ABC artístic

Molts diumenges la cua per entrar a la Fundació Joan Miró no la formen només turistes. Algunes famílies també pugen fins a Montjuïc per conèixer alguna de les propostes educatives del museu. Per exemple una proposta que s’allargarà fins a finals de juny de l’any que ve, els últims diumenges de mes: l’ Abecedari Miró. És a dir, combinar l’aprenentatge de la lectoescriptura amb la creació artística.

Les obres del pintor i escultor surrealista han servit d’inspiració a Mar Morón i Gemma París per idear un abecedari que han plasmat en un llibre. Mares, pares i fills s’aturen davant del mostrador en entrar i un dels empleats del museu els dóna un exemplar de l’ Abecedari Miró i un exemplar i un pin que es posen al jersei amb la inicial del seu nom. Comença el recorregut per l’univers mironià. Després d’explicar qui era Miró i la missió de la fundació, les autores pregunten a la canalla si saben què és un abecedari. “Moltes lletres”, diu un dels nens. “Són totes, i quan les combinem fem paraules i frases”, matisa Morón, que els repta a endevinar el nom de la seva companya, que du el pin amb la G: “Jana”, respon una de les noies. “Gemma”, rebat ella entre rialles dels assistents.

La primera parada és la sala on hi ha exposat el Tapís de la Fundació i altres quadres de l’artista, on s’hi amaguen elements que han d’escriure en una cartolina. Surten paraules com paraigua, lluna, estrella o casa, que es converteixen en un nou abecedari. “En molts centres que visitem fent recerca observem que els abecedaris estan fets amb imatges estereotipades i paraules força comunes en el vocabulari infantil, llunyanes als interessos i curiositats pròpies dels alumnes”, expliquen Morón i París, artistes i professores d’educació artística a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. En aquest sentit, lamenten que, sovint, “els adults els tanquem la porta de la curiositat oferint-los mots i imatges molt pobres, quan la seva ment està oberta per imaginar mil formes a partir d’una mateixa paraula”.

Art que ensenya

Davant d’aquest escenari, les autores es van plantejar com els podien acompanyar en aquest aprenentatge mitjançant imatges riques i suggeridores, i ràpidament van pensar a fer servir les imatges que creen els artistes. “Els artistes posen nom a les coses, donen forma al món, sense encasellar cada paraula amb una forma, sinó obrint infinites possibilitats de significats, amb un llenguatge plàstic ric i innovador. Davant d’una mateixa obra cada individu pot veure-hi diferents coses”. Això és el que els passa als nanos que van a la Fundació quan miren l’escultura de l’ Ocell solar, perquè uns hi veuen la Lluna i altres un dofí, un avió o fins i tot una barca. D’aquesta manera, assenyalen les autores, “assegurem la presència de l’art a l’escola, a vegades quasi inexistent, i els nens i nenes poden veure les obres de Miró creant associacions de pensament que enriqueixen la creativitat”.

Estimular la creativitat

A l’hora de portar-ho a la pràctica, Morón i París han tingut present que moltes escoles treballen a partir d’alguns artistes i, per tant, han elaborat un material que els sigui útil al llarg de tot el curs. Amb l’avantatge que els infants poden anar a veure les obres de l’artista del seu abecedari. “L’infant pot contemplar l’obra i emocionar-s’hi. Els espais museístics ajuden els nens a aconseguir un estat meditatiu i de contemplació que els acosta al món simbòlic de l’art”. El projecte l’han iniciat a la Fundació Miró, on les visites es fan l’últim diumenge de cada mes, però les dues professores ja estan fent abecedaris d’altres artistes, com Gaudí, amb la finalitat que els infants tinguin el màxim de referents.

Jordi Clavero, responsable del servei educatiu de la Fundació Miró, explica que “convertir el llibre en una activitat familiar era la conclusió lògica”, i destaca que la principal virtut de la proposta és que “els participants descobreixen que hi ha moltes altres coses que poden ser catalogades i de les quals es podrien elaborar abecedaris paral·lels, que fins i tot poden adquirir realitat i expandir-se”.

L’elecció de Miró no és casual: “No és que siguin obres especialment adequades per a l’aprenentatge de la lectoescriptura, però són excel·lents com a imatges perquè són riques, valentes, de lectura oberta, fruit de la recerca que Miró va fer durant tota la vida”, apunten les responsables del llibre. Això fa que sigui un material de primer nivell per estimular la creativitat i potenciar les ganes de conèixer dels infants en aquesta edat.

Somnis que formen

“Miró es va passar tota la vida somiant, intentant donar forma a l’inabastable: el món”, coincideixen Morón i París. I aquest és el gran pilar que sustenta la innovadora iniciativa educativa: “L’abecedari no l’hem creat només per aprendre a llegir i escriure paraules. Per desenvolupar-se, la canalla necessita un aprenentatge pròxim al món de l’art, perquè hi troben la llibertat per expressar el que senten, pensen i s’imaginen”.

L’abecedari recull obres de les diferents èpoques i tot el ventall de tècniques que va utilitzar Miró. Pel que fa als mots escollits, són representatius de l’univers mironià: “No es tracta tan sols d’aprendre paraules en cada una de les lletres del nostre abecedari, sinó d’endinsar-nos en el món de Miró, perquè el llibre l’entenem com un diàleg constant i bidireccional entre imatge i paraula, com a inici de possibles jocs entre llenguatges”.

Després de lamentar que l’art encara sigui un recurs educatiu infrautilitzat perquè sovint acaba amb un taller de manualitats, les autores recorden que Picasso deia que “tot nen és un artista, el problema és com seguir sent artista en créixer”. Treballar l’educació artística des de l’art, buscant que els alumnes visquin processos de creació -com ja fan algunes escoles, o altres centres-, suposa un punt d’inflexió en la revalorització d’aquesta disciplina: “No és casual que la majoria dels adults no tinguin cap tipus de relació amb l’art o que els nostres alumnes faci més de deu anys que no agafen un llapis per dibuixar. L’art ens permet que no perdem el necessari exercici de potenciar la creativitat”.

I elles estimulen la creativitat durant la visita convidant la canalla a dibuixar però sense retoladors ni papers. Amb un cordill han de fer formes de coses, emulant les línies que Miró feia servir a les seves obres. I els incentiven a crear relats per mitjà dels personatges en forma d’escultura que es poden veure al terrat de la fundació.