"Tinc un circ de tres pistes"

La gran ja demana una moto. Sempre dic que tinc tres filles úniques perquè cada una està en una etapa molt diferent. És com tenir un circ de tres pistes. Faig de malabarista en una pista, en una altra faig de domador i en la tercera fan pallassos. I la de sis anys ja vol fer les coses que fa la gran, i la petita demana fer les coses que fa la mitjana.

Paciència.

Ja ho deia el Capri: "Tres filles i una mare, quatre dimonis per al pare". I tot el que jo vaig viure sent adolescent no ho puc aplicar a l'adolescència de la meva filla. Tot ha quedat obsolet. Hi ha un moment que els adolescents no parlen, només criden. Però tinc la sensació que, un cop superada aquesta etapa, amb la gran ens entendrem molt bé. I llavors li tocarà a la mitjana, i tot el que hauré après tampoc no servirà. De vegades penso que sóc un mal pare.

Per què?

Doncs perquè el dissabte ens hauríem d'aixecar d'hora i fer entrepans i anar a pujar junts alguna muntanya. Però només de pensar-ho ja em canso. Potser sí que ho farem més endavant, quan la petita camini més i no l'hagi de dur a coll tota l'estona.

No et capfiquis.

Sóc dels que no s'enfaden mai. Mai no he perdut els estreps i això també és fotut perquè m'ho quedo tot. Em costa imposar-me i dir que les coses s'han de fer perquè ho dic jo i punt. No m'agrada ser un pare carca. Però arribo a casa i el primer que faig és recollir coses de terra. En dues hores puc ajupir-me vuit cops a recollir la mateixa joguina. Algun cop he agafat una bossa d'escombraries i, tot el que hi havia per terra, ho he llençat. Llavors hi ha un drama. Ara: m'ho passo molt bé amb les meves filles. Mirem pel·lis. M'agrada anar a buscar-les al col·legi.

Quin és el millor moment del dia?

Ara que es fa fosc de seguida, quan ja hem sopat i totes són al llit, acotxades, i tot està recollit i la cuina està neta, i encara em queda una horeta per llegir el diari o escoltar la ràdio.

Com van ser els primers anys?

Quan vaig començar a veure'm amb la meva dona, ella ja tenia un nadó i una nena de nou anys. Jo vaig passar d'estar-me amb els col·legues fins a les tantes jugant a la Play a canviar bolquers i fer biberons. De zero a cent en un sol dia.

Carai.

Però tenia molt clar que volia estar amb ella. El titular de l'entrevista hauria de ser: "Carme! Carme! Carme!" Jo feia molts anys que la coneixia perquè érem del mateix poble i, secretament, ja m'agradava.

Però et vas entendre bé amb la filla gran?

Jo no volia aparèixer de sobte en la seva vida, no volia que em veiés com algú imposat. Així que vaig esperar que fos ella qui sentís curiositat. Després de sortir un parell de mesos, la nena em va voler conèixer. I una cosa similar va passar el primer dia que em vaig quedar a dormir a casa seva.

Què vas fer?

Abans ho vaig demanar a la nena: "Escolta, et fa res que em quedi a dormir?", perquè aquella casa també era casa seva i ella també m'havia de donar permís. I em va dir que sí! Sempre m'ha fet les coses molt fàcils. Excepte quan vaig anar a comprar l'anell de promesa.

Com va anar?

Li vaig ensenyar l'anell a la Maria i li vaig dir que volia demanar a la seva mare si es volia casar amb mi. I em tanca l'estoig, me'l torna i em diu: "Pregunta-l'hi, però et dirà que no". Vaig quedar parat. Però abans de fer el pas la volia implicar i em va agradar la seva sinceritat.

Quin és el final?

L'endemà li vaig donar l'anell i la Maria ens va veure abraçats, a la cuina, amb la mare emocionada. I va estar molt contenta que em digués que sí.e