Aquí no pot senyora!

- Sembla impossible però encara hi ha mares que quan alleten el espais públics (o privats) són convidades a abandonar el recinte. - A la piscina, a la biblioteca, als museus, al registre civil, en bar o restaurants... la llista seria infinita, però la realitat és aquesta i encara hi ha mares que es veuen pressionades a abandonar un recinte si volen alletar o en el seu defecte a fer d'ús dels serveis o de les sales de lactància.

Normalment l'expulsió és deguda a perjudicis i no a cap norma escrita on determiniexplícitamentque no es pot alletar. La confusió es produeix quan és vol aplicar a la lactància una norma que si acostuma a formar part de les normatives dels centres: Prohibit menjar o beure dins el recinte.

Aquesta norma té sentit, evidentment no entraràs dins la piscina un entrapà o no et prendràs un batut de xocolata mentre contemples quadres de valorincalculabled'un museu. Alimentar-se en un espai on es poden causar desperfectes o es pot embrutar de manerainvoluntària és perillós per tant és millor no fer-ho. Però la lactància pot entrar dins el mateix sac?

Si que és cert que podem perdre una mica de llet o ens pot sortir un raig de llet disparat però d'aquí a embrutar, contaminar oposaren perill quelcom hi ha un pas. Malauradament per segons qui és difícil d'admetre que l'alletament matern no és el mateix queprendre's un entrapà de tonyina amb una cervesa i apliquen la "seva"lògicasubjectiva: Aquí no pot donar el pit.

Tot i que la Declaraciód'Inoccenti afirma que cal vetllar pels drets de les mares lactants i que cal evitar obstacles perquè puguin alletar; la realitat és que en espais públics i privats estem supeditats a la normativa ( si és que existeixexplícitament) o als perjudicis existent del centre que ens acull.

Per tant com que sabem que la lògica ens emparen només cal saber què podem fer en el cas de ser convidades a deixar-ho o obligades a marxar. I tot i que la lactància és un dret de les criatures i les mares en molts llocs poden intentar vulnerar aquest dret i en aquest cas podem fer dues coses: plantar-nos i reclamar els nostres drets, demanar un fulla de reclamació i fer posteriorment un reclamació al Síndic de Greuges o al defensor del poble (en el cas de ser fora de Catalunya). O no fer res i abandonar el recinte. Està clar que això va a gustos i temperaments però abandonar sense fer res no ajuda massa a normalitzar la lactància. Tampoc sóc partidària de fer espectacles però si de deixar les coses clares.

Per tant el més simple és omplir un text com el que us enganxo a continuació i fer constar el nostre malestar a la direcció del centre o espai, al síndic de greuges o al defensor del poble i a qui cregueu que pot correspondre el coneixement d'aquesta situació.

-

Jo.......................................................................... amb DNI...................... mare de..................................... de ............mesos i lactant,

EXPOSO QUE:

El dia....... de......., al local/centre/poliesportiu/museu/restaurant...........................del carrer/situat a ......................................... vaig ser constreta i obligada a deixar d'alletar per (afegir el nom o identificació de l'empleat que us ha cridat l'atenció) ............................. ja que segons se'm informa contravenia, suposadament, les normes d'us del citat espai.

ATÈS QUE:

La lactància materna és un dret de les mares i les criatures, que tant els organismes nacionals i internacionals defensen aquest dret, i ja que la lactància materna no constitueix cap perjudici ni perill per les instal·lacions on em trobo

DEMANO QUE:

Siguin revisades les normes del centre on em trobo i que es permeti alletar ja que estic emparada per la Declaració d’Inocenti subscrita l’any 1990 i reafirmada l’any 2005 per Espanya, sobre la Protecció, la Promoció i el Foment a la Lactància Materna:

«Aquest ideal d'alimentació infantil [la Lactància materna fins com a mínim els dos anys d'edat] serà assolit creant un ambient apropiat de consciència i suport perquè les dones puguin alletar d'aquesta forma. Obtenir aquesta meta requereix, en molts països, el reforçament d'una "cultura de la lactància materna" (...). Això requereix compromisos i advocar per la mobilització social, utilitzant al màxim el prestigi i autoritat de líders socials reconeguts en totes les facetes de la vida. Han de fer-se esforços per augmentar la confiança de les dones en la seva habilitat per alletar. Aquest reforçament inclou la recomanació de restriccions i influències que manipulen la percepció i el comportament cap a la lactància materna, sovint mitjançant mitjans subtils i indirectes. Per a això es requereix sensibilitat, vigilància constant i una estratègia de comunicació àgil i àmplia que abasti a tots els mitjans de difusió i estigui dirigida a tots els nivells de la societat. A més, s'han d'eliminar els obstacles a l'alletament que s'alcen en el sistema de salut, el lloc de treball i la pròpia comunitat. » i també «Vetllar perquè el sector de la salut i altres sectors protegeixin, fomentin i donin suport a la lactància natural exclusiva durant sis mesos i la continuació de la lactància natural fins que el nen tingui dos anys d'edat o més, a la vegada que donen accés a les dones al suport que necessiten la família, la comunitat i el lloc de treball per assolir aquest objectiu; »

Per tot això i perquè la lactància no pertorba, no embruta i no perjudica el bon funcionament de l’espai on em trobava demano que les dones, que així ho decideixen, puguin alletar sense cap mena de pressió ni siguin convidades a fer ús d’un determinat espai.

Atentament

A ....................el dia....................de 20........

Noies em temo que caldrà sortir de casa amb una copia d’aquest o un document similar a la bossa de mà!