Xapes per jugar

Aquell dia l'Erola va aparèixer amb una bossa de xapes. Després de dinar vam buscar uns guixos de colors i un tros pavimentat per preparar els terrenys de joc. Se'ns va afegir la Mercè i vam improvisar un parell de jocs.

El joc de xapes més popular és La cursa, l'emulació d'una cursa ciclista. Es dibuixa un circuit amb una sortida i una arribada. Quan el dibuixeu penseu en fer que el circuit sigui el més original possible: amb corbes, rectes, llocs on es faci més estret i d'altres de més amples. També podeu afegir llocs especials com tolls d'aigua que fan perdre un torn, llocs que "teletransporten" les xapes, i tot el que se us passi pel cap). Es decideixen els torns de joc. Un jugador al seu torn colpeja al xapa amb el dit índex i quan el torni a tocar el torn la fa avançar des del lloc on s'hagi quedat a la tirada anterior. Si després de tirar la xapa surt fora del circuit, es torna al lloc on estava abans de colpejar-la. Guanya qui aconsegueix que la xapa travessi abans la línia d'arribada. El segon joc no té un nom en concret (crec que el vam inventar fa mil anys amb un grup de nens d'una escola). Es marquen dues línies paral·leles separades un mig metre. Cada jugador es queda amb una de les línies i hi deixa cinc xapes. Per torns els jugadors colpegen una xapa des de la seva línia intentant tocar una xapa adversària. Les xapes tocades s'eliminen. Guanya que elimina totes les xapes del contrari. Crec que vam intentar un tercer joc però ja se'ns va fer tard i vam haver de deixar-ho per un altre dia. Ara és el vostre torn. Proveu aquests o altres jocs per l'estil. I quan jugueu modifiqueu les normes i segur que trobareu nous mecanismes... Notes: Si no teniu sempre podeu jugar a La cursa en unes escales. L'objectiu és portar la xapa al graó de dalt. Es comença pel de baix i cada jugador porta la seva xapa d'un extrem a l'altre del graó, quan arriba a l'altre extrem en puja un. Si una xapa cau del graó, es perd un torn. Si no se us acut cap altre joc amb xapes podeu fer el pipa una estona al web del Francesc Martín. Allà hem agafat la fotografia que il·lustra aquesta entrada. Ah! I va bé si ompliu les xapes amb plastilina. Així pesen més i es poden controlar millor!