Ja el tenim aquí!
Després de 43 dies ahir va sortir del hospital! Ja el tenim aquí!! El José per fi ha rebut l'altadel Hospital del Mar.
Si tot hagués anatcom tocava, el José encara no hauria vist Barcelona, de fet ni tal sols seria barceloní. I mireu per on ja té 43 dies. Ara comença la bona vida! A casa amb la seva mare amb tranquil·litat sense horaris, amb totes les carícies del món lluny de rutines i gent desconeguda.
Ja pesa 2.200g i és tot un miracle. Està perfecte, no té cap mena de seqüela física causada pel seu naixement prematur. Tot i la seva aparent fragilitat destil·la molta força, aquest nen trepitjarà fort per la vida!
Ara la Norma, fa lactància mixta. En aquests moments per ser sincers pren més llet artificial que llet materna. Fa un parell de setmanes em va trucar per dir-me que ja no treia res amb el tirallets. És força complicat poder manteniruna lactància només a base de tirallets i amb poca o nula estimulació per part de la criatura.
Moltes mares de prematurs opten per engreixar el nen sigui com sigui per poder-lo treure com abans millor del hospital. Una vegada són fora, un tan per cent important es planteja una relactació.
La relactació és el restabliment de la producció làctia en una dona que ha donat a llum després que la producció hagi disminuït o desaparegut en part o de manera total.L' èxit de la relactació depèn de dos factors importants: les ganes de la mare i la capacitat de succió de la criatura. Si aquestes dos factors van de la mà és molt possible que la relactació sigui un èxit i aconseguim en més o menys temps eliminar del tot o quasi del tot la llet artificial. Per aconseguir-ho cal augmentar l'estimulació de la glàndula que de retruc ens farà augmentar la producció de llet.
Per tant per resumirens cal:
- Estimulació per part de la criatura o per part del tirallets.
- "Buidar" els pits, per part dela criatura oamb eltirallets.
- Ajuda de galactagogs farmacològics que fan més fàcil augmentar la producció de llet.
És molt important estimular però encara més important és "buidar" el pit a tope. Sabem que la llet del pit no s'acaba mai. És com la cisterna del vàter, el símil és lleig i desafortunatperò s'entén. Encara que buidis la cisterna una vegada i una altre es torna a omplir. El mateix passa amb el pit. A més és un procés augmentatiu. Com més treus més tens. Ja m'agradaria que el meu banc funciones igual. Us hoimagineu! Treus 100 euros del compte i el banc t'ingressa 110 euros! Quin xollo! El pit té un mecanisme de regulació intern.
El FIL ( Factor Inhibidor de la Lactància) treballa de la següentmanera: Si la criatura mama molt, i treu el FIL, es fabrica molta llet. Si la criatura mama poc, el FIL es queda al pit i fabrica poca llet. D'aquesta manera es pot explicar perquè la producció de cada pit és diferent.
Així doncs, si ella vol ( i m 'ho demana) començarem la relactació. Ja té tot el que li fa falta: un bon tirallets, la seva criatura amb ella i tot el suport del món per aconseguir-ho.
Us mostro algunes de lesfotos queahir ens vamfer,quina alegria!
La Norma amb el José.
La Maria i l'Abril amb el José...ehhemmm...l'Abril em pregunta per què nosaltres no en tenim un!
Agafat a la vida!
Tot i que no es veu del tot bé em fa molta il·lusió possar-la!
BENVINGUT A CASA!!!!!