Roma, città maker

Ara fa un parell de setmanes vaig decidir visitar Roma, atret per la fama dels romans com a poble que ja a l'Antiguitat havia trobat grans solucions tecnològiques. Després de visitar el Circo Massimo i allunyar-me dels indrets atestats de turistes, vaig arribar al local dels Roma Makers.

Enmig d'un pati interior d'una illa de cases, en un local que podria ser un taller de qualsevol cosa, hi havia un grup de gent que malgrat estar molt atrafegada em van rebre amb una gran amabilitat.

Em va encantar conèixer la seva comunitat, la seva manera d'entendre i viure el moviment maker. Em quedo amb dos detalls que em van arribar des del primer moment. Per una banda, el seu esperit obert i l'actitud de compartir idees, somnis i projectes. Per una altra, el sentiment de pertinença a una petita comunitat maker, però també la voluntat d'aportar valor a una col·lectivitat més ampla -l'entorn i el veïnat-, que els envolta i els acull. Deixem que ens ho expliquin el Silvio, el Leonardo, l'Stefano, la Rosita...

Aquesta comunitat té un secció adreçada als més joves, l'Spazio Chirale on es desenvolupen activitats de dinamització mitjançant mostres i tallers. Un dels aspectes que més em va agradar és que les destreses que va adquirint cada jove es reconeixen amb unes insignies. Aquest procediment tan senzill permet valorar les capacitats i competències i estimular l'afany de superació. El local té un gran aparador que permet que tothom pugui contemplar les accions que s'hi realitzen. Ara mateix l'aparador té aquest aspecte...

L'aparador de la comunitat maker forma part de la quotidianitat del barri. Sovint hi deixen les seves impressores 3D treballant i la gent s'acosta a veure-ho quan tornen cap a casa al vespre.

Quan jo tornava cap a casa meva, des de Roma, vaig pensar que tots aquests artesans digitals, tal com ells s'anomenen, s'assemblen força als artistes italians del Renaixement.