Criatures 05/09/2014

Un conte ple de sentiments… literalment

3 min

Hi ha dies en que ens llevem extranys, confosos, atabalats, no sabem què ens passa… En dies així ens ajuda parlar i aclarir què és el que sentim. desesntortolligar tot aquest garbuix… Aquest és el punt de partida d'El monstre de colors d'Anna Llenas, un monstre que gràcies a la seva amiga va descobrint que els sentiments tenendiferents colors i que és important identificar-los per entendre què ens passa. Només per això ja pot resultar un llibre interessant: els sentiments no són un tema fàcil de tractar amb els nens i l'educació emocional no és un camp al que es dediqui massa atenció. Però a mi el que m'ha cridatl'atenció d'aquest conte i el que us volia explicar avui són les diferents fases per les que ha passat a casa, com ha anat canviat la reacció d'uns i altres en llegir-lo. Quan El monstre de colors va arribar a casa, a les gatxans (nom amb el que són conegudes a casa les meves filles) els feia gràcia un monstre que canviava de colors i que (atenció SPOILER!!!) s'enamorava. Tenien 4 anys acabats de fer i no vam anar més enllà. Durant el curs següent, P4, van dur el llibre un dia a escola i al voltant d'ell les professores van muntar un dels projectes del trimestre: les capses de colors. Van aprofitar per parlar dels sentiments amb els nens, reforçar aquesta educació emocional que deia abans i que rarament es treballa. Els nens jugaven així a identificar les seves emocions i a explicar què sentien. De fet, a la pàgina web del llibre hi ha diversos recursos per treballar amb els nens en relació amb el conte. Fins i tot hi ha una versió del conte per colorejar.

Imatge obtinguda de la web d'"El monstre de colors" La tercera fase va començar fa uns mesos, ja amb 6 anys. Explicant el conte abans d'anar a dormir vam començar a aprofitar-lo per comentar experiències en les que tant les nenes com jo havíem passat per algun dels sentiments del conte: ràbia, tristesa, calma. Te'n recordes d'aquell dia en que et vas enfadar tant amb l'Aina perquè no t'havia volgut passar l'aigua? o què trista et vas posar quan la Sara va marxar de l'escola? El conte ens serveix com a excusa per a parlar de situacions viscudes i resulta sorprenent la capacitat que tenen d'identificar què senten en cada moment: no mama, no estava enfadada, estava trista i necessitava estar sola perquè se'm passés.

Llibre: El monstre de colors

El publica: Editorial Flamboyant

Preu: uns 15 euros.

Edats: jo diria a partir dels 4 anys, però com veieu a diferents edats, diferents lectures.

stats