Un pare com Darth Vader

Carles Escudero

Tió, ves a cagar!

Setmanes de torrons, massapans i joguines, moltes joguines. Perquè a la meva família una altra cosa no, però les tradicions van a missa, així que si es pot celebrar el tió, el Pare Noel i els reis d’orient junts...doncs ja que estem...per què no fer-ho?

Zoom

I llavors, en comptes de fer cartes que semblin la llista de Schindler, escrivim miserables post-its amb 4 cosetes, demanant poques joguines, poc aparatoses i que no siguin de plàstic ni portin piles . I és que, ja que no ens n’estem de res celebrant el Nadal, doncs almenys tinguem prudència a l’hora de demanar coses, no sigui pas que prenguem mal, que no vivim al Palau de Buckingham. Així que aprofitem, i en comptes de donar-li de menjar al nostre estimat tió uns bons entrecots perquè cagui infinits regals per a tothom, li donem algun que altre fruit sec junt amb les molles de les galetes dels meus fills, i així ens assegurem poques joguines per la canalla i de pas, que el terra de casa quedi ben impol·lut .

I ja que estem en una voràgine de sentit comú, i conscients tots plegats de l'època en què vivim, amb milions de problemes per tot arreu, doncs un servidor vol donar exemple (i de pas posar-se alguna medalleta), i amb la seva mítica i entranyable carta de reis -a la que anys enrere en ocasions semblava la carta de qualsevol nen o adolescent de la zona alta de Barcelona-, dóna un cop a la taula, i " només " demana un parell de contes pel consum propi (i de retruc pels nens) i una pel·lícula...res més . Sí , i és que aquell parell de coses que converteixen les nits del papa en autèntics somnis humits (no, no estic parlant de noies), quedaran en l'oblit per sempre, o almenys, de moment. Aquella anhelada tablet que et fa massatges sense “happy end “ i cafès propis del Juan Valdez, aquell tren elèctric que vas veure per Internet d’aquella “peli” de Nadal que t’agrada tant, i aquella Play Station 4 amb la qual poder entrenar-se a consciència al “Pro Evolution Soccer” per a guanyar als teus cunyats malparits que et fan la guitza a l’històric campionat dels “four bastards” (així anomenem als tornejos de play), es quedaran per als catàlegs de l' Fnac i aparadors del Mediamarkt, davant la nostàlgica mirada del papa-nen o nen-papa que escriu aquest ja entranyable blog .

No obstant, creus que has fet bé, i és que si aspires a no enfonsar-te a la zona baixa de la llista de pares modèlics de Catalunya per al 2014 (el 2013 vas quedar molt per sota de la meitat de la taula), què millor que deixar de banda els teus capricis de pare amb la “síndrome de Peter Pan” i donar exemple al món sencer amb una humil i exemplar carta de reis .

Però llavors...arriba el Nadal, i el tió et mira amb cara burleta, malèvola i alhora desafiant, i tu no saps per què: s'estarà rient de les teves orelles de “soplillo”? t’ estarà fotent el salt la teva dona amb aquell veí tan “mono” del cinquè segona i el tronc ho sap i no t'ho diu? O simplement el tió està a punt d’ explicar-te el final de la pel·lícula que aniràs a veure aquest cap de setmana al cinema, si els nens et deixen?

Res d’això! I és que quan el Martí comença a cantar la mítica cançó al tió, aquest cagarà un munt de regals davant la incrèdula mirada dels presents. Seguidament el Pare Noel s'apuntarà a la festa, i també deixarà molts regals i moltes llaminadures (total, ell no haurà de pagar el dentista de la canalla en un futur imminent). A més, el cosí del nostre tió també li cagarà als petits un munt de regals, així que tu que et pensaves que arribaries al dia de reis amb poques joguines...ja et veus fent neteja i espai a casa per a l’infern que intueixes que s’apropa.

I és que els teus intents de gairebé matar de fam el pobre tió perquè cagués poquetes coses, han estat un fracàs absolut, ja que el tronc cada mitjanit es menjava tota la teva rebosteria “Martinez" que et fots d’amagat, i ha devorat literalment els teus xoriços predilectes de l'Àrea de Guissona. Això ha causat aquesta descomunal cagada de regals per a tots (bé, més aviat pels nens): "molts regals, però cap tablet...tió, ves a cagar!!". Penses tu, mentre el mires amb odi i amb ganes de que foti el camp al Montseny a riure’s de son pare .

Però aquest somriure del tió és un avís perquè et vagis preparant, perquè això només ha estat un aperitiu, i que sàpigues que no només no et portaran ni una tablet ,ni una una Play Station 4, ni molt menys el tren elèctric, sinó que a més, t'agradi o no, en pocs dies la teva casa NO serà envaïda per videoconsoles, blu-rays o conilletes del Playboy (què més voldries, lladre!), sinó per un autèntic exercit de joguines. Tot i la malèvola jugada del tió, tu segueixes amb el teu "saber estar", i no penses canviar ni una coma ni un punt de la teva carta de reis ni la dels teus fills, perquè confies en el tarannà dels reis orient, a més, tens uns clars objectius en ment: que els petits tinguin poques joguines, i tu ser el pare modèlic del 2014, ni més ni menys ".

Així que després dels àpats de Sant Esteve i cap d'any, i de la llista interminable d'objectius per al 2014 que probablement ni al 2030 hauràs complert...arriba la nit de reis. Els teus fills gaudeixen com mai ho han fet de la cavalcada, i en tornar a casa, mires de reüll al tió amb cara de satisfacció, de guanyador, conscient que aquesta nit hi haurà regals per als teus fills, sí, però només els necessaris. Però el seu malèvol somriure segueix intacte, amb aquella fredor, amb aquella mirada de personatge de la pel·lícula "Promeses de l'est" (els que hagueu vist el film, sabreu del que estic parlant), i com si encara que hagués passat el seu gran dia, es resistís a abandonar la teva llar per a seguir posant-te pedres en el teu camí cap a una vida plena de seny. Així que te’n vas a dormir amb la sensació que alguna cosa fosca segueix planejant el maleït tronc de la barretina...i així és .

El dia següent en aixecar-te veus com els reis no només no t'han fet ni “putu” cas (perdoneu l’expressió, però algú ho havia de dir), sinó que a més al final del dia, quan el massapà del tortell de reis encara et surt per les orelles i un any més no t'ha tocat el rei, el teu menjador...que dic el teu menjador! la teva casa sencera sembla un maleït " chiquiparc ". Hi ha joguines per tot arreu, de totes les mides i per a tots els gustos, i és que sembla que els reis mags d’orient s'han emocionat tant, que no han pogut evitar portar un munt de joguines pel Martí i el Mario: "Hauria d’haver boicotejat la cavalcada i destrossar les carrosses, per molt que els nens ploressin i a alguns els hi causés traumes per tota la vida! " -penses ple de frustració i odi- i...un moment! t'adones que el tió i el seu somriure s'han tornat al Montseny: “argghh!!, el maleït tronc ho sabia tot, per això es reia de mi!”, exclames indignat davant la mirada atònita dels teus fills i la teva dona, que et miren espantats i conscients que el papa des de fa molt de temps... està com un llum. Llavors maleeixes amb totes les teves forces no haver tingut una luxosa llar de foc com les de les fotos dels rics que surten a les revistes del cor que llegeix la teva àvia, perquè llavors de ben segur que haguessis cremat el tronc amb el bonic pretext d’escalfar bé la casa perquè la canalla estigués ben calenteta.

Quan aconsegueixes adormir als teus fills després d'un dia ple de joguines, emocions i sucre, apartes de mala manera una joguina horrible d'un elefant blau i guenyo per asseure’t al sofà tranquil·lament, i te n'adones que qualsevol dia t'hauràs d’anar del pis perquè els nens i les joguines puguin viure en pau i harmonia. Però llavors et sents afortunat, molt afortunat, perquè sí, allà davant teu hi ha cent mil joguines i no hi ha ni rastre de la tablet, ni del tren, ni de la play 4, no, però dones les gràcies al caga tió perquè aquest somriure pervers que t'ha estat acompanyant fidelment tot el Nadal, hagi estat només (esperem) per a aquesta orgia de joguines i no, per exemple, perquè la teva dona marxés amb el veí del cinquè, perquè això sí que seria per anar-se'n al Montseny amb el tió i viure junt amb ell a la muntanya per a la resta dels teus dies.

Així que gràcies tió per avisar-me a la teva manera que totes les joguines del “toys r’us” vindrien a casa . Això sí , els dius de part meva al Pare Noel i als reis mags d’orient que per a l'any que ve quan estiguin en plena ebullició d'emocions repartint totes les joguines del món a casa d’un servidor, que, de passada, em portin la tablet, el tren i la Play Station 4, que per uns quants regals de més, tampoc passa res...no fotem. En cas contrari, no em faig responsable dels meus actes en futures cavalcades...i ja sabeu la dita: “Qui avisa no es traïdor”.