Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

Un any al "Criatures"...

Ja fa un any que l' Àngels del “Criatures” del diari Ara -via e-mail- em va dir que sí, que li molava la meva proposta de blog i que formaria part de la comunitat de Bloggers del mític suplement enfocat a pares i canalla, provocant que un servidor ballés eufòricament “rotllo boda” amb una corda de saltar al cap (no, jo no tinc corbates) la “bizarra” però entranyable comba (de jalisco) unes quantes hores i durant uns quans dies...

El primer que vaig fer després de tal celebració demencial, fou agrair a tot Déu la seva ajuda fins arribar al “Criatures”, des de la Rosa que em va donar la idea, a la meva dona Vanessa per aguantar les meves dèries i TOCS, passant per l’enorme Eva, que m’ajuda amb els textos, dient-me sense miraments ni compassió si el nou post que li envio és un nyap o es pot salvar, passant per la Cris, eterna amiga que és la que em va activar el “wordpress” amb l’original blog en castellà i que, de pas, deuria pensar: “quin paio més inútil que no sap ni fotre’s un compte de wordpress” (sí Cris, sóc un inútil) i l’Alba Padró, que compartint els meus posts em va ajudar a que la gent sabés que hi havia un pare amb dos nens que, a vegades, se sentia com Darth Vader.

El segon que vaig fer fou anar a celebrar-ho a Sitges amb la dona, els nens i la preciosa família de la Cris (els “crissos”) fent una fideuà i que, tot s’ha de dir, quasi tornem a Barcelona en pilotes, de la clavada que ens van fotre al restaurant...però què collons! què bona estava la fideuà! i què dimonis! ser blogger del “Criatures” es mereixia una celebració com cal, o no?

I és que formar part del “Criatures” i estar al costat d’acollonants blogaires com la Padró, Bastardas, Vallejo o Manso, o cracks com el Gregori Luri (molt i molt fan d’aquest senyor que em recorda a la foto al Leslie Nielsen), el Carlos González o el Lluis Gavaldà doncs què voleu que us digui...no passa cada dia.

És evident que el blog existeix gràcies a dos nens de 4 anys i mig i d’1 any i mig, que en massa ocasions em tornen “lelo” de collons i que de pas fan que el cabell se’m torni blanc i blanc i que per cert, jo que els hi agraeixo, per què? Doncs perquè almenys per fi m’assemblaré en quelcom a un dels meus fans de petit, sí, l’Eric Castel.

Però per suposat també és gràcies a tots vosaltres: els lectors, els amics, els familiars, els companys bloggers del “Criatures”, els altres companys bloggers, els coneguts, els pares que em llegeixen, els no-pares que també ho fan...tots, i jo que us ho agraeixo.

Dit això, i abans que l’ Eva (el meu “Pepito grillo” cabró...ep! amb “carinyo” Eva), em digui que aquest post és una ensabonada llefiscosa, abans que els meus amics em diguin que aquest post és el més semblant a un massatge d’aquells de locals cutres però en aquest cas sense “Happy End”, o abans que algú de vosaltres em recordi la frase de la pel·lícula “Pulp Fiction” (no, no la diré, ja sabeu quina és), doncs us dono un altre cop les gràcies per seguir en aquest camí paternal blogarie sense les rajoles grogues de la Dorothy, però que mola tant...ale, ja està.

Dir-vos que aquest any de vida, no...no anirem a Sitges amb els “crissos”, preferim xurros amb xocolata, que al petit Xavi li agraden molt. Tampoc faré una festa a la sala "Luz de Gas" amb els meus “amiguetes” i ja posats amb Joan Laporta...llàstima (ups, he escrit això?) i ni molt menys tornaré a ballar la comba...o potser sí, ja veurem.

Ho celebraré escrivint...si us sembla bé.

Us explicaré històries de por de nens que la “lien parda”, de caques líquides (sí, tinc una obsessió amb aquest tipus de caques), rebequeries en dinars familiars i baralles entre pares al parc, o de com el Martí ja em passa la mà per la cara i el Mario va camí de fer-ho.També us parlaré del “baby-led weaning”, que mola molt, però que és una porcada (i ho sabeu!), dels meus traumes infantils i adults en no tenir mai -en 37 anys d’existència- la nau “Falcó mil·lenari” d’“Star Wars”...va vinga, me’l regaleu per celebrar l’any al ”Criatures”? (amb tot el morro!). Us parlaré del sexe en la parella (ah! però n’hi ha?), dels nous projectes literaris que desitjo que us agradin, o com, poquet a poquet, li estic inculcant al meu fill el cinema bo de veritat (no, ni Lynch, ni Truffaut, ni res), o sigui, cinema dels "80"...i després ja vindran Kubrick, Spielberg o Allen.

També us parlaré de com m’agrada que m’interrompin quan faig “contecontes” als nens, de com el Martí ja parla a la seva professora del seu germà Mario, de com el Martí vol anar a l’espai i jo ja quasi ja li he demanat que si algun dia va a la Nasa m’agafi una gorra de souvenir (vell somni humit/friki meu), dels meus amics d’EGB del passat i del nostre retrobament, de com el Mario sap cantar el mític tema de "Els Gremlins" (el que canta el Gizmo), del viatges a Madrid rotllo “road movie” amb blogaires igual de frikis que jo, de noves etapes, de nous i vells propòsits...

Com veieu hi ha molta teca per explicar...i us sóc sincer, si us l’explico, m’ho estalvio de psicòleg. Per tant, i sempre que vulgueu, m’haureu d’aguantar durant molt de temps.

Us parlaré de somnis, de coses maques, de coses no tan maques, i de com diria Peter Pan al final d’aquella adaptació tan xula de P.J. Hogan: “De la millor aventura...que és el créixer”.

Créixer com a pare, com a blogger, com a persona...i el més important: veure créixer als meus “nanos”...i per suposat veure-us créixer a tots vosaltres.

M’acompanyeu?

Martivader Zoom

Martivader