la segona, a reconèixer i respectar els dels altres, i amb la tercera, a unificar pensaments, sentiments i creences i fer-los persones més profundes i reflexives. “Nosaltres entenem que la part emocional, social i interior s’ha de treballar a escola, perquè si l’escola no serveix per créixer com a persones compromeses a fer una societat millor, el que fem serveix de molt poca cosa”, comenta Vilaseca que, després de quatre anys implantant un programa educatiu basat en la interioritat, no només ha vist com l’atenció dels nens millorava, sinó també com ho feien les seves relacions amb professors i companys d’aula i els seus resultats acadèmics. La raó és simple: si els nens estan més relaxats, es mostren més receptius a nous conceptes i opinions, tenen més tolerància a la frustració i això, òbviament, influeix en les seves notes i en la seva relació amb professors i companys.

Fer-los protagonistes

Però ¿com s’arriba fins aquí? ¿Quines pautes s’han de seguir perquè els nens adquireixin aquestes habilitats i puguin, a la llarga, aconseguir aquesta pau, serenitat i coneixement interior que anhela l’educació de la interioritat? Luis López González, director del Programa TREVA (Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicades a l’Aula) de la Universitat de Barcelona, autor del llibre Educar la interioridad i assessor de centres com l’Escola Pia de Catalunya, explica que existeixen tres vies per desenvolupar i expressar la interioritat: la de la raó, la de les arts i la psicocorporal.

Ens parla d’aquesta última, la que ha desenvolupat i ha aplicat amb èxit en diversos centres educatius. Comenta que treballant competències com l’atenció, la respiració, la visualització, la relaxació, la veu i la parla, la postura, els sentits, el moviment i l’energia, l’alumne està més tranquil i relaxat, aprèn a practicar el silenci conscient i l’escolta empàtica, és més creatiu, més tolerant a la frustració i es desenvolupa intel·lectualment. Són competències a través de les quals també es treballa la intel·ligència emocional i la meditació i que tenen beneficis directes en el seu aprenentatge. “El nen o la nena que està en contacte amb si mateix està més seré. El clima de les aules millora i això fa que la convivència sigui millor i que a la llarga disminueixi l’índex de conflictivitat dels col·legis”, afirma aquest psicopedagog, que no concep aquest tipus d’educació sense la participació activa dels docents.

Una opinió que comparteix Elena Andrés, especialista en educació de la interioritat i autora del llibre La educación de la interioridad: una propuesta para Secundaria y Bachillerato. Aquesta professional creu que perquè aquest projecte educatiu tingui èxit a les aules, els docents hi han de participar de manera vivencial: “No podem exigir als xavals uns processos que nosaltres, amb la nostra vida i la nostra actitud, estiguem contradient”. Andrés remarca la importància que l’educació de la interioritat sigui alguna cosa més que una assignatura a impartir una vegada a la setmana. Per aconseguir el seu objectiu ha de formar part de la línia pedagògica del centre i estar present en el seu moment, dia a dia.

“L’educació de la interioritat no és una tècnica que apliquem, és una manera d’entendre com ens relacionem amb els nens”, afegeix. Andrés proposa fer exercicis de relaxació i de respiració, llegir contes, textos filosòfics o religiosos, veure films i escoltar de manera empàtica com a mètodes per treballar la interioritat en qualsevol matèria i moment.

Treball a casa

I, des de casa, ¿es pot treballar la interioritat? També. Segons Andrés, la millor manera de fer-ho és la més intrínseca a la família: estimar el nen i vetllar perquè creixi feliç i en valors. El director del Programa TREVA proposa, a més, graduar l’ús de tecnologies, compartir moments en família i, sobretot, donar exemple: “Si el nen veu que llegim, que ens qüestionem les coses, que ens agrada la natura, l’art, que mirem a l’horitzó, que podem plorar perquè té un significat per a nosaltres... veuran que la vida té un sentit”.

Per la seva banda, Letícia Vinyoles, psicòloga infantil i juvenil de Parèntesi Espais Psicoterapèutics, no només parla de la importància que els pares treballin l’empatia, l’assertivitat, l’escolta activa i l’autocontrol amb els seus fills, també destaca els beneficis d’una educació basada en la interioritat: “Un nen que ha rebut educació de la interioritat tindrà molt bona salut mental, no patirà d’episodis d’estrès ni d’ansietat, tindrà més control de les seves emocions i de si mateix, ja que es plantejarà objectius que pot assolir i tindrà la motivació per poder arribar-hi”.