El fantasma

Avui entrada a demanda de la meva estimada Maria Berruezo

-

"Tinc un nen preciós de 19 dies al que li dono lactància materna exclusiva. És el meu segon fill i amb la primera no vaig tenir cap dificultat i la vaig alletar gairebé dos anys. Amb el peque ho he fet tot igual que amb la gran i jo pensava que tot anava molt bé perquè em semblava que tot era normal: no em fa gens de mal quan mama, mama unes 13 vegades en 24 hores, sento como empassa, no té el tel de la llengua curt, fa pipis i caques en gairebé cada presa, les caques són de color mostassa... vaja res que em fes pensar que la cosa no anava bé. Ahir vaig anar al pediatra i la sorpresa ha estat majúscula al descobrir que encara no ha recuperat el pes del naixement. Va néixer amb 3,550g, va sortir de la clínica amb 3,300g,però ahir amb 18 dies feia 3,390g. El pediatra va insinuar que potser la meva llet no és bona però jo vaig alletar a la meva filla sense problema i va guanyar pes perfectament. Li pot mancar greix a la meva llet? Em va dir que calia complementar-lo amb llet artificial però jo no vull, jo el vull alletar. No sé que està passant, ens pots ajudar?"

Us estareu preguntat què li passava a aquest nen, així que anem-ho a descobrir:

Ja sabeu els i les que llegiu el bloc que la llet materna és sempre de qualitat, per tant pensar que la llet té poc greix o poc vesasaberquè és un causa que queda descartada per justificar que una criatura no engreixi.

Quan una criatura no augmenta de pes ens cal revisar, com molt bé havia fet aquesta mare, totes les causes habituals que interfereixen en l’augment de pes d’un bebè nascut a terme:

• Mala tècnica o tècnica equivocada: mala postura o alletar amb horaris.
• Poca ingesta: habitualment això és típic amb els petits bells/belles dorments que dormen més que no mamen i per error o per pensar que dormir també alimenta, ningú els desperta per mamar.
• Mala transferència de llet: una agafada al pit incorrecte, un tel lingual curt, dificultats de succió, immaduresa de succió... Poden causar que, tot i que la mare tingui llet, la criatura no pugui aconseguir la llet que li cal.
• Hipogalàctia materna: SOP, retenció de placenta, hipo/hipertiroïdisme...

Una vegada comprovats i descartats tots aquets punts tenim una cosa clara, la mare té llet i la criatura menja. De fet, podem estar segurs que menja per un detall molt simple: fa caca.

Si una criatura de menys d’un mes fa més de tres caques de color mostassa, fins i tot en fa una després de cada presa la criatura menja. Cal ser un pèl escatològic i tenir clar que per comptar com a caca la deposició ha de ser de la mida d’una cullerada de sopa. Ho dic perquè els pets amb cua no compten com a caca!

I la pregunta clau. Per què si menja (recordeu que ho sabem per les caques), la criatura no augmenta de pes?

Doncs aquí el quid de l’entrada d’avui: la infecció d’orina. Apunto que aquesta situació es pot donar amb qualsevol altra patologia o infecció no diagnosticada a la criatura.

La infecció d'orina consisteix en la presència de gèrmens (bactèries) o fongsa les vies urinàries. Diverses bactèries poden infectar l'orina, les més freqüents són: Escherichia coli, Klebsiella neumoniae, Enterococcus, Citrobacter freundi, Serratia marcescens, Pseudomona, Candida albicans, C. parapsilosis... L'incidència de la infecció d’orina ronda entre l'1 i el 2% i curiosament ho pateixen més els nens que les nenes, en són més susceptibles.

Lluny dels símptomes en els adults, en nounats els símptomes són inespecífics. Sovint no hi ha febre ni senyals evidents de res i només salta a la vista un estancament del pes. Tota l’energia de la criaturava destinada a combatre la infecció, per tant no li queda energia per guanyar pes: veiem caques perquè entra llet, però aquesta entrada de llet no es tradueix amb un augment de pes.

Cal dir que si sospitem que una criatura té una infecció d’orina cal demanar al pediatra un parell de cultius per verificar-la, ja que sovintles mostres es contaminen i donen falsos positius. I una vegada confirmat el diagnòstic, el pediatra medicarà a lacriatura amb els antibiòtics adequats i normalment en pocs dies començarà a normalitzar el pes.

Així que ja sabeu, la infecció d'orina és una mena de fanastma que no es veu i no se sent però que pot espatllar la lactància.