Criatures 31/05/2015

T'estimo (quasi sempre)

2 min

En Lolo i la Rita són amics. Ell és un cuc bola i ella una cuca de llum i tenen maneres de ser ben diferents, gairebé oposades. Ell és independent, li agrada tenir-ho tot sota control i, de vegades, fins i tot té un punt misteriós. A la Rita, en canvi, li agrada improvisar, és creativa i, allà on va, brilla més que ningú. A en Lolo li encanta que la Rita sigui divertida i sincera i a ellaque en Lolosigui independent i misteriós. Són amics i s'estimen malgrat les seves diferències. Però allò que ens agrada dels altres també ens pot arribar a molestar, ho comencem a veure com un seguit de defectesirritants i acabem per no suportar a l'altre. I és que, poden ser amics els pols oposats?

imatge obtinguda de http://www.annallenas.com Aquesta història ens l'explica l'Anna Llenas des del seu nou conte "T'estimo (quasi sempre)", publicat recentment per Estrella Polar. Després d'"El monstre de colors", del que ja vam parlar, de nou l'autora s'endinsa en el camp dels sentiments i les emocions, aquest cop parlant-nos de com conviure amb les diferències dels altres i com mirar de trobar aquell punt mig que ens permet veure com a positives aquestes diferències. Dissabte vam anar a una presentació-taller que l'Anna Llenas va fer a la llibreria Al·lots. En arribar a la llibreria vaig veure el llibre, però estava encaparrada a trobar-ne un parell d'"El vaixell de vapor" per les lectores principiants de casa i no li vaig prestar massa atenció. Sincerament, vaig pensar que estava enfocat a nens més petits i a elles ja no els faria massa gràcia. Però, comem passa força sovint, estava del tot equivocada. Les nenes van sortir encantades quan van sentir el conte, i encara més després de fer els seus titelles de Lolo i Rita guiades per la mateixa autora. Així que vaig agafar el conte amb calma i més que llegir-lo, el vaig disfrutar. Poques frases però molt ben trobades, deixant que els lectors vagin treient les seves conclusions i donant peu a converses sobre les situacions semblants que hem viscut. A més, l'Anna Llenas té aquestes il·lustracions de papers pintats, cartrons, retalls, superposicions i textures que em tenen enamorada, i que transmeten cada sentiment com si realment fossis tu qui l'està vivint. Així que, no se si per les meves filles o per mi, vaig comprar el conte i vam demanar que ens el dediqués, cosa que ens encanta a les tres i que us recomano que feu sempre que pogueu: aquell conte passa a ser únic!