Trucs per ensenyar als nens a menjar més peix

Socors!!!! No hi ha manera que la meva filla mengi peix!!!!! Aquesta exclamació l’he sentit un munt de vegades. M’ho han comentat moltes mares i pares que, cansats d’intentar lluitar cada dia contra la dura tasca d’entaforar una forquilla amb una mica de peix a la boca del seu menut acaben abandonant. Abatuts i desmoralitzats, em venen a veure i em diuen que és impossible. Aquesta criatura no menjarà mai peix, val més que ho assumim... Tranquils, no us desespereu. Aconseguir que els nostres fills mengin més peix no és una tasca fàcil. Amb això hi estarem tots d’acord. Bé, sempre hi ha algun sibarita que ja de petit es deleix per un bon rap a la planxa, però són una minoria MOLT minoria. Per tant, potser sí que mal de molts consol de babaus, però el què està clar és que si vosaltres us trobeu en aquesta situació penseu que no esteu sols! Precisament per això, perquè sé que és un tema que us preocupa a molts, he pensat que estrenaria la meva participació al blog de l’Ara Criatures explicant-vos alguns trucs per aconseguir superar aquest trauma! Primer punt, i fonamental, deixeu que els nens interactuïn amb el peix. Amb això vull dir que, si teniu l’oportunitat, porteu-los a veure com arriben les barques al port, assisteix a una subhasta de peix, explica’ls alguna història sobre pescadors... Inclús, podríeu aprofitar algun cap de setmana per fer una excursió a Palamós i visitar el Museu de la Pesca. És molt interessant i els nens s’ho passen d’allò més bé. Totalment recomanable. Aquí us deixo l’enllaç: http://www.museudelapesca.org En segon lloc, cap a la peixateria. Passeu una estona observant els diferents tipus de peix, expliqueu-li quin és cada un, quins són blancs i quins blaus, mireu el preus, parleu amb la peixatera i que us expliqui com saber que són frescos, deixeu que us aconselli. Segurament, molts de vosaltres haureu de fer un treball de camp previ per saber quins peixos hi ha al mercat, però mai està de més tenir informació. Per cert, aneu a una peixateria on conegueu la peixatera i que aquesta sigui ben simpàtica, així connectarà amb el nen. Si és esquerpa i eixuta potser aconseguirem l’efecte contrari! En tercer lloc, compreu un peix, per exemple, un llobarro. D’una banda, agraireu així la paciència de la peixatera i, de l’altra, podreu gaudir d’un bon àpat! Quart, quan arribeu a casa, expliqueu als nens, de manera senzilla i planera, la conveniència de menjar peix almenys quatre cops per setmana. Ep, aquí també hi podeu incloure alguna llauna de tonyina... Digueu-los també que menjant peix seran més forts, més llestos i que creixeran més sans, perquè el peix conté molts minerals, com calci per als ossos, fòsfor per alimentar el cervell, ferro per tenir més resistència i seleni per les seves propietats antioxidants. I també van carregats d’àcids grassos omega-3 i vitamines. I cinquè, però mooooolt important. Carregueu-vos de paciència. No passa res si la cuina queda feta un desastre, penseu que és pel bé del vostre fill. Així doncs, cap a rentar mans i posar el davantal de cuina. Ha arribat l’hora de cuinar plegats. Proveu amb receptes senzilles, com un llobarro a la sal. Només s’ha de preparar un llit de sal gruixuda, col·locar la peça de peix a sobre i cobrir-la amb més sal. Després amb un esprai, cobrir amb una mica d'aigua el peix i cap al forn. Ei, no feu trampes! Deixeu que ho facin tot els nens. Estigueu només atents al forn, que no es cremin... Fer-los participar en l'elaboració de plats fa que s'impliquin, s'il·lusionin i estiguin ansiosos per provar-los. Espero que aquests trucs us ajudin i recordeu que la recomanació de consumir quatre racions de peix per setmana val per tots els de casa!